Abonats posant-hi el coll

Celebrar els 20 anys de la reobertura del Liceu amb una nit de gala i

photocall va suposar aquesta setmana una magnífica oportunitat per agrair a mecenes, patrons i benefactors del Gran Teatre la seva generositat amb la cultura. I també per convidar gent del món cultural que en gran manera no sol gaudir del gènere operístic. Crear nous públics és un mantra necessari, no només en places econòmicament poc enfortides, com la de Barcelona, sinó a tots els coliseus lírics europeus. I en aquest sentit, tant la producció molt visual de Turandot i la seva emocionant partitura de Puccini com la il·lusió general que es viu per les dues dècades del Liceu de Tots van contagiar una eufòria que rarament es veu pels passadissos del teatre de la Rambla. No obstant això, els qui es van sentir exclosos d’aquesta magna celebració –només per a convidats– van ser els mateixos abonats del teatre, que han aguantat contra vent i marea la crisi econòmica i la pujada de preus sense deixar de ser fidels a la institució. Sens dubte el teatre trobarà la manera de compensar-los i celebrar amb ells aquesta efemèride de tots.