El Govern català evita parlar de desobediència institucional
L’Executiu de Quim Torra s’ha referit sovint a la desobediència civil, però ha fet com si sentís ploure quan se li ha preguntat si aquesta desobediència serà també institucional per replicar a una sentència condemnatòria del Tribunal Suprem sobre l’1-O. Ahir va tornar a passar el mateix i la portaveu del Govern, Meritxell Budó, únicament va admetre que el Gabinet prepara “una resposta institucional”.
Aquesta “resposta” encara no s’ha fet pública. Ni sembla que el Govern vulgui avançar-la abans de la decisió judicial. Ara bé, Budó va donar a entendre que es mouria en el terreny de la declaració: “Quan sigui el moment explicarem quines són les accions que durem a terme, que òbviament passaran per declaracions institucionals”. La també consellera de Presidència va arribar a dir que “en aquest moment no està sobre la taula” la desobediència institucional, perquè, segons va dir, l’Executiu català només preveu l’absolució dels dotze acusats per l’1-O.
Si el Govern no fa finalment un pas més enllà, caldrà veure com separen JxCat i ERC la desobediència com a formacions polítiques del seu paper com a socis de govern. I més tenint en compte que les dues formacions, amb la CUP, van aprovar una proposta de resolució al Parlament en què la Cambra catalana “afirma la legitimitat de la desobediència civil i institucional, com a eines en defensa d’aquells drets civils, polítics i socials”.
Budó, a més, també va evitar pronunciar-se sobre la vaga general que la Intersindical-CSC primer va convocar per al dia 11 d’octubre i després va desplaçar al 18. La consellera només va dir que el Govern estudiaria, després de fer-se pública la sentència, a quines iniciatives donaria suport i a quines no.
Totes aquestes declaracions arriben en un moment en què la societat civil sembla organitzada per
JxCat, ERC i la CUP donen el protagonisme de les mobilitzacions a la societat civil
El Consell Executiu ignora el recurs del ministeri i nomena tres nous delegats exteriors
respondre al minut de fer-se pública la decisió dels jutges del Suprem. En aquest sentit, la plataforma Tsunami Democràtic i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, a més dels Comitès de Defensa de la República (CDR), s’han posat les piles i compten amb el suport explícit dels partits.
Tant és així que JxCat i ERC han confirmat la seva presència, poc o molt, en les diferents marxes anunciades per les entitats. Els postconvergents garanteixen el suport a totes les mobilitzacions de caràcter unitari, cívic i pacífic. Així, no conceben actes particulars de partit i s’encomanen al camí que marqui la societat civil. En el pla institucional, i tot i no donar-ne detalls, JxCat sosté que la resposta del Govern “s’ha treballat bé, serà unitària i estarà a l’altura del que reclama la gent”. Línia similar a la que expressa ERC, que també subratlla les dues vies de resposta: la institucional i la social. La seva portaveu, Marta Vilalta, va recordar ahir els antecedents del moviment independentista per apuntar a “diferents mobilitzacions en defensa de la democràcia i els drets, apel·lant a la política i el diàleg de forma pacifica i cívica”. Els republicans, a més a més, preveun fer una declaració formal amb Pere Aragonès i una representació de càrrecs electes el mateix dia de la sentència, des de la seu.
La CUP, per la seva banda, posa l’accent en la “mobilització popular” i la “desobediència civil col·lectiva”, per sobre de la resposta institucional. Al marge d’això, Carles Puigdemont va anunciar que el Consell per la República convocarà una assemblea de càrrecs electes.
Mentrestant, la Conselleria d’Acció Exterior ha nomenat tres nous delegats, a Mèxic, Tunísia i l’Argentina. Aquestes delegacions, malgrat que encara no estan creades, van ser impugnades pel Ministeri d’Exteriors que dirigeix Borrell davant els jutges. El departament que dirigeix Alfred Bosch respon així al recurs i va assegurar ahir: “Malgrat l’ofensiva judicial amb rerefons polític del ministre Borrell, continuem endavant”.