La por fora de camp
El cineasta Albert Serra diu que no li agraden les pel·lícules de por i que no en veu cap, però dilluns al vespre, al teatre Romea, va dissertar sobre cinema i terror. El director de la Fundació Romea, Fèlix Riera, va presentar aquesta “acció artística com una reflexió sobre el desig i la por”, a partir del repte que havien plantejat a Serra: “Una pel·lícula de terror sense imatges”.
El cineasta va submergir el públic en una foscor absoluta llevat, dalt de l’escenari, de la mica de llum de colors que ell havia de menester per seguir les notes i fer anar una taula se so. Com una mena de dj, Serra va encetar l’acció amb músiques sobreposades. Aquests minuts musicals, que va intercalar durant la vetllada, eren deliberadament dissonants, fets amb fragments de Morricone, de Richard Strauss, de la música futurista de Russolo “contra el món de la normalitat”, i també dels músics que col·laboren amb ell, afegint-hi gemecs, motoserres i martells pneumàtics.
“El desig –va explicar– és l’atracció cap a la por, els baixos fons, els delinqüents”. Perquè, quan veiem una pel·lícula de por, “els personatges creuen el que veuen i, tot i que nosaltres com a espectadors no hi creiem, sí que participem de la mateixa experiència. No vivim les conseqüències del monstre però hi pensem: és el fora de camp, el que hi ha fora de la càmera. Sentim una fascinació per
Albert Serra ofereix una pel·lícula de terror sense imatges i denuncia que, “per primer cop, la censura ve de l’esquerra”
aquests personatges que fan accions aberrants però que veiem com a herois, perquè fan actes que la societat prohibeix”. Al novembre estrenarà Liberté, “una pel·lícula que convoca el mal absolut”.
“La pulsió sexual està al començament de tot i l’han de reprimir”, va continuar, i es va mostrar admirador del Marquès de Sade: “Fa les descripcions de l’horror més gran que puguem imaginar. Però avui amb Sade hi ha el problema del que és políticament correcte”. Va fer una defensa aferrissada de la llibertat d’expressió: “La creació artística és la llibertat absoluta”. I va denunciar que “per primera vegada a la història, la censura ve de l’esquerra”. “Quan afecta les lleis socials, hi estem a favor; però quan afecta la ficció, no. La ficció ha de continuar viva i enèrgicament estimulant, i no ha de ser una cosa domesticada, avorrida i impresentable”, va concloure.