Un brot de trans­mis­sió cone­gu­da

Set in­fer­me­res coin­ci­dei­xen em­ba­ras­sa­des al ser­vei de nou­nats del Vall d’He­bron i ho ex­pli­quen a Twit­ter

La Vanguardia (Català) - - TENDÈNCIES - ANA MACPHERSON

Di­marts al ma­tí van acor­dar reu­nir-se al so­ter­ra­ni pri­mer de l’hos­pi­tal i fer-se una fo­to amb les pan­xes d’em­ba­ras­sa­da da­vant el te­lè­fon de la se­va com­pa­nya i cap, Mar­ta Rec­he. To­tes set són, o fins fa poc han es­tat, in­fer­me­res i tèc­ni­ques au­xi­li­ars de nou­nats, una àrea es­pe­ci­al­ment de­li­ca­da de l’in­fan­til del Vall d’He­bron. I aques­ta imat­ge de set pro­fes­si­o­nals en­se­nyant la pan­xa ha om­plert d’ale­gria ser­veis de nou­nats –i fins i tot de de­pen­dèn­cia o ma­ter­ni­tats– d’ar­reu del pa­ís.

La no­tí­cia va cór­rer d’hos­pi­tal en hos­pi­tal en mi­nuts grà­ci­es al tuit de Fé­lix Cas­ti­llo, l’únic ho­me de la fo­to, cap de nou­nats al Vall d’He­bron. “Te­nim la so­lu­ció per in­cre­men­tar la na­ta­li­tat (...) Ara per ara, és un brot de trans­mis­sió cone­gu­da, set ca­sos, però es­pe­ro que es con­ver­tei­xi en epi­dè­mia. El pro­ble­ma se­rà subs­ti­tuir-les. Ani­meu­vos-hi!”, de­ia al mis­sat­ge. “Les res­pos­tes han es­tat de tre­men­da fe­li­ci­tat. Im­pres­si­o­nants”.

“Hi ha di­es que no és fà­cil. T’es­tàs cui­dant d’un nen de 24, de 25 set­ma­nes, de ve­ga­des més pe­tit que el que por­tes a dins. I te’l mi­res i et mi­res. Buf. I has de do­nar su­port emo­ci­o­nal a la ma­re. Tens la pan­xa al mig; tu es­tàs bé i ella no”, ex­pli­ca San­dra Cris­tó­bal, in­fer­me­ra de l’UCI de nou­nats, de 36 anys, a la set­ma­na 18 d’em­ba­ràs. “Mol­tes ve­ga­des són les ma­res les que ens di­uen, en­mig de la se­va an­goi­xa: ‘Com es­tàs?’, ‘De quant?’. I t’acon­se­llen: ‘Es­col­ta, ves amb comp­te, a mi em va pas­sar tal co­sa en tal mo­ment’. Som nos­al­tres les que n’hem de te­nir cu­ra, però no po­dem re­but­jar el que ens di­uen”.

Són do­nes ani­mo­ses i for­tes; si no, no es­ta­ri­en en aques­ta àrea tan de­li­ca­da i d’aten­ció cons­tant, amb nens mi­nús­culs, amb molt poc temps de ges­ta­ció, molts bes­sons, nens amb grans di­fi­cul­tats en­ca­ra que ha­gin nas­cut quan to­ca­va. I els seus pa­res i ma­res. Tes­ti­mo­nis cons­tants de quan les co­ses no sur­ten tan bé com s’es­pe­ra­va. “La te­va fei­na és la te­va fei­na, i in­ten­tes se­pa­rar-la de la part per­so­nal, però no pots al·le­gar ig­no­ràn­cia en aquest cas, o si­gui que to­tes vi­gi­lem molt el nos­tre em­ba­ràs. Ens fem to­tes les pro­ves. To­tes”, as­se­gu­ra An­na Gros, in­fer­me­ra de l’UCI, de 37 anys, a la set­ma­na 15. El seu se­gon fill.

