Els temes del dia

El paper dels Mossos d’Esquadra en els successos que s’esperen després de la sentència per l’1-O, i la retirada del suport dels EUA a les milícies kurdes del nord de Síria.

DURANT l’acte de presentació de 384 nous agents dels Mossos d’Esquadra, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va assegurar que els membres de la policia autonòmica continuaran “complint i fent complir la llei amb professionalitat”, i així garantint la convivència a Catalunya, també davant les alteracions de l’ordre públic que puguin produir-se després de la sentència del judici de l’1-O. No podia ser altrament, atesa la trajectòria dels Mossos. Però és bo sentir-ho en boca del conseller d’Interior d’un Govern que té com a president algú que crida, irresponsablement, a la confrontació.

Les entitats dirigides per activistes que mobilitzen una part de l’independentisme han anunciat interrupcions de la circulació i altres alteracions en cas que la sentència del judici no sigui absolutòria. Des de les esmentades instàncies es convida els partidaris de la independència a què participin en aquestes mobilitzacions. Per exemple, les caminades de fins a cent quilòmetres que, partint de diferents punts de Catalunya, han de convergir cap a Barcelona, i que pretenen protestar davant la sentència, si finalment és condemnatòria, col·lapsant les carreteres i, per tant, la vida del país.

Fa temps que l’independentisme s’atribueix, capritxosament, la representació del poble de Catalunya, malgrat que el país està dividit i polaritzat, la qual cosa significa que la meitat dels catalans, si més no, no es reconeix en aquesta definició de poble, malgrat ser tan catalana com l’altra. I malgrat creure que, en una democràcia, com aquesta de la qual gaudim aquí, les decisions col·lectives no es prenen al carrer, sinó a les urnes, a les quals per cert se’ns convoca prou sovint.

En tota circumstància, i més en l’actual, quan una part dels catalans s’arroguen interessadament la representació del conjunt de la població, és precís apel·lar a l’ordenament legal, que és finalment el que garanteix els drets de tots els ciutadans.

En l’actual conjuntura política catalana, a les envistes de la sentència del judici de l’1-O, és precís actuar amb fermesa i intel·ligència. Algunes persones que han saltat de l’activisme partidista fins als càrrecs institucionals, gràcies a uns polítics incapaços de materialitzar el seu projecte, potser són més partidaris de forçar la situació i provar d’assolir els seus objectius unilateralment.

Però els Mossos, com a funcionaris responsables, no poden sinó respectar la llei. Cada un d’ells tindrà les seves legítimes idees polítiques, d’un signe o d’un altre. Però com a funcionaris públics no poden sinó actuar a favor del bé col·lectiu i la llei.

Cal recordar que des de les altes instàncies públiques no pot sinó donar-se suport als Mossos i als seus comandaments quan compleixen amb el seu deure. Ja sigui responent a les seves pròpies responsabilitats o coordinant-se amb altres forces de seguretat de l’Estat, que tenen la mateixa raó de ser que el Mossos. És una insensatesa sotmetre la policia catalana, en aquesta hora clau, a més pressions de les que ja suporta.

Ja fa temps que l’activisme, impulsat pel poder, creu que la seva força és positiva i decisòria, fins i tot quan perjudica el marc de convivència que entre tots ens hem donat. Però els funcionaris públics, i en lloc destacat els Mossos, saben que es deuen a les seves obligacions. I que aquestes només es compleixen quan persegueixen el bé de tots els catalans, sense exclusions.