John B. Go­o­de­nough

Pre­mi No­bel de Fí­si­ca

La Vanguardia (Català) - - LA SEGONA - JO­SEP CORBELLA

Go­o­de­nough es va con­ver­tir ahir als seus 97 anys en la per­so­na de més edat que rep un pre­mi No­bel. Com­par­teix el guar­dó amb Stan­ley Whit­ting­ham i Aki­ra Yos­hi­no pel desen­vo­lu­pa­ment de les ba­te­ri­es de ions de li­ti.

Les ba­te­ri­es de ions de li­ti que ali­men­ten to­ta me­na de dis­po­si­tius mò­bils, des de te­lè­fons fins a cot­xes elèc­trics, i que fa­ci­li­ten l’apro­fi­ta­ment d’ener­gi­es re­no­va­bles, com ara l’eò­li­ca i la so­lar, van ser re­co­ne­gu­des ahir amb el pre­mi No­bel de Qu­í­mi­ca del 2019.

El guar­dó s’ha con­ce­dit al nor­da­me­ri­cà John B. Go­o­de­nough (de la Uni­ver­si­tat de Te­xas, a Aus­tin), al bri­tà­nic Stan­ley Whit­ting­ham (de la Uni­ver­si­tat de l’es­tat de No­va York) i al ja­po­nès Aki­ra Yos­hi­no (de la Cor­po­ra­ció Asa­hi Ka­sei i la Uni­ver­si­tat Mei­jo, al Ja­pó).

Go­o­de­nough, nas­cut el 1922, es con­ver­teix amb 97 anys en la per­so­lic na de més edat a re­bre un pre­mi No­bel.

Les ba­te­ri­es de ions de li­ti “són un dels be­ne­fi­cis més grans per a la hu­ma­ni­tat”, tant per a les ge­ne­ra­ci­ons ac­tu­als com per a les fu­tu­res, va des­ta­car la Re­ial Aca­dè­mia de Ci­èn­ci­es Su­e­ca en un co­mu­ni­cat en què ex­pli­ca­va el pre­mi. Per a les ac­tu­als, per­què “han re­vo­lu­ci­o­nat les nos­tres vi­des des que es van co­mer­ci­a­lit­zar per pri­me­ra ve­ga­da el 1991”. Avui dia s’uti­lit­zen a tot el món per ali­men­tar “els dis­po­si­tius elec­trò­nics por­tà­tils que fem ser­vir per co­mu­ni­car-nos, tre­ba­llar, es­tu­di­ar, es­col­tar mú­si­ca i bus­car co­nei­xe­ment”. Per a les fu­tu­res, per­què “po­den em­ma­gat­ze­mar quan­ti­tats sig­ni­fi­ca­ti­ves d’ener­gia d’ori­gen eòi so­lar” i per­què “han fet pos­si­ble el desen­vo­lu­pa­ment de cot­xes elèc­trics de llar­ga au­to­no­mia”.

En con­junt, “aques­tes ba­te­ri­es lleu­ge­res, re­car­re­ga­bles i po­tents (...) han es­ta­blert els fo­na­ments d’una so­ci­e­tat con­nec­ta­da sen­se ca­bles i lliure de com­bus­ti­bles fòs­sils”.

En com­pa­ra­ció amb sis­te­mes d’em­ma­gat­ze­ma­ment d’ener­gia an­te­ri­ors, les ba­te­ri­es de ions de li­ti te­nen l’avan­tat­ge que no de­pe­nen de re­ac­ci­ons quí­mi­ques que de­gra­den els elèc­tro­des. En lloc d’ai­xò, de­pe­nen de ions de li­ti que po­den anar i ve­nir en­tre l’àno­de i el cà­to­de, la qual co­sa per­met re­car­re­gar la ba­te­ria cen­te­nars o mi­lers de ve­ga­des.

Va ser Stan­ley Whit­ting­ham qui als anys se­tan­ta va ini­ci­ar, ar­ran de la pri­me­ra gran cri­si del pe­tro­li, la in­ves­ti­ga­ció que va por­tar a les ba­te­ri­es de ions de li­ti. En aque­lla èpo­ca tre­ba­lla­va com a in­ves­ti­ga­dor per al grup pe­tro­li­er Ex­xon i va co­men­çar a bus­car no­ves tec­no­lo­gi­es ener­gè­ti­ques que no uti­lit­zes­sin com­bus­ti­bles fòs­sils. Va ex­plo­rar les pos­si­bi­li­tats del li­ti en for­ma me­tàl·li­ca, ja que té una for­ta pro­pen­sió

És un avenç cap a “una so­ci­e­tat con­nec­ta­da sen­se ca­bles i lliure de com­bus­ti­bles fòs­sils”, se­gons l’aca­dè­mia su­e­ca

a alli­be­rar elec­trons, i va ob­te­nir una ba­te­ria ex­pe­ri­men­tal que sem­bla­va pro­me­te­do­ra però que no era vi­a­ble. Atès que el li­ti me­tàl·lic és molt re­ac­tiu, aque­lla ba­te­ria era pe­ri­llo­sa­ment ex­plo­si­va.

John Go­o­de­nough, que lla­vors tre­ba­lla­va a la Uni­ver­si­tat d’Ox­ford (Reg­ne Unit), va re­fle­xi­o­nar so­bre com es po­dia aug­men­tar l’efi­ci­èn­cia i re­duir els ris­cos d’una ba­te­ria ba­sa­da en ions de li­ti. Va ra­o­nar que ob­tin­dria més bons re­sul­tats amb un sul­fur me­tàl·lic que amb un òxid me­tàl·lic, i el 1980 va de­mos­trar que es po­dia ob­te­nir un gran ren­di­ment –de fins a 4 volts– fent ser­vir un òxid de co­balt amb ions de li­ti in­ter­ca­lats.

L’avenç de­ci­siu el va acon­se­guir Aki­ra Yos­hi­no ins­pi­rant-se en el tre­ball de Go­o­de­nough. Es va ba­sar en el ma­teix cà­to­de d’òxid de co­balt amb li­ti in­ter­ca­lat, però en va mo­di­fi­car l’àno­de. En lloc d’uti­lit­zar li­ti di­rec­ta­ment va re­cór­rer a coc de pe­tro­li, en què tam­bé es pot in­ter­ca­lar li­ti. D’aques­ta ma­ne­ra el 1985 va acon­se­guir “una ba­te­ria lleu­ge­ra, re­sis­tent i re­car­re­ga­ble cen­te­nars de ve­ga­des”, des­ta­ca l’aca­dè­mia su­e­ca.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.