Els fra­cas­sos po­lí­tics

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - Fer­nan­do Óne­ga

Fe­li­pe Gonzá­lez i Ma­ri­a­no Ra­joy van di­ver­tir el per­so­nal di­ent al fò­rum Atlán­ti­co d’A To­xa que, com­pa­rats amb el que hi ha per aquí, ells són “al­menys Wins­ton Churc­hill”. I els dos ex­pre­si­dents van re­sul­tar ge­ni­als per­què un ge­ni, va de­fi­nir al­gú, és aquell que diu el que un es­tà pen­sant. Tots sa­bem que la nos­tra clas­se política ac­tu­al, si més no la que ve­iem a les es­fe­res es­ta­tals, no és la mi­llor dels úl­tims temps. Se la com­pa­ra amb els po­lí­tics de la tran­si­ció i els an­te­ri­ors a l’ar­ri­ba­da de les no­ves ge­ne­ra­ci­ons i do­na un re­sul­tat de­pri­ment. És evi­dent que, amb les ex­cep­ci­ons que vul­guem, no te­nen la se­va ge­ne­ro­si­tat ni el seu sen­tit d’Es­tat ni la se­va bri­llan­tor ni fan apor­ta­ci­ons que pu­guin re­bre el nom de “pro­jec­te de pa­ís”.

Aquest que es­criu pro­va de jus­ti­fi­car els nous amb un ra­o­na­ment be­neit: dels po­lí­tics pas­sats en va­lo­rem to­ta una bi­o­gra­fia. Als jo­ves no se’ls pot de­ma­nar ni l’ex­pe­ri­èn­cia ni les vi­vèn­ci­es ni la sa­vi­e­sa dels seus an­te­ces­sors. Però sí que se’ls pot i se’ls ha d’exi­gir una au­to­crí­ti­ca: que re­vi­sin la se­va ma­ne­ra de par­lar. És que no di­uen una pa­rau­la que no fi­gu­ri al re­cep­ta­ri d’ide­es que els han fa­ci­li­tat els seus as­ses­sors. És que es­tan om­plint Es­pa­nya dels seus tò­pics. És que es po­sen les ore­lle­res i tant se val el que els pre­gun­tem: do­nen la ta­bar­ra amb el que du­en après de ca­sa o del par­tit i pen­sen que han fet una gran de­cla­ra­ció. L’úni­ca co­sa que els per­met su­perar la se­va mit­ja­nia és l’in­sult o la pro­vo­ca­ció, per­què han es­tat edu­cats en la re­cer­ca del ti­tu­lar i en el menys­preu dels ra­o­na­ments de fons.

El se­güent de­fec­te greu és que amb prou fei­nes hi ha cap po­lí­tic que sà­pi­ga par­lar dels pro­ble­mes del pa­ís sen­se ar­re­me­tre con­tra el seu ad­ver­sa­ri elec­to­ral. Són capa­ços de fer un llarg dis­curs en con­tra de l’al­tre. En els de­bats han subs­ti­tu­ït el “i tu més” de la cor­rup­ció pel “mi­ra qui par­la” de la mala go­ver­na­ció. Se’ls de­ma­na per les se­ves so­lu­ci­ons eco­nò­mi­ques, i un del PP res­pon­drà que el PSOE és la ru­ï­na, un del PSOE en do­na­rà la cul­pa a la política d’Az­nar o a les re­ta­lla­des de Ra­joy i un de Po­dem en res­pon­sa­bi­lit­za­rà els qui obe­ei­xen l’Ibex 35. Es pot com­pro­var ca­da dia als in­for­ma­tius, so­bre­tot de la te­le­vi­sió. I els pe­ri­o­dis­tes som els seus còm­pli­ces per­què els hi per­me­tem i els po­sem al­ta­veu.

Aques­tes ano­ta­ci­ons són và­li­des es­pe­ci­al­ment quan es par­la de Ca­ta­lu­nya. És in­cre­ï­ble que en la tem­pes­ta d’es­de­ve­ni­ments pro­du­ïts des del fi­as­co de l’Es­ta­tut cap go­ver­nant no ha­gi es­tat capaç de tro­bar una via de su­pera­ció del con­flic­te. Tam­bé ho va dir Fe­li­pe Gonzá­lez a A To­xa: “Hi ha un cert fra­càs de la política quan tots es­tem pen­dents de la di­men­sió política del que de­ci­dei­xi la Sa­la Se­go­na del Tri­bu­nal Su­prem”. Fra­càs de la política, aques­ta és la qües­tió. I, si la política fra­cas­sa, qui­na és la so­lu­ció? Què la subs­ti­tu­eix? No és una mala qües­tió per pen­sar-hi en una cam­pa­nya elec­to­ral.

Per me­di­tar en cam­pa­nya elec­to­ral: si la política fra­cas­sa, qui­na és la so­lu­ció?

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.