Torra deixa en mans del Parlament la reacció a la sentència de l’1-O
El president de la Generalitat insta la Cambra catalana a “prendre una decisió”
Mentre la societat civil independentista continua preparant-se per a la desobediència, Quim Torra afina els instruments per a la seva resposta, en el seu cas, els institucionals. Després que dimarts la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va esquivar aclarir si la resposta de l’Executiu català a una sentència condemnatòria del Tribunal Suprem per l’1-O implicaria desobediència institucional, ahir va ser el president qui va fer un pas més i va deixar en mans del Parlament la reacció a la decisió judicial.
Torra va ser clar durant la sessió de control celebrada a la Cambra: “Jo soc el president de la Generalitat, però això és el Parlament de Catalunya, on hi ha la representació dels catalans, i per tant seran el Parlament i els seus representants legítims els que, davant una sentència que és el torpede més greu que hi pot haver contra la convivència a Catalunya si no és absolutòria, hauran de prendre una decisió”.
No és la primera vegada. De fet, Torra recupera una vella idea. Ja la va expressar de maned’alterar-nos ra similar el 4 de setembre del 2018, en una conferència pronunciada al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona. En aquella ocasió va afirmar que es posaria a disposició “del poble de Catalunya, a través dels seus representants legítims al Parlament, per prendre les decisions de país que calgui prendre”. Aleshores hi va haver qui va entendre que convocaria eleccions. Ara, però, el president de la Generalitat ja ha insistit diverses vegades que aquesta no és la solució.
En tot cas, Torra va receptar al Govern “fermesa, serenitat, responsabilitat, determinació, vot i paraula” per afrontar els dies posteriors a fer-se pública la sentència. Segons el president de la Generalitat, en tota aquesta fórmula “hi ha els grans consensos del 80%” de democràcia, drets humans i dret a l’autodeterminació. I va remarcar que cal partir d’aquests tres principis per donar resposta.
No obstant això, Torra va lamentar que, des del moment que a Catalunya s’ha plantejat el dret a l’autodeterminació, l’Estat ha respost “amb aquest panorama de presos, exili, repressió i amenaça permanent” de l’article 155 de la Constitució. “Això no ha ni el més mínim”, va subratllar el president. Una crida a la serenor que contrasta amb el seu discurs de la “confrontació” de l’agost.
Però el Govern té ben present que l’aposta màxima és al carrer. Si bé evita posar “desobediència” al costat d’“institucional” i ara per ara sembla un tabú, no té cap problema per referir-se a la desobediència civil. Ahir Torra va fer èmfasi en això últim, “que també és un dret, com el dret a la protesta, a la concentració” i que, a parer seu, no modificaria la condició de pacífic de l’independentisme.
Ho va dir com a rèplica a Carlos Carrizosa, president del grup parlamentari de Ciutadans, qui li va recriminar novament que dues setmanes enrere el president i tots els diputats independentistes aplaudissin i cridessin “llibertat” així que es va saber la detenció de nou membres dels
El Govern continua fent èmfasi en la desobediència civil i apel·la als “grans consensos del 80%”
Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme. El líder de la formació taronja es va queixar que el president no respongués si coneixia “els plans dels presumptes terroristes”.
“Vostès insisteixen una vegada i una altra en el seu relat de mentides, falsedats i calúmnies i ens veiem obligats a defensarnos d’un relat inexistent, fals”, va respondre Torra.
A les portes de la sentència, ahir es va veure un Torra que se sentia reforçat després del fracàs de la moció de censura que va presentar Ciutadans. També ho entenen així el Govern per complet, les formacions sobiranistes i fins i tot el PSC, que va qualificar la iniciativa d’“operació propagandística”. Amb aquest antecedent i el debat de política general celebrat a finals de setembre –en què el Parlament de Catalunya va legitimar la desobediència civil i institucional–, el president de la Generalitat va criticar Cs per no fer autocrítica, alhora que remarcava que la formació taronja ha estat “censurada dues vegades”.