Sol davant el perill
Encara que és cert que els grans progressos es composen de petits passos, moltes vegades resulta que aquests últims sucumbeixen davant les tendències majoritàries i no sempre encaminades a millorar el nostre entorn, tal com explica Lluís Amiguet: “El mateix dia que feia un gran esforç personal comprant un cotxe contra el canvi climàtic, al mateix concessionari una família d’exploradors i aventurers es decidia per una bèstia tot terreny que convertia en estèril el meu sacrifici”.
M’he comprat un híbrid. I he pagat 10.000 euros més que per un gasolina amb les mateixes prestacions. Mal negoci, però inevitable si viatges amb petites gretesthunberg xerraires i adoctrinades pels seus professors per salvar el planeta abans que el pressupost familiar. No dubto de la seva determinació ecologista, capaç d’arruinar-me qualsevol trajecte, després que m’hagin obligat a eliminar el paper de plata amb què, amorós, els embolicava l’entrepà per a l’escola, perquè resulta que no és reciclable.
El problema és que el mateix dia que feia un gran esforç personal comprant un cotxe contra el canvi climàtic, al mateix concessionari una família d’exploradors i aventurers es decidia per una bèstia tot terreny que convertia en estèril el meu sacrifici de les extres d’estiu i Nadal. En sortir al carrer a Barcelona, vaig comptar durant deu minuts quants 4x4 malbaratadors i contaminants veia per cada híbrid o elèctric: cinc a un.
I em vaig anar escalfant al descobrir les xifres planetàries que demostren que, per molt que paguem les ganes de deixar a les nenes un planeta sense hipoteca climàtica fins i tot amb pis hipotecat, hi ha xinesos, indis i àrabs, a més de molts veïns del barri, que prefereixen exhibir musculació motriu a consciència climàtica.
Consulto l’Agència Internacional de l’Energia i comprovo que el 2018 es van vendre al món cinc milions d’elèctrics més que el 2017, però als EUA els 4x4 suposen ja el 45% de les vendes totals de cotxes, són el 34% a la nostra UE, el 42% a la Xina i el 23% a l’Índia.
Els analistes apunten que la raó que les noves classes mitjanes, i aquí les de tota la vida, es deleixin per la tracció total rau en l’exhibició de “dinamisme muscular”, abans que en la necessitat de les prestacions. Confirmen així les meves sospites que els veïns de Sant Gervasi no necessiten aquesta adherència per portar els nens a l’escola o al Mercadona.
Per això, aquest matí, mentre embolicava l’entrepà de les nenes amb paper higiènic, perquè s’havia acabat el de cuina i no arribem a tot, recobert amb una pietosa Vanguardia (potser arribarà per aquí la salvació del diari de paper) per evitar que els facin bullying, m’he decidit a demanar als candidats en campanya que qui contamini més pagui més que ara en impostos. Si us plau, senyors, que la Greta no em surti tan cara.