El TSJ de Madrid avala el model laboral de Glovo
La plataforma suma nou decisions a favor i nou en contra
Empat a nou. I el partit no ha acabat encara. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va donar ahir la raó a Glovo al ratificar la decisió d’un jutjat de primera instància i considerar que, en aquest cas concret, el denunciant no treballava com a “fals autònom”.
En concret, la decisió assegura que els repartidors de Glovo tenen llibertat per elegir en quina franja horària treballen, poden rebutjar una comanda i escollir quina ruta seguir. Confirma així la tesi del jutge de primera instància, que defensava que la relació no és de caràcter laboral, ja que Glovo “no té treballadors al seu servei” i es tracta d’una plataforma “d’intermediació on demand de repartiment exprés en la qual es facilita el contacte a persones que necessiten ajuda amb els seus encàrrecs”.
Punt a favor de Glovo doncs, que sempre ha sostingut que el seu negoci segueix l’esquema de l’economia col·laborativa i que les relacions amb els repartidors són típiques d’una relació de treballador autònom dependent (coneguda amb les sigles Trade) i no d’assalariat. Tot i això, tal com es deia al principi, la controvèrsia jurídica està lluny de resoldre’s. Després de la decisió d’ahir, Glovo –informa l’agència Efe– suma nou sentències que reconeixen el seu model i unes altres nou de sentit oposat, en les quals es considera que els repartidors en realitat treballen per a l’empresa. De fet, el TSJ d’Astúries, el passat 25 de juliol va fallar en contra de l’empresa al considerar que els riders haurien d’estar contractats com assalariats. La pugna continuarà fins que, amb tota probabilitat, algun dels nombrosos casos en els quals hi ha involucrades les plataformes arribi al Tribunal Suprem. Serà llavors quan els jutges assentaran i unificaran doctrina.
Cal recordar que a més d’aquests processos judicials que neixen arran d’una demanda individual, també n’hi ha altres d’oberts de tipus col·lectiu, com a conseqüència d’expedients oberts per la Inspecció de Treball. De fet, Glovo afronta un judici d’aquest tipus a Saragossa (ajornat fins al març). Inspecció de Treball requereix al voltant de 12 milions d’euros a Glovo en concepte de cotitzacions retardades, després d’investigar en diverses ciutats espanyoles.
Glovo ja disposa de prop de 7.500 repartidors a Espanya, que cobren de mitjana 8 euros per hora. L’empresa ha tornat a sol·licitar al Govern “més seguretat jurídica amb les noves relacions laborals derivades de la digitalització”.
Adrián Todolí, professor de Dret del Treball de la Universitat de València, explica que aquesta disparitat jurídica depèn de l’estratègia que ha seguit el demandant individual i si els seus advocats van saber demostrar les seves raons. “En canvi, en els judicis col·lectius impulsats pel Ministeri de Treball aquestes plataformes han perdut”, recorda Todolí. El risc –segons la seva opinió– és que “les demandes poden allargar-se fins a l’infinit” si no es regula a través d’una llei o si no es decideix imposar multes pels incompliments.
Els experts legals expliquen que “les demandes es poden allargar fins a l’infinit” en espera del Suprem