Patriotisme temerari

El dia que la nova directora de l’FMI alerta d’una frenada del creixement en el 90% dels països, confirmant els indicis d’una desacceleració econòmica internacional, surt l’exconseller Toni Comín, resident a Brussel·les des de fa dos anys, dient que “cal buscar el desgast econòmic de l’Estat”.

El panorama econòmic no és optimista enmig de les guerres comercials a gran escala com la dels Estats Units i la Xina. Les previsions de creixement s’han revisat a la baixa el 2019 i el 2020 a pràcticament tots els països, també al nostre.

Toni Comín segueix les indicacions de Carles Puigdemont, que des de Waterloo advoca per la retòrica de la confrontació que el president Torra repeteix sense arribar a concretar com es produirà. Ara estem en la desobediència civil, que es pot exercitar personalment sense que cap govern la patrocini. No es tenen detalls de la reacció del Govern a la sentència del procés. L’entrevista de Comín a El Periódico resumeix la filosofia dels polítics de l’entorn de Puigdemont, que consisteix a desprestigiar Espanya sense atorgar-li cap credibilitat democràtica. Cap. No hi haurà independència sense sacrificis, si cal, perdre la feina o rebaixar el nivell de vida, diu Comín, mentre insisteix que tot ha de desenvolupar-se pacíficament i cívicament. I més en aquests temps més globalitzats que patriòtics, malgrat el que digui Trump.

Una aturada llarga pot tenir riscos materials, però la gent té dret a no cooperar amb l’enemic. Són paraules de Comín que reflecteixen el pensament del grup que envolta Puigdemont, a Brussel·les i a Catalunya, que no té present que el “desgast econòmic de l’Estat” és un desgast també per als catalans. Així l’hi va recordar ahir la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, quan afirmava que tot el que perjudica l’economia espanyola perjudica també Catalunya.

Les tesis de Comín xoquen amb les d’ERC i les d’Oriol Junqueras, que acaba de dir que no és partidari de simbologies inútils. Que fàcil que és indicar des de Brussel·les el que han de fer els catalans per enfrontar-se a un Estat que farà tot el que estigui al seu abast perquè no es produeixi una secessió de part del seu territori.

Espanya pot tenir un pollastre, segons va vaticinar Puigdemont el 2017, però el pollastre és tan o més fort a Catalunya, que té un Govern fràgil i ineficient i on les divisions entre els independentistes són tan fortes com les de la societat catalana. Les coses no han anat bé els dos últims anys. Entossudir-se en la confrontació és una temeritat del tot evitable.

Les divisions entre els independentistes són tan fortes com les de la societat catalana