Els ‘repetidors’ de Sitges “És gamberra i marciana; una anada d’olla bastant bèstia”
Una dotzena de directors tornen al festival per presentar-hi novetats
No somiava ni amb els Oscars ni amb Sundance... jo somiava amb Sitges, i ara és un somni fet realitat”, va insistir ahir el director i guionista colombià Juan Diego Escobar en la presentació de la seva òpera prima: Luz. El film ha tingut la seva première mundial al festival de Sitges. El certamen, amb 52 edicions a l’esquena i consolidat com un referent internacional del gènere, conrea un planter de directors, guionistes i actors que trien la capital del terror per presentar els nous treballs. Aquesta edició tornen a casa una dotzena de cineastes.
Entre els repetidors d’or hi trobem des del guanyador de l’any passat, el francès Gaspar Noé, fins al canadenc Vincenzo Natali, que enguany va obrir el certamen amb En la hierba alta i que el 1998 va guanyar el gran premi de Sitges amb Cube. Robert Eggers, que el 2015 va inaugurar-lo amb una òpera prima brutal, La bruja, aquests dies ha presentat El faro, una de les pel·lícules més esperades d’aquesta edició, amb uns immensos Willem Dafoe i Robert Pattinson.
Altres repetidors amb solera són els nord-americans Justin Benson i Aaron Moorhead, que tornen per tercera vegada. Els autors de The endless, projectada a Sitges fa dos anys després de passar pel festival de Tribeca, presentaran aquesta tarda l’ambiciosa Synchronic. Benson i Moorhead formen part del planter del festival, com en el seu moment Jaume Balagueró, que el 2014 el va inaugurar amb [REC] 4 i tres anys després va presentar Muse, o J.A. Bayona, que el 2007 va presentar El Orfanato iel 2012 va triomfar amb Lo imposible.
“Des que tenia deu anys” somiava a aterrar aquí, “perquè soc un fanàtic i un friqui del cinema de gènere”, va insistir Juan Diego Escobar. A la programació del festival les òperes primes
Iván Massagué, actor, protagonitza ‘El hoyo’ es barregen amb obres de directors veterans i produccions més ambicioses comparteixen cartell amb apostes més personals i arriscades, com ara La jauría, de Martín Ferrera, que competeix a la secció Òrbita. “Ens agrada donar suport a aquesta mena de produccions i projectes que suposen un esforç en tots els àmbits”, va dir aquesta setmana durant la presentació del llargmetratge el director, Àngel Sala, que l’any passat també va ser a Sitges amb El año de la plaga.
Més coneguts: Aritz Moreno, que aquest any ha presentat Ventajas de viajar en tren (competeix a la secció oficial) i que a Sitges va tenir el seu debut professional el 2013, quan es va projectar el seu primer curt, Cólera. Les dues vegades Moreno ha anat al festival amb el protagonista de les cintes, Luis Tosar, que no falla mai. El francès Christian Volckman també repeteix. Si el 2006 va venir a presentar el thriller d’animació Renaissance, després de 13 anys de silenci, ara ha tornat amb el thriller dramàtic The room, la història d’una habitació que concedeix desitjos sense límit protagonitzada per Olga Kurylenko.
Un altre tàndem que torna a fitxar són els austríacs Severine Fiala i Veronika Franz, que han presentat The lodge, una de les pel·lícules de terror de l’any, i que fa cinc van sorprendre amb una història de nens psicòpates a Goodnight mommy. El nord-americà Alexandre O.Philippe, el belga Fabrice du Weiz o el francès Quentin Dupieux també són a la llista de veterans de Sitges.