Jornet tasta un inhòspit Everest
L’alpinista es va quedar als 8.300 metres en una ascensió per la ruta dels polonesos
Després de setmanes d’especulacions sobre els projectes de Kilian Jornet a l’Himàlaia, el muntanyenc català va confirmar diumenge la seva nova incursió a l’Everest (8.848 metres), la tercera després del doble ascens del 2017. Aquesta vegada va optar per la ruta més directa, una variant de l’oberta pels polonesos Jerzy Kukuczka i Andrzej Czok pel Pilar Sud el maig del 1980. A causa de l’elevat risc d’allaus, va fer mitja volta als 8.300 metres.
Jornet revelarà detalls d’aquest Everest més endavant. Fins ara només ha confirmat a través de les xarxes socials que s’ha tractat d’una ascensió amb el mínim equipament possible i en solitari. “Malgrat que no hi ha hagut cim, l’experiència d’una expedició molt lleugera i en solitari ha estat molt interessant i potent. Ara, de tornada a muntanyes més baixes, estic ple d’idees i de motivació per al futur”, va escriure.
L’atleta català ha coincidit al camp base del vessant nepalès de l’Everest amb el polonès Andrzej Bargiel, que pretenia descendir del sostre del món esquiant i sense l’ajuda d’oxigen artificial, però que en va desistir ja fa dies pel perill d’allaus a la Cascada de Gel i l’amenaça de caiguda d’un enorme serac. També va confirmar ahir el seu abandonament el nordamericà Garrett Madison, que liderava una expedició comercial.
En comparació amb els centenars de cims de la primavera, aquesta tardor, com és habitual, ningú no ha coronat l’Everest. Cal apuntar que el basc Juanito Oiarzabal està entre la quarantena de persones que van completar la ruta dels polonesos, el 1993.
En contrast amb l’Everest poc sol·licitat de la tardor, aquesta temporada ha destacat la multitud d’aspirants al Manaslu (8.156 metres): com a mínim 400 persones l’han intentat pujar, entre expedicionaris i xerpes. Aquesta xifra podria ser superior, en espera que es comptabilitzin els muntanyencs que van cancel·lar els seus plans al Cho Oyu, per les restriccions imposades pel Govern de la Xina, i que a última hora es van dirigir al Manaslu.
El confort físic i mental que ofereixen uns pics tan freqüentats, cosits de cordes fixes, no té res a veure amb el rigor d’altres muntanyes sense gairebé candidats al cim.
L’EVEREST A LA TARDOR
El perillós estat de la muntanya, amb gran risc d’allaus, va convidar el català a girar cua