La inseguretat ciutadana s’enquista

La inseguretat s’ha enquistat com a principal problema de Barcelona, segons el parer de la majoria dels ciutadans consultats en l’Enquesta de Serveis Municipals 2019, presentada ahir. És la tercera consulta que reflecteix aquest any un resultat similar. La inseguretat fins i tot passa per davant d’altres preocupacions com l’accés a l’habitatge, el trànsit, la contaminació, la neteja, el turisme i l’atur.

Les més de sis mil enquestes van ser realitzades abans de la campanya electoral municipal. Les opinions dels ciutadans, per tant, no recullen l’impacte del pla especial de mesures urgents per aturar l’augment de la delinqüència aprovat per la Junta Local de Seguretat, en la que va ser la primera decisió del nou govern municipal. Però malgrat això, el sentiment d’inseguretat reflectit pels ciutadans posa en evidència la necessitat d’incrementar al màxim les mesures de protecció a la ciutat, sobretot després de la crisi de seguretat d’aquest estiu a causa dels diversos apunyalaments que es van registrar, de l’augment dels robatoris amb violència, que van créixer un 30%, i de l’increment dels atracaments en establiments.

Cal tenir en compte que en alguns barris, com és el cas de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, els enquestats que van identificar la inseguretat com a principal problema superen el 59,7%, mentre que al Raval són el 37,6% (la mitjana al districte de Ciutat Vella és del 41%). Igualment destaquen altres zones de Barcelona com Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor, amb un percentatge del 39,1%; el Poble Sec, amb el 28,7%; la Guineueta, Verdum i la Prosperitat, amb el 28,5%, o la Vall d’Hebron amb el 26,9%.

Arran de la crisi de seguretat de l’estiu, les forces policials van emprendre actuacions especials contra la delinqüència que, segons aquest pla de seguretat, es desenvolupen en estreta col·laboració entre la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional. Aquesta setmana, a més, d’acord amb el compromís assumit per la Generalitat, s’han incorporat a la vigilància de la ciutat 384 mossos, que representen el 70% de l’última promoció de l’escola de policia. Tot indica, no obstant això, que malgrat aquest esforç les dotacions policials encara seran insuficients.

La millora de l’eficàcia policial s’ha traduït ja en un augment important de les detencions, però l’actual legislació penal permet que els delinqüents paguin una multa, surtin en llibertat de seguida i reincideixin. Aquest és un cicle que s’hauria de tallar immediatament amb una urgent reforma legislativa. Com ja hem reclamat en altres ocasions, s’hauria de reimplantar l’agreujant de reincidència i adoptar una legislació més severa que posi fi a la impunitat actual, que exerceix d’efecte crida per als delinqüents de tot Europa. Els grups parlamentaris, una vegada que s’hagin celebrat les pròximes eleccions, s’haurien de fixar aquest objectiu com a prioritat.

La millora de l’eficàcia policial cal complementar-la amb una reforma legal que imposi penes més severes