Sitges 2020 reunirà experts per traçar els límits del cinema fantàstic El festival revisarà clàssics del gènere i analitzarà les noves tendències
Revisar clàssics i analitzar les noves tendències, així com cap a on va el gènere fantàstic o de terror o de ciència-ficció o de suspens, superherois, fantasia... És el primer esbós del que serà la pròxima edició del Festival de Sitges. “El gènere fantàstic viu un moment d’or: cada vegada té més espectadors, és el pilar de la innovació i cada cop és més present en tots els festivals del món. Que Joker guanyi a Venècia n’és una mostra”, assegura el director del certamen, Àngel Sala. Sitges 2020 començarà el 8 d’octubre, per distanciar-lo una mica més del festival de Sant Sebastià, i reunirà experts del sector per reflexionar sobre “què és i cap a on va el fantàstic”, va afegir.
La projecció de dos clàssics serviran per analitzar, com a mínim, d’on ve el gènere. La mítica La nit del caçador, de Charles Laughton, protagonitzada per Robert Mitchum, i La màscara del diable, de Mario Bava –que fan 65 i 60 anys, respectivament–, tindran un protagonisme especial al cartell de l’any que ve, en què també s’hi espera un director referent del gènere amb qui estem negociant, va anunciar Sala.
Superat l’equador d’aquesta edició, que s’acabarà dissabte amb l’anunci de les pel·lícules guanyadores, Sala es va mostrar satisfet per les 60.665 entrades venudes, que es tradueixen en una recaptació de 653.518 euros, una xifra lleugerament superior a la que s’havia registrat en aquest moment del certamen el 2017 i lleugerament inferior a la de l’any passat, en què el concert de John Carpenter va animar la venda d’entrades.
“Són xifres molt positives perquè és un any sense grans títols de Hollywood i la gent ha respost molt bé a les pel·lícules més independents i, sobretot, catalanes i espanyoles; hem tornat a un festival de descobriments, i algunes òperes primes”, va dir Sala. Per exemple, les cinc produccions espanyoles que competeixen a la secció oficial: Amigo, Cuerdas, El hoyo,
“Aquest any hem tornat a un festival de descobriments i òpera prima, i el públic ha respost”
Paradise Hills i Ventajas de viajar en tren. “O produccions com Synchronic o Bacurau, que, malgrat que va tenir un premi a Canes, són excepcionals, difícils de veure al cinema. I aquí han tingut molt públic, i han vingut els directors i els equips a presentar-les”.
El director també va normalitzar la inclusió de pel·lícules –fins i tot en l’obertura del certamen amb En la hierba alta– produïdes per plataformes com Netflix: “Tant Netflix com HBO o Amazon no deixen de ser proveïdors de continguts. No són pel·lícules per a la televisió, sinó que són productes cinematogràfics, i estem donant una oportunitat a pel·lícules que segurament no es veuran en pantalla gran i que tenim aquí. Nosaltres les tractem com una més, com Disney o Paramount o una distribuïdora independent”.