Torn de Guatemala
Mario Vargas Llosa publica ‘Tiempos recios’, en què denuncia el cop de la CIA a Guatemala i els seus “greus efectes” a la regió
La Casa d’Amèrica de Madrid va ser el lloc triat pel premi Nobel Mario Vargas Llosa per presentar Tiempos robustos, la seva nova novel·la, on narra la sagnant operació duta a terme per la CIA per enderrocar el 1954 el president democràticament electe de Guatemala, Jacobo Ardenz.
Ves qui ho havia de dir! Mario Vargas Llosa, insegur? I, a sobre, cada dia més? Costa de creure-ho quan un llegeix qualsevol dels seus llibres, incloent-hi, sens dubte, el que acaba de publicar, Tiempos recios (Alfaguara). El Nobel peruà va precisar, just a la presentació d’aquesta obra ahir a la Casa de América de Madrid, que quan un es dedica a les arts i les lletres “la pràctica no dona seguretat”, i que en tot cas ell se sent menys ferm que quan començava. Pot ser que quan ho digui no recordi que la seva primera novel·la, La ciudad y los perros (1963), li va costar quatre anys de lluita, durant els quals va estar a punt de llançar la tovallola més d’una vegada, tal com va confessar llavors per carta al seu amic Abelardo Oquendo.
La nova producció de Vargas Llosa es podria convertir en un altre dels seus grans èxits: per l’interès històric del relat, pel seu ritme i lectura fàcil, i per la seva connexió directa amb l’aclamada novel·la La fiesta del chivo (2000). Però si en aquest cas la trama se circumscrivia en la conspiració per acabar amb l’animal que va ser el dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo, ara l’autor parteix d’una operació concreta, la de l’enderrocament del demòcrata Jacobo Árbenz com a president de Guatemala el 1954, en mans de la CIA, per explicar com se’n va anar en orris Amèrica Llatina.
Aquell cop d’Estat “va tenir efectes dramàtics en tot el continent”, va explicar l’escriptor. Pri
mer perquè “va portar els joves de tot Llatinoamèrica, jo inclòs, a pensar que la democràcia era impossible a la nostra terra i que calia buscar la solució en el paradís comunista. I això ens va endarrerir mig segle més”. I, segons l’autor, “Fidel Castro no s’hauria radicalitzat” si no hagués estat pel que va passar a Guatemala.
Vargas Llosa va matisar que “un país no es fot enlaire en un dia”, i molt menys tota una regió tan vasta com la del sud d’Amèrica. Encara bo, va rematar, que el període de “terrorisme i matances espantoses” a què va donar pas l’eliminació d’Árbenz “ja està superat”, segons va celebrar l’autor.
El novel·lista va considerar necessari reivindicar el nom del president enderrocat “des del punt de vista de la democràcia i el liberalisme”. I cal deixar clar, va afegir, que Árbenz “no era comunista –va adduir, com la CIA quan va acceptar la falsedat difosa des de la United Fruit Company– sinó precisament anticomunista”, d’orientació socialdemòcrata i “admirador dels Estats Units”. L’home va tenir, a més, un final “tràgic”, ja que després del cop va tornar a l’alcohol, que havia deixat quan va assumir el càrrec i va passar uns últims anys molt difícils que es van acabar quan el van trobar “ofegat en una banyera a Mèxic”.
El també premi Cervantes i Príncep d’Astúries va evitar parlar de política tret de per subratllar el seu “suport absolut” a la decisió del president peruà, Martín Vizcarra, de dissoldre el Parlament. Perquè aquesta institució és “una vergonya que s’ha omplert de murris i semianalfabets”, va argüir. I va afegir que espera que en les pròximes eleccions els seus compatriotes “votin més bé” i treguin aquesta gent dels escons.
El cop a Guatemala “va radicalitzar Castro i va portar els joves, jo inclòs, a creure en el paradís comunista”