Capitalisme d’amics
Warren Buffet, que és el tercer home més ric del planeta –se li calcula una fortuna de 87.000 milions de dòlars–, es va queixar en una entrevista a The Guardian, concedida poc abans que Trump arribés al poder, que pagava menys impostos que qualsevol de les persones de la seva plantilla, inclosa la seva secretària. No era una
boutade, sinó una realitat fàcilment comprovable. De fet, ho demostraria poc després: la mitjana dels seus treballadors pagaven el 32,9% i ell cotitzava un 17,7% pels seus ingressos. Buffet va voler explicar al món que el sistema fiscal dels Estats Units era injust, encara que el que no va aclarir és que els seus negocis financers estaven estructurats de tal manera que una part del que guanyava no figurava classificat com a ingressos. Doncs bé, amb Donald Trump aquestes diferències no s’han reduït, al contrari, malgrat que en campanya va anunciar que la seva reforma fiscal beneficiaria la classe mitjana i els treballadors.
La realitat és que les desigualtats socials continuen creixent al país i els rics dels Estats Units van pagar el 2018, per primera vegada, menys impostos que la resta dels ciutadans. Sembla una broma, però no ho és. Com va escriure el novel·lista nordamericà Peter De Vries a la dècada dels vuitanta: “Els rics no són com nosaltres, paguen menys”. Quaranta anys després, hem descobert que paguen molt menys a Hisenda, la qual cosa ha de significar que segurament són molt més diferents que la resta. Com si haguessin arribat de Venus.
Segons explica en la seva crònica el corresponsal del diari a Nova York, el llibre The triumph of injustice, de dos eminents economistes de la universitat de Berkeley, posa de manifest que les famílies més adinerades van abonar al fisc un punt menys que els més pobres. Els experts han rastrejat dades des del 1913 i han descobert que la injustícia ha triomfat definitivament.
Trump, l’home que presumia de criticar l’establishment des de la dreta, s’hi va emparar tan aviat va arribar a la Casa Blanca. I ja al poder ha afavorit el capitalisme d’amics
(crony capitalism) abans que la igualtat
d’oportunitats.