Augmenta la matriculació a les universitats privades

La meitat dels alumnes tenen pares amb un títol superior

Els últims quatre anys, la matriculació d’alumnes a la universitat privada ha crescut un 26,2%, mentre que els que ingressaven a la pública s’ha mantingut. “Creiem que les famílies amb un poder adquisitiu alt podrien estar prenent la decisió de matricular els fills en campus privats com a estratègia de diferenciació respecte als públics”, va dir ahir Helena Troiano, investigadora del Grup de Recerca Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Troiano va explicar amb aquesta hipòtesi –la tria de la privada amb noves titulacions, docències i recursos– el lleuger descens en l’accés a la universitat d’alumnes procedents de famílies amb pares universitaris que s’ha detectat en el conjunt del sistema públic català des del 2014. “Ens vam plantejar on eren i per què havien baixat a les estadístiques. Vam veure l’increment d’estudiants a la privada i vam concloure que probablement són aquí”, va assenyalar l’autora de l’informe Qui estudia a la universitat?, un estudi elaborat per a l’Observatori del Sistema Universitari (OSU).

La investigadora es va referir al creixement de l’oferta de graus a la privada i al preu que, després de l’augment de taxes públiques, podria haver fet escurçar les distàncies. Les privades a Catalunya són la Universitat Ramon Llull (URL), l’Abad Oliva (UAO), la de Vic-Catalunya Central (UVicUCC) i la Internacional de Catalunya (UIC). La privada representa un 20% del sistema universitari català.

Una altra possibilitat del descens a la pública d’estudiants de famílies de classe mitjana-alta seria la tria d’una altra classe d’estudis, com els de formació professional (FP), que han adquirit més prestigi social i garanteixen en gran manera la inserció laboral.

En tot cas, aquesta classe d’estudiants, que tenen almenys un pare amb títol universitari, acaparen gairebé la meitat dels campus, quan a la societat aquests ciutadans titulats representen tan sols una mica més d’una quarta part (26,2%) de la població. Dit d’una altra manera, un 82% dels fills de famílies amb pares universitaris van a la universitat; en canvi, només hi van un 28% dels fills de famílies amb educació bàsica i un 38% dels que tenen formació postobligatòria (batxillerat o FP). “La tria d’anar a la universitat està molt condicionada per l’origen social de l’estudiant”, va dir Troiano, que va atribuir com a causa d’això la desigualtat que hi ha en les etapes anteriors a la universitat. “Les diferències ja venen d’infantil, primària i secundària”.

No obstant això, el cost de la universitat no es refereix només a les taxes, que són “la cirereta”, sinó al cost de residir i desplaçar-se i al fet de no poder compaginar els estudis amb una feina. Moltes cases no es poden permetre que el fill o la filla no aportin un salari. Per Sebastian Kanj, del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat), que dona suport a l’estudi de l’OSU, a la universitat “funciona l’ascensor social, però a la planta baixa no hi ha equitat”. Va recordar que en determinades famílies hi falten referents universitaris i que amb les beques equitat no n’hi ha prou si no van acompanyades de beques salari. Alhora els autors indiquen que l’augment de preus de matrícules el 2011 decidit pel Govern d’Artur Mas anava acompanyat d’un augment de preu en cas de repetició de matèries.

El comportament en la tria de títols també varia en funció de l’escala social familiar. Vera Sacristán, investigadora de l’OSU, va destacar que els alumnes amb menys poder adquisitiu opten per graus que els garanteixin una seguretat laboral més gran en vista de l’esforç familiar en la inversió. En canvi, els estudiants amb economies més folgades es poden matricular en graus nous amb l’argument de “perquè m’agrada”, menys focalitzats en el mercat laboral.

“Les famílies amb un poder adquisitiu alt estarien optant per la privada”

“A la universitat funciona l’ascensor social, però a la planta baixa no hi ha equitat”