Pepe Borrell, català de l’any!

Ahir va ser un dia gran per a Catalunya: Josep Pepe Borrell, fill de la Pobla de Segur, net de forner, ha estat confirmat com a vicepresident de la UE i responsable de la seva política exterior, una missió com una casa que ha alegrat la jornada als presidents Puigdemont i Torra atesa la seva passió per tot el que sigui projectar Catalunya a l’exterior. Creu de Sant Jordi, ja! –Ja et vaig dir jo que no demanessis la seva dimissió aquest estiu, Quim.

–President, espiava les nostres ambaixades! Pitjor que el Watergate!

–A veure ara què li diem al telegrama de felicitació...

–Ja buscaré alguna rima d’Espriu i quedarem com senyors. O millor encara, encarrego a Bosch que el feliciti per telèfon. De canceller a canceller! I ja que hi som, què et sembla si pengem a Palau una pancarta “We love Pepe”? –Quim, que tinc molta feina... Ja era hora que Catalunya s’apuntés un gol per l’escaire a escala internacional.

El nomenament de Pepe Borrell avala l’ampliació en tres de la xarxa d’ambaixades de la Generalitat –una prioritat en vigílies de turbulències econòmiques– sense la decidida campanya de la qual per llançar merda a l’il·lustre fill de la Pobla de Segur potser no hauria tingut una confirmació tan plàcida.

Puigdemont convidarà ara Borrell a un dinar oficial –amb vi i licors inclosos i sorteig d’un pernil– a la Casa de la República, aquesta mansió que financen

Borrell, confirmat: dia gran per a Puigdemont, atesa la seva passió per projectar Catalunya a l’exterior

empresaris altruistes que segur que no han tingut mai ni tindran tractes favorables amb l’Administració?

Una invitació d’aquesta mena confirmaria que la Generalitat treballa pensant en tots els catalans, un únic poble que viu la mar de ben avingut.

Amb Borrell, guanyem un altre català universal, en la línia de Joan Antoni Samaranch –el català que més ha tallat el bacallà de la història– o Salvador Dalí –l’artista catalanoparlant més apreciat arreu del món–.

Cal reconèixer a l’independentisme governant que si bé a l’hora d’elegir amics no n’encerten ni una –Valtonyc, gran apòstol de la pau i els trets al clatell, no et faltarà mai en un bolo de festa major a casa nostra–, a l’hora de guanyar-se enemics de primera són uns espases.

Obligat a fer voltes pel món, Borrell garantirà a TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN uns talls en català, cosa que, sens dubte, ajudarà a desinfectar la seva imatge i a la concessió de la Creu de Sant Jordi, petició que un pensa presentar ben aviat, convençut que l’assumpte serà tramitat amb la deguda diligència i sentit institucional.

Potser Pepe Borrell és un home arrogant, però ningú no ha dit que sigui rancorós, i ben segur que oblidarà aviat la campanya orquestrada en contra seva aquests mesos a Catalunya, farcida d’insults, desqualificacions barates i –el que és pitjor– negacions de la seva talla.