Bumerang

Queda molta incertesa fins al 10-N i tot pronòstic de mapa electoral camina per sorramolls. Ningú no sap què passarà, ni què passarà amb el que passi, ni es pot endevinar com interactuaran els fets amb els vots, perquè les enquestes només poden radiografiar la fugacitat de l’instant.

Malgrat això, les dades permeten analitzar els errors de la jugada de noves eleccions de Sánchez, ara que semblen fallits els objectius. Si es tractava de deslliurar-se del llast de Podem, millorar resultats per al PSOE i aconseguir una arquitectura parlamentària que permetés una majoria sense aliances incòmodes, res no els ha sortit bé. Podem pateix, però, sumat a l’avatar Errejón, dona un resultat clònic per la banda esquerra, de manera que per aquí no milloren les coses per a Sánchez. A més, Ciutadans, el seu altre possible aliat, no aconsegueix aturar la sagnia de vots cap al PP, malgrat les darreres jugades trileres. Són tan forçats els girs que Rivera aconsegueix el portent de girar els 360 graus. I després hi ha la pujada del PP, que pot tenir un augment de vots aclaparador. Però el pitjor per a Sánchez és el tossut indicador a la baixa dels seus resultats. No només no hi ha enquestes que millorin la majoria parlamentària, sinó que rep un considerable càstig per les maniobres dilatòries de la investidura. L’últim estudi li dona cinc escons menys, i el vessament va empitjorant. És a dir, la jugada mestra dels spin

doctors de Ferraz, que dibuixaven un mapa d’envits contra els seus adversaris per netejar el camí de la Moncloa, ha quedat en jugada fallida: la majoria absoluta és una quimera, la matemàtica parlamentària tornarà a ser endimoniada, el PP haurà crescut molt i el dimoni Iglesias continuarà remenant la seva cua inquieta, mentre Rivera busca desesperadament el paradís perdut. Tot això, amb els independentistes al seu lloc, fins i tot amb més presència.

Els errors comesos? El primer, l’obvi: la dilació de la investidura, el parany de la qual ha estat tan evident que ha aconseguit un notable desgast en la ciutadania. El segon, l’excessiva carnisseria contra Iglesias, finalment convertit en víctima. I el tercer, el més greu: la radicalització del discurs sobre Catalunya, amb un plantejament tan allunyat de la centralitat que ha calcat les posicions més extremes de la dreta. Si Iceta no ho resol, aquesta via serà la que més sagnarà vots. I tot plegat, amb la sentència pel mig. És aviat, doncs, per a les previsions, però els auguris pinten corbs. Sánchez va llançar un envit i resulta que tenia a la mà un bumerang...

La jugada dels ‘spin doctors’ de Ferraz per aconseguir la Moncloa resultarà fallida