El Suprem rebaixa les penes per les agressions a guàrdies civils a Altsasu
L’agressió als guàrdies civils d’Altsasu va ser un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat, però no va ser terrorisme ni mereix l’agreujant de discriminació, tot i que queda clar que les víctimes d’aquella acció van ser atacades pel fet de ser membres del cos policial. Aquestes són, en essència, les conclusions a què ha arribat el Tribunal Suprem (TS) sobre els fets que van tenir lloc en un bar de la localitat navarresa l’octubre del 2016, durant les festes locals.
L’eliminació de l’agreujant s’ha traduït en una reducció generalitzada de les penes imposades en primera instància per l’Audiència Nacional als vuit joves implicats en el cas, set dels quals són a la presó, en tres dels casos des del 2016. Així, ara les condemnes se situen entre 1 any i 6 mesos i 9 anys i 6 mesos, mentre que a l’Audiència Nacional van ser de 2 a 13 anys de presó. I els fets es mantenen qualificats com a constitutius d’atemptat a agent de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.
El Suprem ha considerat que els fets “són execrables i reflecteixen una motivació abjecta perquè l’agressió es va produir quan es va constatar que les víctimes eren membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. La interlocutòria ho torna a subratllar afegint que aquesta “motivació preponderant dels acusats va emanar de la pertinença de part de les víctimes al cos de la Guàrdia Civil o la seva relació amb aquest cos”. Però rebutja l’agreujant de reiteració perquè estima que ja forma part del tipus penal aplicat, el delicte d’atemptat, i que apreciar aquesta circumstància d’una manera diferenciada suposaria incórrer en una doble sanció, cosa que vulneraria la regla del non bis in idem ,de no castigar dues vegades una mateixa conducta. També es descarta que en el delicte de lesions hi hagués abús de superioritat.
La sentència, però, inclou un vot particular de dos dels magistrats –Vicente Magro i Antonio del Moral–, que consideren que s’hauria d’haver mantingut l’agreujant de discriminació perquè estimen que ha quedat provat que els dos guàrdies civils i les seves parelles van ser atacats perquè els agressors van suposar que tenien una “ideologia” diferent, per la seva pertinença a un cos policial de l’Estat.
El Govern navarrès va expressar ahir el “respecte màxim” a la sentència del Tribunal Suprem i va fer una “crida a la convivència”. Podem va qualificar la sentència de “desproporcionada”, perquè estima que s’ha confirmat que els fets no van ser terrorisme, sinó “una baralla de bar”, mentre que la formació abertzale Sortu va considerar comprovat que “aquí no hi ha justícia”.