La tercera llei de Newton

LA tercera llei del moviment d’Isaac Newton estableix que “a tota acció, s’hi oposa una reacció igual”. Newton parlava de la física, però el seu enunciat és igualment vàlid per a les ciències socials. Així que cada resposta sol provocar-ne una altra de signe contrari. N’hi ha prou amb revisar totes les revolucions des del Maig del 68 fins a les revoltes dels indignats del 2011 per comprovar que el flux i reflux d’aquestes rebel·lions socials.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, “davant la complexitat de l’etapa” que viu Catalunya i que “podria incrementar-se en els propers dies”, va assegurar ahir que els Mossos actuaran com a policia de seguretat i judicial per garantir els drets i llibertats, i “la convivència pacífica”. Buch va tirar d’el·lipsi, però el que va voler dir és que els Mossos faran el que s’espera d’una policia davant la resposta de la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O. I si el tsunami democràtic que s’anuncia a Telegram intenta inundar el país, els Mossos buscaran la manera que no acabem tots submergits sota les seves aigües o arrossegats per elles.

No ho tindran fàcil els Mossos per complir la seva missió, perquè les sentències suposaran un cop emocional per a molts catalans, no únicament els independentistes. La raó és com la presa d’un embassament, però en determinats moments és desbordada pels sentiments i no resulta fàcil obrir les comportes perquè surti ordenadament l’excés d’adrenalina. Les protestes haurien de mesurar-se bé i ajustar-se proporcionadament per no perjudicar l’economia, la societat i la política.

Hem d’estar tranquils? Podria pensar-se que sí, encara que garantir la convivència pacífica és un oxímoron, així que el terme pacífic resulta sobrer. És el que passa amb la bona gent, que mereix confiança, si bé a l’últim disc dels Manel adverteixen que això té el seu risc. Encara que només sigui per la tercera llei de Newton.