Mont­go­mery, al cor d’Ala­ba­ma, ele­geix el pri­mer al­cal­de ne­gre

Va ser la ca­pi­tal dels con­fe­de­rats i bres­sol del mo­vi­ment dels drets ci­vils

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIO­NAL - FRANCESC PEIRÓN

De Sel­ma a Mont­go­mery és la mar­xa més fa­mo­sa en la llui­ta dels afro­a­me­ri­cans con­tra la re­pres­sió i el dret al vot.

Va ocór­rer el març del 1965. Des­prés de dos in­tents frus­trats per la vi­o­lèn­cia po­li­ci­al, a la ter­ce­ra van acon­se­guir el seu ob­jec­tiu d’en­trar a la ca­pi­tal d’Ala­ba­ma amb Mar­tin Lut­her King al cap­da­vant.

Ha ha­gut de pas­sar més de mig se­gle des d’aque­lla fi­ta per­què Mont­go­mery, ciu­tat on més del 60% dels ha­bi­tants són afro­a­me­ri­cans, pu­gui te­nir un al­cal­de ne­gre, des­prés de 200 anys des de la fun­da­ció.

Ste­ve Re­ed va fer his­tò­ria aquest 8 d’oc­tu­bre del 2019 al ser el pri­mer afro­a­me­ri­cà que acon­se­guei­xi la va­ra de co­man­da­ment. Es va em­por­tar al­menys el 67% del vot i va der­ro­tar Da­vid Wo­ods, blanc i pro­pi­e­ta­ri d’un ca­nal de te­le­vi­sió es­ta­tal. Re­ed es­tà acos­tu­mat a obrir ca­mins. El 2012 va ser el pri­mer ne­gre ele­git com a jut­ge de suc­ces­si­ons al com­tat (2012), càr­rec des del qual va exer­cir de pi­o­ner al cer­ti­fi­car a Ala­ba­ma el pri­mer ma­tri­mo­ni ho­mo­se­xu­al.

“Aques­ta elec­ció no ha es­tat mai so­bre mi, no ha es­tat mai so­bre ide­es”, va afir­mar en el seu dis­curs de la vic­tò­ria di­marts a la nit. “Tot ai­xò ha es­tat so­bre es­pe­ran­ces i som­nis que hem tin­gut com a in­di­vi­dus i com a col·lec­tiu en aques­ta ciu­tat”, va afe­gir.

Mont­go­mery és una de les pa­ra­do­xes dels Es­tats Units. És tant el lloc de nai­xe­ment del mo­vi­ment dels drets ci­vils i el bres­sol de la Con­fe­de­ra­ció.

Es va in­cor­po­rar com a ciu­tat el 1819 i ar­ros­se­ga una sòr­di­da lle­gen­da com a en­cla­va­ment ra­cis­ta. En el cen­tre en­ca­ra es pre­ser­ven els ma­gat­zems en els quals els es­claus eren trac­tats pit­jor que ani­mals. Va ser la pri­me­ra ca­pi­tal dels es­tats con­fe­de­rats d’Amè­ri­ca.

Un llarg ca­mí que cul­mi­na amb l’elec­ció de Re­ed i de­mos­tra la re­si­li­èn­cia dels ne­gres en una ciu­tat mar­ca­da per l’es­cla­vi­tud, els lin­xa­ments, el su­pre­ma­cis­me blanc i

Ste­ve Re­ed ac­ce­deix a l’al­cal­dia des­prés de ser el pri­mer jut­ge ne­gre que va ca­sar gais al seu es­tat

les lleis Jim Crow que van ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zar la se­gre­ga­ció i la sub­mis­sió.

A Mont­go­mery es tro­ba l’es­glé­sia en la qual el re­ve­rend King va pla­ne­jar el boi­cot dels au­to­bu­sos de la ciu­tat, pro­tes­ta que va fer que a Ro­sa Parks se la con­si­de­ri “la pri­me­ra da­ma dels drets ci­vils”. L’1 de desem­bre del 1955, Parks es va ne­gar a ce­dir el seu se­ient en “la zo­na per als de co­lor” a un pas­sat­ger blanc que s’ha­via que­dat sen­se lloc. Aque­lla ac­ti­tud va su­po­sar el pri­mer ac­te pú­blic de re­sis­tèn­cia a la se­gre­ga­ció.

Tot i ai­xò, no va ser fins al 2013 que el cap de po­li­cia va pre­sen­tar les se­ves dis­cul­pes per la ne­gli­gèn­cia dels agents en la de­fen­sa dels Fre­e­dom ri­ders (ge­nets de la lli­ber­tat), ac­ti­vis­tes pels drets ci­vils que van pa­tir el 1961 l’atac d’una tur­ba blan­ca.

La ca­pi­tal d’Ala­ba­ma es­tà en trans­for­ma­ció. El 2018, a l’an­tic mer­cat d’hu­mans, es va inau­gu­rar el mu­seu de­di­cat al lle­gat de l’es­cla­vi­tud i la me­mò­ria de les víc­ti­mes de lin­xa­ments. Ai­xò ha por­tat fins allà nom­bro­sos vi­si­tants que no ha­vi­en po­sat mai els peus en l’ano­me­nat sud pro­fund.

“Mont­go­mery –va afir­mar Re­ed– és una ciu­tat que no té lí­mits fo­ra de la nos­tra ima­gi­na­ció. L’únic que ens po­dria fer re­tro­ce­dir són les nos­tres pors”.

JAKE CRANDALL / AP

Re­ed es va em­por­tar al­menys el 67% del vot i va der­ro­tar Wo­ods, blanc i pro­pi­e­ta­ri d’un ca­nal de TV

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.