La meitat de les persones ateses per Càritas no tenen un habitatge digne
Les persones ateses per Càritas Diocesana de Catalunya van disminuir un 31% durant l’any passat, de manera que van passar de més de 300.000, el 2017, a 220.631 el 2018, segons va anunciar ahir l’entitat en l’acte de presentació de la seva Memòria 2018. La reducció de beneficiaris està motivada pel fet que alguns usuaris van millorar la seva situació i també per l’augment de les iniciatives ciutadanes de lliurament d’aliments, que va permetre reduir la freqüentació de les parròquies. Malgrat que les dades reflecteixen una clara reducció del nombre de beneficiaris, la proporció de persones que no tenen un habitatge digne ha crescut fins a un 50% del total dels atesos el 2018, davant el 37% que representava l’any abans.
Dins d’aquest col·lectiu amb habitatge precari, un 7% no disposen d’una llar i un 21% viuen en allotjaments rellogats (10 punts per sobre de la proporció de l’any anterior). A més, també va augmentar la proporció de persones acollides en cases de familiars o d’amics (11%) i en entitats socials (6%). D’altra banda, es manté estable el percentatge dels que viuen en pisos ocupats (5%).
Pel que fa al perfil de les persones ateses, va créixer en particular el nombre de persones soles (ara un 33% del total), mentre que les famílies amb fills (49%) continuen sent la primera categoria de beneficiaris de Càritas Catalunya. En aquest sentit, Francesc Roig, director d’aquesta entitat social, va denunciar la vulneració del dret universal a l’habitatge digne, que va lligat a les dificultats d’accés a la renda garantida de ciutadania (RGC). “Les prestacions bàsiques que configuren el sistema de protecció social a Catalunya són insuficients en quantitat i durada, i ens corre pressa un desplegament de l’RGC que arribi a totes les persones que la necessiten i que sigui compatible amb altres ajudes”, va explicar.
La falta d’un habitatge digne no és l’únic factor d’exclusió social, tot i que sí que és el principal motiu de vulnerabilitat, juntament amb la precarietat laboral. Així, per exemple, les persones que relloguen habitacions no saben quan les han d’abandonar, tenen restriccions a l’hora de fer servir el lavabo i dificultats per empadronar-se.
Per la seva banda, el cardenal Joan Josep Omella va fer una crida a actuar davant la cronificació de la pobresa. “La separació entre els rics i els pobres, els que poden tirar endavant i els que no, és una bretxa que cada vegada es fa més gran, i hem de reaccionar”.