No suporto els veïns
La meitat dels barcelonins consideren un problema greu la presència al barri de residents sorollosos o molestos
Sempre que es tracta de problemes de convivència a Barcelona, Ciutat Vella encapçala els rànquings. I en qüestió de sorolls el lideratge d’aquest districte és indiscutible. L’excés de decibels al carrer, i també de portes endins, a les escales, als replans, dins uns pisos moltes vegades proveïts d’aïllaments deficients, fa la vida impossible a molts residents. Així ho posa de manifest una de les últimes enquestes que ha encarregat l’Ajuntament, la segona onada del 2019 de l’Òmnibus Municipal. Segons aquest sondeig, fet entre el 6 i el 20 de juny, dos de cada tres residents a Ciutat Vella (un 65%) consideren que la presència de veïns sorollosos o molestos al barri és un problema que es podria qualificar de greu o molt greu.
La forta incidència del soroll i les molèsties que se’n deriven en la vida quotidiana dels barcelonins són un fenomen generalitzat a la ciutat. A les llistes de queixes ciutadanes remeses a la Síndica de Greuges o d’avisos a la Guàrdia Urbana ocupen un lloc destacadíssim. El sondeig en qüestió, elaborat per l’empresa Gesop a partir de mil entrevistes personals al carrer, indica que més de la meitat dels barcelonins (51,5%) de més de 16 anys observen com un problema greu la presència al barri de veïns sorollosos. En aquest sentit, Ciutat Vella s’emporta la palma, per bé que també una majoria de residents a Sants-Montjuïc (59,6%), Sant Martí (57%), Sant Andreu (56,1%) i l’Eixample (52,7%) afirmen que l’excés de soroll perjudica seriosament la convivència al barri. Els números del sondeig revelen clarament la dimensió del problema, si bé el departament d’estadística de l’Ajuntament precisa que són orientatius i que el marge d’error de l’enquesta podria fer variar els resultats en onades posteriors de l’Òmnibus Municipal.
La mateixa enquesta revela que, a parer d’un 36,1% dels barcelonins, els sorolls i altres molèsties derivades de la presència de locals de lleure constitueixen un problema greu per al veïnat.
L’enquesta de l’Ajuntament indica, d’altra banda, que pràcticament dos de cada deu entrevistats asseguren que han patit personalment, l’últim any i al seu propi barri, algun conflicte cívic o de convivència. Els més comuns són els relacionats amb la inseguretat, seguits dels que tenen a veure amb l’expressió de valors socials negatius, els sorolls i, en una mesura més petita, la mobilitat, les drogues i la brutícia.
L’enquesta també entra a valorar el paper de la Guàrdia Urbana en la batalla contra les actituds incíviques. En aquest sentit, la policia local de Barcelona obté una nota mitjana d’aprovat (5,5 sobre 10) quan es demana als entrevistats que puntuïn la seva actuació en la protecció de l’espai públic. La qualificació és una mica més bona (5,8) quan el que es valora és la tasca de la Guàrdia Urbana en matèria de seguretat viària, vigilància i control del trànsit. Aquesta és precisament, a parer dels barcelonins, la funció prioritària que hauria de tenir encomanada la policia municipal, lleugerament al davant de les de vigilar l’espai públic, garantir la convivència i atendre i oferir informació a la ciutadania.
Segons aquest sondeig, l’últim any un 15,1% dels entrevistats afirmen que alguna vegada han requerit els serveis de la Guàrdia Urbana. Els que ho van fer van utilitzar majoritàriament el telèfon (66,9%), tot i que un 19,9% es van adreçar als agents presencialment al carrer, i un 12,6% es van desplaçar fins a la comissaria.
La resposta de la policia local als requeriments dels ciutadans mereix, segons els resultats d’aquest sondeig, una nota de 6,1 sobre 10, i és millor entre la població femenina (6,3) que entre els homes (5,8).
Les principals queixes entre les persones que valoren negativament la resposta de la Guàrdia Urbana en els seus requeriments es deuen al fet que no va arribar a actuar o no es va presentar al lloc dels fets, els agents van ser poc amables o van mostrar poc interès, o no van poder resoldre el problema per al qual els van trucar.
Quatre de cada deu entrevistats també consideren problemàtic el soroll que provoquen els locals de lleure