La gàbia d’or de Kurilenko
L’actriu francoucraïnesa presenta ‘The room’, un malson sobre desitjos sense límits
Us imagineu tenir una habitació a casa en què es pogués demanar qualsevol cosa, per molt estranya que fos, i en qüestió de segons us aparegués als nassos? Aquesta idea rocambolesca li rondava pel cap fa temps al director i pintor francès Christian Volckman, artífex del thriller animat Renacimiento (2006), amb què es va donar a conèixer al festival de Sitges. I la va acabar desenvolupant en un film que conjuga ciència-ficció, thriller i drama, per advertirnos dels perills del consumisme com a eina per buscar la felicitat.
The room, que competeix a la secció oficial, té la seva basa més important en la presència elegant d’Olga Kurilenko, que ahir va revolucionar el festival prodigant simpatia i algunes paraules en espanyol davant de la premsa. L’actriu francoucraïnesa, que es va fer popular fa 11 anys com a noia Bond a Quantum of solace, interpreta la Kate, una dona que es trasllada amb la seva parella a una antiga mansió allunyada del brogit del món per començar una nova etapa després de dos embarassos infructuosos. Una vegada allà descobreixen una misteriosa habitació que exerceix de geni del llum, però els desitjos tenen trampa, ja que s’esvaeixen en sortir de casa.
“Ens estem perdent en un món material i ens hem d’adonar que no podem dependre de res ni de ningú que no sigui de nosaltres mateixos per ser feliços”, va dir Kurilenko. “Cal anar amb compte amb el que un desitja perquè es pot fer realitat i per tot hem de pagar un preu”, va assenyalar Volckman, que va voler explorar “com funciona la ment i els desitjos més profunds d’aquesta parella i anar desgranant les seves ambicions més profundes”. Curiosament, l’actriu va comentar que té “un desastre d’habitació” on llença
“Poder-ho tenir tot és atractiu, però per ser feliços només necessitem el més bàsic: aigua neta i amor”
coses per seguir el mètode de Marie Kondo: “Vull eliminar objectes, roba, joies... i quedar-me només amb el mínim imprescindible. I m’adono que, com més coses llenço, més lliure i lleugera em sento”.
A Kurilenko la va seduir “la trama intel·ligent i original del guió” i va remarcar la confiança que el director va dipositar tant en ella com en el coprotagonista, Kevin Janssens, “perquè tot anés com una seda”, donant-los llibertat per assumir els seus personatges, sobretot en les escenes de bogeria de riquesa. Va confessar que, si demanés un desig, seria “ser feliç, lliure i sentirme estimada”, tot en un paquet, i va deixar clar que si existís una habitació com la de la cinta “no tindria cap sentit utilitzar aquesta mena de gàbia d’or, perquè hi quedes atrapat ”. I va donar la seva recepta infal·lible de la felicitat: “El fet de poder tenir tot el que desitges és molt atractiu i aquesta ambició forma part de l’ésser humà. Però les persones, per ser felices, només necessitem el més bàsic: aigua neta i amor”.