La sensació d’inseguretat s’escampa a Barcelona
Prop de la meitat dels barcelonins consideren que aquest últim any la ciutat ha empitjorat
Els problemes d’inseguretat encapçalen el rànquing del macrosondeig de l’Ajuntament en gairebé tots els barris de la ciutat.
La inseguretat és el gran problema de Barcelona en conjunt, però també el de la majoria dels barris de la ciutat. Almenys això és el que pensen els ciutadans que hi viuen, segons es desprèn de l’última Enquesta de Serveis Municipals, el macrosondeig de l’Ajuntament elaborat a partir de 6.000 entrevistes que es va presentar ahir. Es tracta d’un estudi que segueix la tendència dels últims baròmetres municipals, el del gener i el del juny, que ja van identificar la inseguretat com el principal problema de la capital catalana. L’enquesta també confirma una tendència negativa: cada vegada hi ha més ciutadans que pensen que aquest últim any Barcelona ha empitjorat. Ho pensen prop de la meitat dels enquestats. I això que el treball de camp es va fer entre el 22 de gener i el 9 d’abril, abans que Barcelona visqués un estiu agitat per una llarga crònica de successos.
“Cal tenir en compte que el treball de camp es va fer abans de les eleccions, en un context polític diferent”, va matisar el regidor de Presidència, Jordi Martí, que es va referir des d’una altra òptica a les dates de l’enquesta. El regidor, de totes maneres, va assegurar que no hi ha hagut sorpreses. “Són dades que quadren molt amb el que ha anat passant i amb l’evolució dels delictes de la ciutat”, va manifestar. “Però és difícil valorar una enquesta que està fora de temps”, va subratllar. “Més que el número u, cal veure quins problemes es mantenen en el temps”, va afegir.
La inseguretat, amb un 17,1% de les respostes, desbanca com a principal problema de Barcelona l’accés a l’habitatge (12,2%), que es manté al segon lloc després d’un lideratge que va aconseguir el 2018 i que no tenia des del 2006, en plena bombolla immobiliària.
La inseguretat passa de quarta a primera posició, un liderat que no ocupava en aquest macrosondeig des del 2011.
També destaca el fet que la inseguretat ciutadana sigui el principal problema de Barcelona quan es pregunta als enquestats sobre el seu barri, així com que ho sigui en la majoria de les zones de
Les dificultats per accedir a un habitatge es mantenen en segona posició
El macrosondeig, amb 6.000 entrevistes, es va fer abans de les eleccions municipals
la ciutat i que, a més a més, en diversos casos el percentatge de respostes en aquest sentit superin àmpliament un 20%.
Aquesta situació es dona als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on identifiquen la inseguretat com a principal problema un 59,7% dels enquestats, o del Raval, on el percentatge és d’un 37,6% (la mitjana del districte de Ciutat Vella és d’un 41%). Però també destaquen altres zones de Barcelona, com la Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor, amb un percentatge de respostes en aquest sentit d’un 39,1%; el Poble Sec, amb un 28,7%; la Guineueta, Verdun i la Prosperitat, amb un 28,5%, o els barris de la Vall d’Hebron, amb un 26,9%.
Més enllà de la inseguretat o de l’accés a l’habitatge –el principal problema a la Vila de Gràcia pels veïns–, els barcelonins enquestats identifiquen com les seves altres grans preocupacions, malmés grat que ja allunyades de les dues primeres, el trànsit (6,0%), la contaminació i el medi ambient (5,9%) o la neteja (5,8%). En sisena posició apareix el turisme (5,2%), quan el 2017 va irrompre com a principal problema amb un percentatge d’un 15,6%.
Canvien els principals problemes, però l’enquesta sí que confirma la tendència que va començar l’any passat sobre el deteriorament de l’opinió respecte de l’evolució de la ciutat: un 44,9% dels entrevistats pensen que aquest últim any Barcelona ha empitjorat, quan el 2018 aquesta proporció de judicis negatius era d’un 37,9%, i el 2017, d’un 30,1%. Contràriament, un 32,4% opinen que ha millorat –el 2018 el percentatge era d’un 34,8%–, i un 19,5%, que està igual (l’any passat era d’un 23%).
Curiosament, malgrat aquesta tendència, un 62,6% dels ciutadans consideren que Barcelona millorarà, mentre que un 21,1% pensen que empitjorarà. A l’enquesta de l’any passat hi havia optimisme que a la que es va presentar ahir (63,4%), malgrat que el percentatge actual dels que pensen que la ciutat millorarà és el segon més alt dels últims 15 anys.
La satisfacció de viure a Barcelona es manté amb un notable, amb un 7,7 (una dècima per sota de l’any passat).
La nota que els ciutadans posen a la gestió de l’Ajuntament també es ressent d’una enquesta amb unes dades objectives que difícilment es poden interpretar com a positives. Hi ha un petit càstig contra la gestió de l’alcaldessa Ada Colau a l’últim tram del seu mandat. Malgrat que el Consistori obté un 6,2, una nota que només s’ha superat sis vegades des del 1998, és tres dècimes més baixa que el 2018. És la primera vegada que cau en relació amb l’any anterior des que Ada Colau és alcaldessa. “Continua sent una bona nota”, va apuntar Martí. El regidor va assenyalar que fins i tot s’esperava, tenint en compte el context de l’enquesta, una nota pitjor.
L’Ajuntament continua tenint més bona nota que la Generalitat (5,5, baixa dues dècimes) i que el Govern central, que obté un 4,2, tot i que puja set dècimes respecte de l’any passat i és la nota més alta des del 2011.
L’enquesta també avalua un total de 26 serveis municipals, cosa que explica el nom. Seguint la tendència de tot el sondeig, destaca el descens de la valoració de la seguretat ciutadana, que disminueix la puntuació en 0,8 punts i se situa en un 5,5 de nota mitjana. La Guàrdia Urbana obté un 6,1, tres dècimes menys que l’any passat.
Els serveis més ben valorats tornen a ser els bombers, amb un 8,1, i les biblioteques, amb un 7,9, seguits de prop pels centres cívics (7,6) i els mercats municipals (7,5). Amb tot, un únic servei millora nota respecte de l’any passat, el Bicing, que puja mig punt i obté un 6,7 (els usuaris li donen un 7,9).
La inquietud per la inseguretat arriba a la Vall d’Hebron, Nou Barris o el Poble Sec
Preocupació pel trànsit, el medi ambient, la neteja o el turisme