Com aca­bar tor­rat en mi­nuts

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Quim Mon­zó

Pu­ma pre­sen­ta la no­va sa­mar­re­ta de la se­lec­ció ita­li­a­na: de co­lor verd

Dis­sab­te, la se­lec­ció de futbol d’Ità­lia ju­ga­rà un par­tit de qua­li­fi­ca­ció per a l’Eu­ro­co­pa de l’any que ve. Nor­mal­ment, els ita­li­ans ju­guen amb sa­mar­re­ta bla­va i pan­ta­lons blancs. La se­go­na equi­pa­ció in­ver­teix els co­lors: sa­mar­re­ta blan­ca i pan­ta­lons blaus. Però aquest cop, Pu­ma –l’em­pre­sa que equi­pa els fut­bo­lis­tes ita­li­ans– ha pre­sen­tat un nou mo­del de ca­mi­se­ta: de co­lor verd.

No­més una al­tra ve­ga­da van ves­tir de verd. Va ser el 1954, en un par­tit en­tre Ità­lia i l’Ar­gen­ti­na. Des­prés d’aque­lla oca­sió, la se­lec­ció ab­so­lu­ta va tor­nar a ves­tir de blau, però les ju­ve­nils van man­te­nir el verd du­rant anys. Avui, l’ex­pli­ca­ció del re­torn del verd a l’uni­for­me adult és que és una ma­ne­ra d’ho­me­nat­jar els jo­ves ta­lents que –se­gons di­uen les au­to­ri­tats es­por­ti­ves– ca­da cop més són pro­ta­go­nis­tes dels èxits del futbol ita­lià. No sé si és ve­ri­tat o si con­si­de­ren que que­da bé dir-ho.

Des­prés d’unes pri­me­res pro­ves amb el blanc, la se­lec­ció d’Ità­lia va adop­tar el blau en ho­nor als Sa­vo­ia, la di­nas­tia que reg­na­va quan en­ca­ra no era re­pú­bli­ca. Pel blau de l’uni­for­me en di­uen els az­zur­ri. Aquest ús cons­tant del blau no­més es va tren­car du­rant els anys tren­ta. Be­ni­to Mus­so­li­ni va de­ci­dir que vo­lia veu­re els seus fut­bo­lis­tes amb sa­mar­re­tes ne­gres, amb el fas­cio lit­to­rio so­bre el pit es­quer­re.

Fa dè­ca­des, un dia em va sor­pren­dre lle­gir la crò­ni­ca d’un par­tit de futbol en­tre l’At­lè­tic de Ma­drid i l’Spor­ting de Gi­jón. Quan el redac­tor es re­fe­ria als ju­ga­dors de l’At­lè­tic en de­ia ro­ji­blan­cos. No me’n sa­bia ave­nir, per­què tan ro­ji­blan­ca és l’equi­pa­ció de l’At­lè­tic com la de l’Spor­ting. Per aca­bar-ho d’ado­bar, en aquell par­tit, com que es dis­pu­ta­va a Gi­jón, els que ves­ti­en de blanc-i-ver­mell eren pre­ci­sa­ment els de l’Spor­ting! Però, amb el xip au­to­mà­tic al cap, al pe­ri­o­dis­ta no se li acu­dia que aquell redac­tat in­du­ïa a con­fu­sió. Hau­ria po­gut fer ser­vir el qua­li­fi­ca­tiu de ma­ta­las­sers, que s’apli­ca no­més als ma­dri­lenys i dei­xa ben clar de quin equip par­les, però no ho fe­ia. Va ser la pri­me­ra ve­ga­da que m’hi vaig fi­xar però des­prés, al llarg del temps, he anat ve­ient que aquest no-ve-d’un-pam es re­pe­teix tam­bé en par­tits en­tre el Bar­ce­lo­na i el Lle­vant. Tots dos equips llu­ei­xen sa­mar­re­tes blau­gra­nes, però molts redac­tors (i nar­ra­dors ra­di­o­fò­nics i te­le­vi­sius) fan ser­vir blau­gra­na per re­fe­rir-se al Bar­ça, com si el Lle­vant no ho fos tam­bé.

Dis­sab­te sin­to­nit­za­ré al­gun ca­nal de te­le (no cal que si­gui ita­lià) per veu­re el par­tit en­tre Ità­lia i Grè­cia, ni que no­més si­gui per pren­dre no­ta de les ve­ga­des que ano­me­nen az­zur­ri els ju­ga­dors que van de verd. I ca­da ve­ga­da que ho fa­cin, xu­pi­to de whis­ky!

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.