Tenim un Nobel a casa
Ha començat la temporada dels Nobel i jo tinc una idea per abaratir costos i acabar abans: donar-l’hi al wifi. No, al seu creador no, al Wireless Ethernet Compatibility Alliance, que dit en anglès sempre sona més bé encara que vulgui dir el mateix. El wifi, Nobel del que vulguin. Perquè s’ho mereix i perquè serveix per a tot i per a tots: posa pau a les famílies, entreté alhora que il·lustra, ens connecta amb el món i ens desconnecta dels que tenim a prop, que sempre és més difícil de suportar. Imaginin un món en què els adolescents no es poden relacionar a través de WhatsApp o d’Instagram. O que els nens han de viatjar en cotxe sense les pantalles amb els seus programes favorits, tornaríem a aquell “Quan faltaaaa?” que tant va contribuir a la caiguda de la natalitat. A més que no podrien fer els deures i ens veuríem en la tessitura d’executar-los els pares, com d’altra banda sempre s’havia fet.
Sens dubte la crisi global que s’obriria afectaria més els joves, però no només a ells. Fa poc vaig llegir que el wifi ho sap absolutament tot de
El wifi podria optar a totes les candidatures: posa pau a les famílies, entreté alhora que il·lustra...
nosaltres. Tot. El que mengem i les hores que dormim, el que opinem i el que de veritat pensem, que no sol ser el mateix, aquí ens han agafat. Quines sèries seguim i quins llibres no llegim, el que cantem a la dutxa i el que ens canten els que viuen amb nosaltres. Tot. Això, que podria ser vist com una intromissió en la nostra intimitat, en realitat obre les portes a noves opcions. Per exemple, tens un dubte, vols consultar amb algú... abans buscaves un amic, un psicòleg o fins i tot un capellà. Ara pots parlar amb el wifi, al cap i a la fi ningú no et coneix millor, si és que ens entossudim a veure riscos on en realitat hi ha oportunitats.
Pensin en les entranyables reunions nadalenques, que ja s’acosten. Res millor que el wifi per tenir la festa en pau, perquè entre el que triguem a fer una foto, buscar xarxa, enviar-la, rebre les que ens estan arribant, obrir-les, fins i tot comentar-les, ja hem arribat als gintònics. Estem salvats. A més, tenim un tema comú de conversa: quant paguem pel servei, on podem trobar ofertes o com endevinar la contrasenya del veí... així, sense adonar-nos-en, ens estem relacionant amb els altres, en volen més? També serveix per conèixer gent, com passejar el gos, però més còmode i sense haver de comprar sacs de pinso: “Saps si per aquí hi ha alguna xarxa oberta? És que estic esperant les cotitzacions de Wall Street i no em funciona el 4G”, “a mi em passa el mateix cada vegada que busco l’índex Nikkei”, “oh, de debò?”. Ara mateix, més de 3.800 milions de persones al món tenen accés a internet, i d’aquí un parell d’anys hi haurà més de 12.000 milions de dispositius de tota mena connectats a la xarxa. Tot això és possible gràcies al wifi. Es mereix o no un Nobel?