“Tenim por, la gent ja no sap on anar”, denuncia la població
“Tenim por, però hem decidit quedar-nos a Kobane”, explicava ahir a través del telèfon en Destan, un kurd de 28 anys que va veure la seva vida transformada des del 2013, quan una gran part de la població que habita el nord-est de Síria es va sentir amenaçada per l’avanç de diferents grups, primer algunes faccions de l’Exèrcit Lliure de Síria i Al-Nusra i després les forces de l’Estat Islàmic.
“Ja hem patit molt, crèiem que tot havia acabat i ara ens toca tornar a viure això”, confessava aquest jove que havia trobat feina en la població de Ran al Ayn, on ahir l’exèrcit turc va llançar forts atacs tant aeris i com d’artilleria. En les imatges que arribaven des del lloc es podia veure la població abandonant una altra vegada la ciutat amb els pocs estris que podien carregar als seus cotxes.
Aquesta població ja havia quedat deserta al 2013, quan es va convertir en el front de batalla. “El que la gent oblida és que els kurds no són els únics habitants d’aquesta zona. Aquí vivim àrabs, assiris i turcmans, i la gent ja no sap on anar, no sap què passarà amb ells i ni què serà del seu futur”, explicava ahir per telèfon, abans del començament de l’ofensiva, Nisrin Abdullah, comandanta i portaveu de l’YPJ, la versió femenina de la facció kurda de l’YPG.
Nisrin Abdullah recordava que un dels grans temors de la població és que es repeteixi el que va passar a la població kurda d’Afrin, a la província d’Alep, que dos anys enrere va viure una situació similar. Les forces turques, amb ajuda de grups rebels propers a Ankara, van prendre el control d’aquesta regió: van provocar el desplaçament de més de 100.000 persones i se’ls acusa de cometre desenes d’abusos que incloïen desaparicions i assassinats.
“Tots sabem que pretenen un canvi de població i per això busquen portar a aquesta regió almenys dos milions de refugiats sirians”, diu Nisrin Abdullah, que recorda que les SDF havien posat més d’11.000 morts en la lluita contra l’Estat Islàmic. “I ara la resposta és aquesta”, precisava la comandanta, que presagiava que la guerra podria ser molt llarga.
En Dijwan, un de tants joves kurds que fa el servei militar a l’YPG –com manen les regles imposades per aquesta organització–, assegurava des d’una de les posicions al llarg de la frontera que no havia cap altra opció que lluitar contra les forces turques, els seus grups aliats i l’Estat Islàmic. “Això és una venjança. No volen eliminar un grup, volen eliminar tots els kurds”, va assegurar aquest home de 25 anys que creu que, si els EUA aconsegueixen concertar una zona lliure d’aviació, les forces terrestres turques no podran passar a Síria.
“Però tot és molt confús”, va escriure diverses vegades a través de missatges en què repetia els mateixos clams que una dotzena de persones més consultades a través d’aplicacions mòbils. “Tenim por, no sabem què fer”, repetien des de diferents regions del nord-est de Síria, inclosos Qamishlo i Derek, que també van ser atacades ahir a la tarda.