El re­llot­ger ita­lià

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Im­ma Mon­só

Un re­re l’al­tre, tots es con­fes­sa­ven en­can­tats amb el pa­ís, els po­lí­tics, l’economia. Vaig sor­tir a res­pi­rar ai­re al­pí da­vant del llac. Que pot­ser era un som­ni? No. Era un fes­ti­val li­te­ra­ri su­ís que va te­nir lloc el mes pas­sat a la vo­ra del Lé­man, a Mor­ges, un po­ble tan bo­nic que fins i tot té en­ter­ra­da Au­drey Hep­burn al ce­men­te­ri. Els vi­si­tants s’apro­pa­ven als es­crip­tors per par­lar de lli­bres però aca­bà­vem xer­rant del pa­ís, dels po­lí­tics, de l’economia. Ama­bles, els su­ïs­sos es mos­tra­ven com­pas­sius amb nos­al­tres, ciu­ta­dans de la UE (tants, tants pro­ble­mes!), sen­se po­der dis­si­mu­lar com d’afor­tu­nats se sen­ten de viu­re al ter­ri­to­ri de l’ano­me­na­da “ex­cep­ció su­ïs­sa”.

Però de sob­te un ho­me (va dir que era re­llot­ger i que ha­via ar­ri­bat de Mò­de­na fe­ia tren­ta anys) va tren­car el re­guit­zell de fra­ses com­pla­gu­des: “Aquí, na­tu­ra­lit­zar­se és un mal­son”, va sen­ten­ci­ar. Tot el que ens va ex­pli­car sug­ge­ria que l’ar­bi­tra­ri­e­tat del sis­te­ma hel­vè­tic per acon­se­guir la na­ci­o­na­li­tat fa sen­tir els as­pi­rants a na­tu­ra­lit­zar-se com es­pè­ci­es in­va­so­res que llui­ten per in­tro­duir-se en l’eco­sis­te­ma au­tòc­ton. Ai­xí, el re­llot­ger ita­lià va ser re­but­jat la pri­me­ra ve­ga­da per no po­der ci­tar qua­tre for­mat­ges del seu can­tó. Als seus ve­ïns ko­so­vars els ha­via pas­sat el ma­teix per no po­der dir el nom dels tres ca­fès del po­ble (no hi ana­ven). Va par­lar dels trà­mits, mas­sa cars. De les kafki­a­nes vi­si­tes a do­mi­ci­li dels exa­mi­na­dors. De les hu­mi­li­ants vo­ta­ci­ons a mà al­ça­da en molts po­bles. I es va de­cla­rar trau­ma­tit­zat per les rei­te­ra­des ne­ga­ti­ves.

A l’ho­tel, vaig des­co­brir al­guns ca­sos me­di­à­tics in­teres­sants, com el d’una ho­lan­de­sa que ha es­tat re­but­ja­da molts cops per quei­xar-se pú­bli­ca­ment del so­roll de les es­que­lles de les va­ques. “Si no li agra­den les es­que­lles, que se’n va­gi!”, de­cla­ra­va una se­nyo­ra molt au­tòc­to­na... Però l’ho­lan­de­sa... ha­via nas­cut allà (a Su­ïs­sa, tam­poc no ad­qui­rei­xes au­to­mà­ti­ca­ment la na­ci­o­na­li­tat pel fet d’ha­ver-hi nas­cut). Pel que fa al re­llot­ger, abans de mar­xar ens va ex­pli­car que al ge­ner va acon­se­guir per fi el pas­sa­port. Ai­xò sí, ha­via ha­gut de dei­xar Fri­burg i exa­mi­nar-se al can­tó de Gi­ne­bra, més in­dul­gent. Re­pe­ti­da­ment, qua­li­fi­ca­va el mè­to­de de “bàr­bar”.

I ves per on, em va en­vair una es­pe­ran­ça sob­ta­da. Sem­pre em pas­sa quan ob­ser­vo que al bell mig de l’har­mo­nia més im­pe­ca­ble tam­bé hi pros­pe­ra la bar­bà­rie. Per­què ai­xò ha de vo­ler dir que el con­tra­ri tam­bé és cert: que en­mig d’un ca­os tan des­ma­ne­gat i po­ca-sol­ta com el nos­tre pot flo­rir l’har­mo­nia en el mo­ment més in­es­pe­rat.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.