“No t’ar­ri­bes a ob­ses­si­o­nar, però in­ten­tes pren­dre to­tes les me­su­res pos­si­bles de di­agnòs­tic i pre­ven­ció. Gran part dels nos­tres pa­ci­ents són nens de 24 o 25 set­ma­nes de ges­ta­ció. O si­gui que, quan pas­ses de la set­ma­na 28, crec que to­tes res­pi­rem”, re­co­neix Sil­via Muñoz, tèc­ni­ca au­xi­li­ar de l’UCI de nou­nats, de 32 anys i a la set­ma­na 25.

“Les pro­ves ac­tu­als, les ana­lí­ti­ques, les ge­nè­ti­ques i les ecos mor­fo­lò­gi­ques pràc­ti­ca­ment per­me­ten di­agnos­ti­car-ho tot –apun­ta el ne­o­na­tò­leg Fé­lix Cas­ti­llo–, però sem­pre es pot es­ca­par al­gu­na co­sa. I aquí ho sa­bem bé”. La uni­tat de nou­nats del Vall d’He­bron és la més gran d’Es­pa­nya. Ate­nen 45 nens en risc greu en­tre cu­res in­ten­si­ves i se­mi­crí­tics; 24 més en boxs, els que ja es­tan a punt de sor­tir; 4 en hos­pi­ta­lit­za­ció amb la ma­re i 12 més en hos­pi­ta­lit­za­ció do­mi­ci­li­à­ria. En to­tal, 178 pro­fes­si­o­nals.

Cas­ti­llo re­co­neix que en els 30 anys que fa que tre­ba­lla al Vall d’He­bron no s’ha­via tro­bat mai amb una ex­plo­sió d’em­ba­ras­sos

El ne­o­na­tò­leg ad­met que en 30 anys en aquest hos­pi­tal no s’ha­via tro­bat mai amb una “ex­plo­sió” ai­xí

com aques­ta. No. No hi ha ha­gut con­ta­gi: “Pot­ser és que ens ha ar­ri­bat el mo­ment del se­gon fill, com ens ha pas­sat a qua­tre. La ve­ri­tat és que, quan et que­des em­ba­ras­sa­da, co­men­ces a veu­re pan­xes al teu vol­tant que abans no per­ce­bi­es”, as­se­nya­la San­dra Cris­tó­bal.

En aquest de­par­ta­ment han vist créi­xer es­pec­ta­cu­lar­ment l’edat del pri­mer fill, que, se­gons les se­ves da­des, deu vo­re­jar els 37. “Res a veu­re amb fa 15 anys”, apun­ta la res­pon­sa­ble de l’equip d’in­fer­me­ria, Mar­ta Rec­he. Van re­bre les ona­des d’emi­grants, fa­mí­li­es de llocs del món molt di­fe­rents dis­po­sa­des a te­nir molts fills. Tam­bé van per­ce­bre a les se­ves sa­les la cri­si, que va en­dar­re­rir molts in­tents de te­nir fills amb aju­da mè­di­ca. I la quo­ti­di­a­ni­tat de les ma­res so­les, de les pa­re­lles de do­nes, de se­go­nes pa­re­lles... I molts bes­sons. I molts nens que van néi­xer amb les mí­ni­mes 24 set­ma­nes de ges­ta­ció (55 l’any pas­sat).

Però no vo­len re­flec­tir to­ta aques­ta pre­o­cu­pa­ció que re­cor­re nou­nats. “Nos­al­tres ve­nim molt con­ten­tes a tre­ba­llar, la ve­ri­tat. Saps que el que fas per­met a la ma­jo­ria ti­rar en­da­vant. Que, mal­grat els pro­ble­mes amb què ar­ri­ben, es pot ti­rar en­da­vant”.

VDH

Bar­ce­lo­na i Ari­zo­na. A dalt, al Vall d’He­bron, d’es­quer­ra a dre­ta, San­dra Cris­tó­bal (36 anys), Mar­ta Mo­re­no (41), Pi­li Cor­tés (31), Cris­ti­na Ji­mé­nez (34), Ele­na Ba­la­gué (47), Sil­via Muñoz (32) i An­na Gros (37). A baix, 12 de les 16 in­fer­me­res d’in­ten­sius em­ba­ras­sa­des tam­bé al­ho­ra en un hos­pi­tal d’Ari­zo­na aquest agost

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.