‘Sense ficció’ mostra la duresa per a les famílies quan algú desapareix
El documental ‘Temps d’espera’ aborda el xoc emocional i les conseqüències
L’espai Sense ficció de TV3 estrena aquesta nit el documental Temps d’espera, que retrata la realitat de les desaparicions de persones, voluntàries i involuntàries, amb diversos casos i des de tots els àmbits, com ara el familiar i el policial. El documental vol visibilitzar la duresa que representa per a les famílies quan un dels seus membres desapareix sense cap causa aparent. És una tragèdia per a la família, amb un xoc emocional que pot tenir conseqüències inesborrables.
Temps d’espera aborda aquesta realitat, desconeguda tot i que a Catalunya es denuncien una mitjana de 370 desaparicions cada mes. El 2018 va acabar amb 4.447 denúncies als Mossos d’Esquadra per aquest motiu. Algunes desaparicions duren unes quantes hores; d’altres, uns quants mesos, i d’altres duren per sempre. El temps és clau a partir del moment que es constata que la persona no torna a casa o no va a la cita prevista: com més hores passen, menys possibilitats de trobar-la amb vida, sigui quina sigui la causa de la desaparició.
El documental dona veu a les famílies de persones desaparegudes: experiències diferents, viscudes de manera diferent i en èpoques diferents. I malgrat tot, hi ha punts en comú. Que el fill desaparegui a l’estranger, que la mare desaparegui en un poble no gaire gran, que el sogre desaparegui a la muntanya, que la filla adolescent desaparegui prop de casa... Totes les famílies carreguen un dolor intens i comparteixen reivindicacions i lluites. Totes han hagut de passar, o encara passen, per un temps d’espera obligat i traumatitzant. No poden reactivar la recerca i tampoc no poden tancar el dol.
El documental també tracta un problema que va lligat a les desaparicions: el dels cadàvers sense identificar. Es calcula que actualment a Espanya n’hi pot haver més de 4.000. Creuar la informació entre persones desaparegudes i cadàvers que encara no tenen nom és essencial per a la tranquil·litat d’unes famílies que no troben descans. Hi ha bases de dades centralitzades a les quals tots els cossos de seguretat tenen accés. Ara bé, tothom és conscient que tres persones treballant a l’oficina d’atenció a les famílies de persones desaparegudes dels Mossos d’Esquadra són uns efectius insuficients, com també les nou persones que treballen a Madrid al Centre Nacional de Desapareguts, que té com a missió coordinar les dades sobre les persones desaparegudes.
El documental és una producció pròpia de TV3, amb guió i direcció de Montserrat Besses, que revela que no ha estat fàcil tractar el tema: “Als rodatges ens hem mantingut sencers, però quan
Després de l’emissió es publicarà un web amb informació extra i entrevistes més llargues
tornàvem amb l’equip en cotxe hi havia força silencis. En un documental hi ha molta cosa que queda al calaix, i en aquest més, perquè ha estat molt difícil fer la tria per la complexitat del tema”.
Després de l’emissió, TV3 publicarà un web amb contingut ampliat del documental que inclou informació extra i entrevistes més llargues a fi de complementar el fenomen dels desapareguts, a més d’oferir informació de servei públic com ara quins passos cal fer en cas d’una desaparició, com es fa la recerca i la investigació o què pot ajudar les famílies. I l’últim apartat es complementa amb enllaços bibliogràfics i textos legals relacionats amb la matèria.