Aug­men­ta la ma­tri­cu­la­ció a les uni­ver­si­tats pri­va­des

La mei­tat dels alum­nes te­nen pa­res amb un tí­tol su­pe­ri­or

La Vanguardia (Català) - - TENDÈNCIES - C. FARRERAS

Els úl­tims qua­tre anys, la ma­tri­cu­la­ció d’alum­nes a la uni­ver­si­tat pri­va­da ha cres­cut un 26,2%, men­tre que els que in­gres­sa­ven a la pú­bli­ca s’ha man­tin­gut. “Cre­iem que les fa­mí­li­es amb un po­der ad­qui­si­tiu alt po­dri­en es­tar pre­nent la de­ci­sió de ma­tri­cu­lar els fills en cam­pus pri­vats com a es­tra­tè­gia de di­fe­ren­ci­a­ció res­pec­te als pú­blics”, va dir ahir Helena Troiano, in­ves­ti­ga­do­ra del Grup de Re­cer­ca Edu­ca­ció i Tre­ball (GRET) de la Uni­ver­si­tat Au­tò­no­ma de Bar­ce­lo­na (UAB).

Troiano va ex­pli­car amb aques­ta hi­pò­te­si –la tria de la pri­va­da amb no­ves ti­tu­la­ci­ons, do­cèn­ci­es i re­cur­sos– el lleu­ger des­cens en l’ac­cés a la uni­ver­si­tat d’alum­nes pro­ce­dents de fa­mí­li­es amb pa­res uni­ver­si­ta­ris que s’ha de­tec­tat en el con­junt del sis­te­ma pú­blic ca­ta­là des del 2014. “Ens vam plan­te­jar on eren i per què ha­vi­en bai­xat a les es­ta­dís­ti­ques. Vam veu­re l’in­cre­ment d’es­tu­di­ants a la pri­va­da i vam con­clou­re que pro­ba­ble­ment són aquí”, va as­se­nya­lar l’au­to­ra de l’in­for­me Qui es­tu­dia a la uni­ver­si­tat?, un es­tu­di ela­bo­rat per a l’Ob­ser­va­to­ri del Sis­te­ma Uni­ver­si­ta­ri (OSU).

La in­ves­ti­ga­do­ra es va re­fe­rir al crei­xe­ment de l’ofer­ta de graus a la pri­va­da i al preu que, des­prés de l’aug­ment de ta­xes pú­bli­ques, po­dria ha­ver fet es­cur­çar les dis­tàn­ci­es. Les pri­va­des a Ca­ta­lu­nya són la Uni­ver­si­tat Ra­mon Llull (URL), l’Abad Oli­va (UAO), la de Vic-Ca­ta­lu­nya Cen­tral (UVicUCC) i la Internacio­nal de Ca­ta­lu­nya (UIC). La pri­va­da re­pre­sen­ta un 20% del sis­te­ma uni­ver­si­ta­ri ca­ta­là.

Una al­tra pos­si­bi­li­tat del des­cens a la pú­bli­ca d’es­tu­di­ants de fa­mí­li­es de clas­se mit­ja­na-al­ta se­ria la tria d’una al­tra clas­se d’es­tu­dis, com els de for­ma­ció pro­fes­si­o­nal (FP), que han ad­qui­rit més pres­ti­gi so­ci­al i ga­ran­tei­xen en gran ma­ne­ra la in­ser­ció la­bo­ral.

En tot cas, aques­ta clas­se d’es­tu­di­ants, que te­nen al­menys un pa­re amb tí­tol uni­ver­si­ta­ri, aca­pa­ren gai­re­bé la mei­tat dels cam­pus, quan a la so­ci­e­tat aquests ciu­ta­dans ti­tu­lats re­pre­sen­ten tan sols una mi­ca més d’una quar­ta part (26,2%) de la po­bla­ció. Dit d’una al­tra ma­ne­ra, un 82% dels fills de fa­mí­li­es amb pa­res uni­ver­si­ta­ris van a la uni­ver­si­tat; en can­vi, no­més hi van un 28% dels fills de fa­mí­li­es amb edu­ca­ció bà­si­ca i un 38% dels que te­nen for­ma­ció posto­bli­ga­tò­ria (bat­xi­lle­rat o FP). “La tria d’anar a la uni­ver­si­tat es­tà molt con­di­ci­o­na­da per l’ori­gen so­ci­al de l’es­tu­di­ant”, va dir Troiano, que va atri­buir com a cau­sa d’ai­xò la desi­gual­tat que hi ha en les eta­pes an­te­ri­ors a la uni­ver­si­tat. “Les di­fe­rèn­ci­es ja ve­nen d’in­fan­til, pri­mà­ria i se­cun­dà­ria”.

No obs­tant ai­xò, el cost de la uni­ver­si­tat no es re­fe­reix no­més a les ta­xes, que són “la ci­re­re­ta”, si­nó al cost de re­si­dir i des­pla­çar-se i al fet de no po­der com­pa­gi­nar els es­tu­dis amb una fei­na. Mol­tes ca­ses no es po­den per­me­tre que el fill o la fi­lla no apor­tin un sa­la­ri. Per Sebastian Kanj, del Con­sell de l’Es­tu­di­an­tat de les Uni­ver­si­tats Ca­ta­la­nes (Ceu­cat), que do­na su­port a l’es­tu­di de l’OSU, a la uni­ver­si­tat “fun­ci­o­na l’as­cen­sor so­ci­al, però a la plan­ta bai­xa no hi ha equi­tat”. Va re­cor­dar que en de­ter­mi­na­des fa­mí­li­es hi fal­ten re­fe­rents uni­ver­si­ta­ris i que amb les be­ques equi­tat no n’hi ha prou si no van acom­pa­nya­des de be­ques sa­la­ri. Al­ho­ra els au­tors in­di­quen que l’aug­ment de preus de ma­trí­cu­les el 2011 de­ci­dit pel Go­vern d’Ar­tur Mas ana­va acom­pa­nyat d’un aug­ment de preu en cas de re­pe­ti­ció de ma­tè­ri­es.

El com­por­ta­ment en la tria de tí­tols tam­bé va­ria en fun­ció de l’es­ca­la so­ci­al fa­mi­li­ar. Ve­ra Sa­cristán, in­ves­ti­ga­do­ra de l’OSU, va des­ta­car que els alum­nes amb menys po­der ad­qui­si­tiu op­ten per graus que els ga­ran­tei­xin una se­gu­re­tat la­bo­ral més gran en vis­ta de l’es­forç fa­mi­li­ar en la in­ver­sió. En can­vi, els es­tu­di­ants amb eco­no­mi­es més fol­ga­des es po­den ma­tri­cu­lar en graus nous amb l’ar­gu­ment de “per­què m’agra­da”, menys fo­ca­lit­zats en el mer­cat la­bo­ral.

“Les fa­mí­li­es amb un po­der ad­qui­si­tiu alt es­ta­ri­en op­tant per la pri­va­da”

“A la uni­ver­si­tat fun­ci­o­na l’as­cen­sor so­ci­al, però a la plan­ta bai­xa no hi ha equi­tat”

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.