La Vanguardia (Català)

Les llengües mallorquin­es imposen els seus dissenys

La reina Letícia va portar una bossa de mà amb aquest teixit

- Barcelona

Deuen el nom als dissenys representa­ts, que recorden llengües de foc difuminade­s, i són el resultat del sistema de tenyir les troques i teixir-les. Amb aquests teixits jaspiats es confeccion­en tota mena de complement­s tèxtils, com coixins i jocs de taula, però també peces de moda i accessoris, com faldilles i bosses de mà. La reina Letícia va portar una tote bag confeccion­ada amb aquesta tela quan a l’agost va anar amb el Rei i les seves filles, Elionor i Sofia, a la Casa Museu de Son Marroig, a Deià, un gest que, a més, era solidari, ja que les bosses FQ s’obtenen tot fent una donació a l’Associació Catalana de la Fibrosi Quística.

Hi ha una llarga tradició vinculada a la confecció de les robes de llengües, també conegudes com a teles de llengües, però no són gaires els que les facturen avui a l’illa. Es fabriquen utilitzant la tècnica de l’ikat, originari de l’antic orient i portat a Mallorca al segle XVI a través de la ruta de la seda. Diuen que els locals van aprendre aquesta tècnica artesanal dels viatgers que paraven per descansar a l’illa.

Teixits Riera, a Lloseta, i Teixits Vicens, a Pollensa, són dos dels tallers amb més història i els que conserven més bé el savoir faire d’una tècnica convertida en tendència gràcies a l’atemporali­tat dels seus dissenys. L’últim data del 1854 i és el més antic que hi ha en actiu de l’illa. Des dels seus inicis fan servir només fibres naturals tot barrejant un 70% de cotó i un 30% de lli, la mateixa fórmula que s’aplica a Teixits Riera.

La tela es fabrica manualment i es tenyeix en trams segons el dibuix que es vulgui. A Teixits Vicens, un total de tres persones es dediquen específica­ment a produir 9.000 metres a l’any. De tots aquests metres n’exporten entre un 20% i un 30% a ciutats com Nova York, París i Barcelona.

La producció dels teixidors de la fàbrica Riera es remunta a finals del segle XIX en un petit taller del poble de Biniamar. Aquest taller va estar en actiu fins que el 1940 es van traslladar a Lloseta, una localitat veïna a la serra de Tramuntana, on encara hi són.

Amb gairebé 125 anys de feina a l’esquena, continuen posant la mateixa dedicació i afecte que el primer dia, respectant els procedimen­ts

Un teixit lligat exclusivam­ent als complement­s tèxtils ara es porta en accessoris i peces de moda

artesanals i l’aplicació dels coneixemen­ts que s’han traslladat de generació en generació.

Per fomentar i promociona­r aquesta tradició centenària, el Consell de Mallorca i la Fundació Turisme de Mallorca van organitzar al setembre a l’icònic castell de Bellver de Palma un conjunt de desfilades que agrupaven joves talents i marques made in Mallorca. Teixits Riera i Teixits Vicens van tenir l’oportunita­t de participar en una part de les seves confeccion­s i ensenyarle­s en un xou organitzat per la directora executiva de Feel Mallorca, Joana Borràs. L’originalit­at del patronatge i també la llarga tradició que els avala corrobora que aquest teixit, històricam­ent lligat als complement­s tèxtils, també es pot posar molt bé.

 ?? CHEMA CLARES / GTRES ?? La reina Letícia amb una bossa de mà confeccion­ada amb l’ikat
CHEMA CLARES / GTRES La reina Letícia amb una bossa de mà confeccion­ada amb l’ikat
 ?? SANDRA ARBAT ?? Teixits Vicens confeccion­a les teles de manera artesanal
SANDRA ARBAT Teixits Vicens confeccion­a les teles de manera artesanal

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain