UN ‘TURANDOT’ CREATIU

Mentre que avui dia la qualitat artística interpretativa als escenaris d’òpera ha aconseguit un alt nivell i seguretat, la sorpresa negativa pot venir espatllada per l’escenografia. L’afany per actualitzar les obres pot acabar amb un fracàs inapel·lable, ja que no n’hi ha prou a vestir texans o desplegar un mobiliari estil Ikea. I no diguem quan el provocador vulgar hi planta tasses de vàter, en un afany egocèntric desmesurat. La versió de Turandot que ara ofereix el Liceu introdueix una innovació radical que, en comptes de pertorbar l’obra, l’enriqueix amb aportacions formidables. L’essencial, però, és el protagonisme atorgat a la llum, que es fa servir d’una manera molt diferent de l’ús habitual. Objectes amb llum i cossos rematats amb llum es mantenen en l’escena i la dominen. Columnes de llum construeixen estructures i delimiten espais, un fet que en facilita la desaparició instantània per oferir, tot seguit, un altre ambient. La llum també realça o fins i tot transforma de manera substancial els enormes volums sòlids. I una tecnologia eficaç fa visible l’acció de pintar en el buit. Aquest

Turandot creatiu i avantguardista, obra de Franc Aleu, commemora amb molta categoria el 20è aniversari de la reconstrucció del Liceu. Bravo!