La Rambla baixa pel TNC
La comèdia i la desolació de ‘La Rambla de les Floristes’, de Josep Maria de Sagarra, inaugura la temporada del teatre
El TNC repeteix jugada. L’any passat va aconseguir un èxit enorme obrint la temporada amb la versió irreverent, transvestida, musical, d’Els Jocs Florals de Canprosa ,de Santiago Rusiñol, que va muntar Jordi Prat i Coll. I avui el Teatre Nacional de Catalunya torna a confiar l’obertura de la temporada –es preveu la presència de mitja Generalitat, encapçalada per Quim Torra– al mateix director i perquè torni a fer una versió d’un altre clàssic modern del teatre català: La Rambla de les Floristes, de Josep Maria de Sagarra. Es tracta d’una peça en què Rosa Boladeras dona vida a la protagonista, l’Antònia, a la seva parada de flors del cor de Barcelona, veient passar la vida i també la història en una obra que barreja la comèdia amb la desolació.
Prat i Coll explica que feia molt temps que volia portar l’obra de Sagarra a escena. Quan era jovenet, recorda, mirava una vegada i una altra la versió que Rosa Maria Sardà va protagonitzar a la televisió, que justament el va impulsar a fer teatre. Després, fa dos anys, hi va haver l’atemptat terrorista a la Rambla, un carrer a prop d’on ell estava fent un cafè en aquell moment. Va ser una última empenta que, amb l’èxit d’Els Jocs Florals de Canprosa, ha aconseguit que la seva versió de l’obra de Sagarra pugi a l’escenari principal del TNC i que ho faci amb la voluntat de no parlar “només de les persones vives que habiten la Rambla, sinó també de les mortes, amb uns esperits que també hi transiten”.
L’obra constitueix un retrat de la societat catalana a través d’un dels seus símbols principals, la Rambla, i l’acció se situa al 1867, poc abans de la Revolució Gloriosa, que va destronar Isabel II. No només això, La Rambla de les Floristes s’estrena el març del 1935, uns mesos després que Lluís Companys proclami l’Estat Català. Són dos moments estructurals de la història recent que ressonen a la peça, en què la Rambla és un espai de llibertat. Es tracta d’una peça escrita com un sainet, com una obra menor, però que és molt més. “Ha estat fàcil posar-li l’etiqueta d’autor lleuger, frívol, veloç o costumista, però Sagarra és molt més complex, molt més profund i molt més difícil del que li hem sabut llegir fins a dia d’avui”, remarca Albertí.
Amb el seu habitual joc de barreja escènica d’espais, temps, estils i referències històriques i culturals, Prat i Coll infon nova vida a una
L’obra s’ambienta abans de la Revolució Gloriosa, i la Rambla hi apareix com un espai de llibertat
obra en què, diu, “Sagarra porta al cim més alt la seva visió d’un teatre popular en vers”. Una obra on, apunta, tots els personatges estan excepcionalment ben dibuixats, però en què l’Antònia “és una protagonista a l’altura d’un Senyor Esteve”. Justament explica que s’han centrat en els seus personatges, “de dones fortes i homes calavera”, i diu que els seus sentiments s’expressen mitjançant flors, com a l’obra del mateix any de Lorca, Doña Rosita la soltera. Per Rosa Boladeras, el seu personatge, l’Antònia, és “una dona que reivindica una manera d’estimar sense renunciar a ella mateixa, una cosa que en la seva època era impossible”.