James Peebles
Han canviat la visió del cosmos i de la posició que hi té la Terra, destaca el jurat
ASTROFÍSIC
L’astrofísic canadenc James Peebles i els suïssos Michel Mayor i Didier Queloz han estat guardonats amb el Nobel de Física. El jurat va valorar que els seus treballs han canviat la visió del cosmos i del lloc de la Terra en ell.
Els astrofísics suïssos Michel Mayor i Didier Queloz, que van demostrar que el Sol no és l’única estrella amb un sistema planetari, van ser guardonats ahir amb el premi Nobel de Física del 2019, un reconeixement esperat des de fa anys per la comunitat científica. Comparteixen el guardó amb el canadenc James Peebles, una gran figura de la cosmologia, ja que les seves investigacions teòriques han canviat la nostra visió de l’univers.
Tots tres reben el premi per les seves “contribucions a la nostra comprensió de l’evolució de l’univers i la posició de la Terra al cosmos”, segons el veredicte de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca.
La primera meitat de la frase –la comprensió de l’evolució de l’univers– es refereix als treballs de James Peebles, que ha desenvolupat tota la carrera a la Universitat de Princeton als Estats Units, on va arribar el 1958 amb 23 anys i on actualment és professor emèrit. Peebles rep la meitat del premi, dotat amb nou milions de corones sueques (830.000 euros), “per descobriments teòrics en cosmologia física”.
L’altra meitat s’atorga a Mayor i Queloz, de la Universitat de Ginebra a Suïssa, a qui es refereix la menció sobre la “posició de la Terra al cosmos”. Reben el premi “pel descobriment d’un exoplaneta que orbita una estrella de tipus solar”.
Segons va destacar en roda de premsa Mats Larsson, president del Comitè Nobel a l’acadèmia sueca, “la radiació de fons còsmica que es va descobrir el 1965 ha acabat sent una mina d’or per a la nostra comprensió de com s’ha desenvolupat l’univers des de la seva primera infantesa fins a l’actualitat. Si no hagués estat pels descobriments teòrics de James Peebles, els meravellosos mesuraments d’alta precisió que s’han fet d’aquesta radiació els últims vint anys no ens haurien dit gairebé res”.
La radiació de fons còsmica, popularment anomenada “l’eco del big bang”, es refereix a una radiació emesa uns 400.000 anys després del big bang, en el moment que l’univers es va tornar transparent i la llum va poder viatjar per primera vegada a través de l’espai. Avui dia aquesta radiació antiga arriba a la Terra des de totes les regions del cel i, per bé que és imperceptible per als sentits humans, es pot registrar amb telescopis.
Una anàlisi detallada de la radiació de fons còsmica permet deduir com era l’univers durant la seva infantesa i com ha evolucionat al llarg de la història. Els treballs de James Peebles són els que han permès interpretar la informació continguda en aquesta radiació i descobrir que l’univers observable només representa un 5% de tota la matèria i energia existents. El 95% restant està format per matèria fosca, que té massa però no és visible, i per una enigmàtica energia fosca per a la qual els astrofísics no tenen explicació.
Peebles “ha establert els fonaments per a la transformació de la cosmologia des de l’especulació fins a la ciència al llarg dels últims cinquanta anys”, destaca l’acadèmia sueca al comunicat en què anuncia el premi. La seva teoria “és la base de les nostres idees contemporànies sobre l’univers”.
Malgrat aquests avenços, Peebles creu que “no arribarem a entendre mai del tot l’univers”, segons va declarar en una entrevista amb La Vanguardia el 2015.
Al seu torn, Michel Mayor i Didier Queloz van inaugurar el camp d’investigació dels exoplanetes. Van introduir una nova tècnica per detectar-los que els va ajudar a descobrir 51 Pegasi b, el primer exoplaneta confirmat al voltant d’una estrella de tipus solar –el que es coneix com una estrella de la seqüència principal–. Queloz, que tenia 29 anys quan el 1995 es va publicar l’avenç pel qual ha rebut el Nobel, llavors era estudiant de doctorat a la Universitat de Ginebra. Mayor, que va tenir un paper clau en el descobriment, li dirigia la investigació.
“Va ser una revelació que va canviar per sempre la nostra visió sobre la posició de la Terra a l’univers”, va valorar ahir Mats Larson, president del Comitè Nobel. Tot i que 51 Pegasi b és un gegant gasós com Júpiter, “des d’aleshores s’han trobat més de 4.000 exoplanetes, i recentment s’han descobert planetes semblants a la Terra amb el potencial d’acollir vida”.
La tècnica que van desenvolupar Mayor i Queloz, anomenada de velocitat radial, consisteix a mesurar com una estrella s’acosta i s’allunya de la Terra a mesura que un planeta orbita al seu voltant i l’atreu amb la seva gravetat.
Posteriorment s’ha desenvolupat una altra tècnica, anomenada de trànsits, que ha permès descobrir un gran nombre d’exoplanetes. Consisteix a observar si la brillantor d’una estrella es redueix periòdicament a mesura que algun planeta gira al seu voltant i s’interposa entre aquesta i la Terra, de manera que tapa una part de la llum.
Però el descobriment de Mayor i Queloz –que compagina la plaça a la Universitat de Ginebra amb una altra a la Universitat de Cambridge, al Regne Unit– “va posar en marxa una revolució en l’astronomia”, destaca l’acadèmia sueca. “S’estan descobrint mons nous i estranys amb una riquesa increïble de mides, formes i òrbites. Desafien les nostres idees preconcebudes sobre els sistemes planetaris i obliguen els científics a revisar les seves teories”.
JAMES PEEBLES Els seus treballs són “la base de les nostres idees sobre el cosmos”, segons l’acadèmia sueca
MICHEL MAYOR I DIDIER QUELOZ El descobriment del primer planeta extrasolar “va canviar la nostra visió per sempre”