Què farà la policia de la Generalitat

Ahir un reforç de nous agents de la Policia dela Generalitat Mossos d’ Esquadra es van incorporar al servei a la ciutat de Barcelona. S’uneixen a un col·lectiu de magnífics professionals que han demostrat vàlua i sentit del deure al llarg de la seva història. Ho continuaran demostrant amb la mateixa determinació amb què ho fan, a tot Catalunya, els 16.916 agents del cos que garanteixen la seguretat de tots.

Estic convençut que ho faran amb la mateixa professionalitat i rigor de sempre: en aquells moments en què hem pogut gaudir de situacions positives (des de les primeres passes del desplegament, aquell octubre del 1994, fins a les darreres, amb les dues noves promocions, la incorporació al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco, o el desbloqueig dels acords a la Junta de Seguretat de Catalunya, tot això en els darrers 16 mesos); i també com han fet en aquells moments més complexos, com el mateix desplegament tot rellevant altres cossos policials, o també els relacionats amb les difícils situacions polítiques dels darrers anys i que han afectat directius i comandaments del cos de Mossos d’Esquadra com, entre d’altres, el conseller Forn i el major Trapero.

Ho espero així perquè junts haurem d’encarar el reptes que ens trobarem. Tots som conscients de la complexitat de l’etapa que vivim. I tots sabem que en els propers dies aquesta complexitat podria incrementar-se encara més. La demostrada professionalitat de la policia catalana haurà d’estar preparada per resoldre qualsevol escenari, sempre partint dels criteris d’actuació i funcions fixades a la llei orgànica de forces i cossos de seguretat i de la llei de la Policia de la Generalitat: congruència, oportunitat, i proporcionalitat.

Seguint aquest marc legal, d’acord amb les funcions de policia de seguretat ciutadana i de policia judicial que els atorga, els agents del cos hauran de complir la seva missió bàsica: protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, i vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d’acord amb l’ordenament jurídic.

L’ordre públic s’ha de posar al servei de tots els membres de la comunitat; quan és democràtic serveix doblement a la llibertat creant espais oberts a la decisió lliure i també garantint la coexistència pacífica de les llibertats, d’acord amb el principi que el límit de la llibertat pròpia és la dels altres. El deure de la policia, tal com va escriure Jaume Curbet, és permetre el lliure exercici de les llibertats fins i tot quan són contraposades; només ha d’intervenir quan l’ordre o la pau estiguin amenaçats per l’ús de la violència o l’amenaça. Però com escriu l’expert gironí, finat prematurament el 2011, la via de la prevenció a llarg termini del desordre és l’acció sobre les seves causes originàries: “L’ordre públic més eficaç no és el que neix de la por al jutge o a la policia, sinó el que està integrat en la consciència dels ciutadans, acceptat perquè les seves exigències han estat explicades i són compreses”.

Els agents de la policia de la Generalitat ho faran així. Tal com s’han compromès a fer, sempre prevaldrà el servei als altres: servir com a policies tots els catalans i les catalanes. Perquè, com va deixar dit el recordat comissari David Piqué, “no és el mateix ser policia que fer de policia”. I els Mossos ho són.

Els agents hauran de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana