Davant l’expulsió de Dembélé: “Si no sap parlar!”
La reaccions de Valverde i Messi a la vermella de Dembélé per protestar confirmen la incomunicació del francès
De conducta misteriosa, els esforços per descodificar Ousmane Dembélé i el seu irregular rendiment al Barça es limitaven fins ara a remenar al seu expedient disciplinari, esbombat de vegades pel club mateix en un intent desesperat per cridar-lo a l’ordre. Recopilem: tendència a adormirse i fer tard a algun entrenament, dieta desordenada, passió per la Play, entorn millorable, badades incomprensibles (aquella escapada de cap de setmana a França malgrat que estava lesionat)... És obvi que Dembélé, que ha anat progressant adequadament en tots aquests aspectes, no és un futbolista de comportament modèlic, però per què costa tant ferlo entrar en raó? ¿No hi ha tutelatge possible per redreçar el seu rumb? Sense pretendre-ho i arran de l’estranya expulsió del francès a mans de l’incontinent Mateu Lahoz diumenge, el seu entrenador, Ernesto Valverde, i el seu capità, Leo Messi, han assenyalat el problema. Dembélé, en la seva tercera temporada al Barça, amb prou feines es comunica. I això que, segons fonts del vestidor consultades per La Vanguardia, el davanter, coincidint amb l’arribada del seu compatriota Griezmann aquest estiu, ha millorat en la seva adaptació, probablement perquè partia de molt avall.
“L’expulsió de Dembélé és un misteri. No he parlat amb ell i no sé què li heu haver dit a l’àrbitre, més que res perquè a mi em resulta difícil parlar amb ell, de manera que estic expectant per saberho”, va deixar anar Valverde just després de la victòria contra el Sevilla, amb la targeta vermella encara recent. “No sé què li deu haver dit a l’àrbitre –va insistir després–, però no crec que sigui una frase gaire llarga. És difícil treure a Dembélé paraules en castellà”.
A Leo Messi, gràcies a unes imatges captades sobre la gespa pel programa El día después, de Movistar, se’l veu perseguint Mateu Lahoz exclamant “si no sap parlar! si no sap parlar!” provant de fer veure a l’àrbitre que aquella frase que va acabar incloent a l’acta (“Molt dolent, ets molt dolent”) no podia sortir de la boca del seu tímid company.
Dembélé no és de comunicar gaire. Ni en francès ni per descomptat en castellà. Ànima lliura dins el camp, les seves mancances en la comprensió del joc col·lectiu, evidents en les decisions més fàcils de prendre amb la pilota, contrasten amb una extraordinària capacitat de desequilibri des de l’aventura individual, demostrada una vegada més precisament diumenge contra el Sevilla amb un gol que va reunir tot el que se li demana a un extrem: velocitat, driblatge i definició. Les seves condicions i potencial en realitat són el que el subjecten encara el Barça, encara que a l’últim estiu ja fos inclòs en va en l’operació per portar Neymar.
Una ganyota de desencant acompanya els responsables tècnics del FC Barcelona, fins i tot alguns dels seus companys, quan se’ls pregunta pel francès. El consideren un diamant en brut, encara susceptible de ser polit per la seva edat (22 anys), però va passant el temps i sempre hi ha una cosa o altra que interromp els seus millors moments, ja sigui una de les seves inoportunes lesions, l’aplicació del règim de disciplina intern o, ja és mala sort, Mateu Lahoz.
“L’arribada de Griezmann li ha anat molt bé; parla poc, sí, però fa esforços per adaptar-se”
Cada vegada que el francès destaca en passa alguna: lesions, una sanció interna, ara Mateu Lahoz...