SOS Rojava
Som a les portes d’una matança, amb tal imminència que és possible que, quan es llegeixi aquest article, l’exèrcit turc ja hagi començat la gegantina operació militar contra el Kurdistan sirià. Amb el permís explícit dels Estats Units i lliure de control, Erdogan ja té les condicions per entrar al territori i, literalment, exterminar tot vestigi de l’existència de la Federació Democràtica del Nord de Síria, coneguda com a Rojava.
L’ONU acaba d’enunciar, en boca del seu coordinador humanitari Panos Moumtzis, que “ens preparem per al pitjor”, i, com recordava a The Guardian el pensador David Graeber, “qualsevol invasió turca de Rojava serà una invasió de l’OTAN. Qualsevol genocidi que dugui a terme serà un genocidi de l’OTAN”. Entrem, doncs, en una tètrica espera que només pot conduir a una muntanya de morts. Però no sols hi haurà morts, perquè aquesta ofensiva sumarà, a la destrucció de vides, la destrucció d’un model polític i social únic a la regió, que havia causat l’admiració internacional. I per entendre la magnitud d’aquesta tragèdia en potència, és necessari explicar alguns fets. Rojava significa “occidental” en kurd i fa referència a un dels quatre punts cardinals del Gran
Erdogan no sols vol exterminar els kurds, sinó l’experiència democràtica igualitària de Rojava
Kurdistan. Durant la guerra de Síria es va iniciar l’anomenada revolució de Rojava, amb la implantació de l’autonomia i una Constitució, aprovada el 2014, confederal, protectora de les minories ètniques i religioses, radicalment igualitària en termes de gènere i basada en el sistema de la democràcia directa, les conegudes comunes de Rojava.
Així doncs, en aquest petit territori i durant aquests darrers i tràgics anys, mentre lluitaven amb coratge contra els soldats de l’Estat Islàmic (EI), els seus gairebé cinc milions d’habitants (la majoria kurds, però també importants comunitats àrabs, assíries i minoritàries com els armenis) han viscut en un règim laic, democràtic i igualitari. Aquest experiment de llibertat és el que pretén arrasar Erdogan, no només per exterminar els kurds, sinó també per impedir qualsevol contaminació democràtica a la seva frontera sud.
Si l’amenaça contra Rojava ja és terrible des de la perspectiva de la vida (en la incursió turca del 2018 van deixar 2.000 morts) i els valors democràtics, també és el símptoma d’una deslleialtat pèrfida: no es pot oblidar que les Unitats de Protecció Popular (YPG) i la seva famosa branca femenina, les Unitats Femenines de Protecció (YPJ) van ser claus en la victòria contra l’EI i van deixar una estela de més d’11.000 kurds caiguts en combat. Ara se’ls abandona en mans d’un règim violent, dictatorial i que, a més, durant el procés de la guerra, va deixar les seves fronteres poroses als gihadistes, amb un Erdogan que no va amagar mai les seves simpaties islamistes.
Novament, doncs, estem a punt de viure una matança. Eren els nostres, eren els bons, eren els democràtics, eren els lliures i moriran. I ho permetrem.