An­dor­ra aco­lli­rà les fi­nals de la Co­pa del Món d’es­quí al­pí l’any 2023

ELS SEC­TORS DE SOL­DEU-EL TAR­TER DE GRAND­VA­LI­RA TOR­NA­RAN A SER L’EPICENTRE DE L’ELIT MUN­DI­AL DE L’ES­QUÍ EL MARÇ D’AQUÍ A TRES ANYS. AI­XÍ HO VA DE­CI­DIR LA FE­DE­RA­CIÓ INTERNACIO­NAL D’ES­QUÍ (FIS) A LA REU­NIÓ DE DI­VEN­DRES PAS­SAT A ZURIC

La Vanguardia (Català) - - ESPECIAL INFORMATIU QUINZENAL -

La Fe­de­ra­ció An­dor­ra­na d’Es­quí i Grand­va­li­ra Sol­deu-El Tar­ter ho han tor­nat a acon­se­guir. El do­mi­ni an­dor­rà se­rà, de nou, l’es­ce­na­ri d’unes fi­nals de la Co­pa del Món d’es­quí al­pí. Aquests dos sec­tors de Grand­va­li­ra aco­lli­ran els di­es del 13 al 19 de març de 2023 els 25 mi­llors es­quia­dors de to­tes les dis­ci­pli­nes al­pi­nes. Ai­xí ho va de­ci­dir di­ven­dres pas­sat la Fe­de­ra­ció Internacio­nal d’Es­quí (FIS) a la se­va reu­nió de tar­dor ce­le­bra­da a Zuric. La can­di­da­tu­ra del Prin­ci­pat ha gua­nyat con­tra dos pa­ï­sos molt po­tents i de llar­ga i pres­ti­gi­o­sa tra­di­ció en l’es­quí al­pí, com són Su­ïs­sa, amb la can­di­da­tu­ra de Len­zer­hei­de, i No­ru­e­ga, amb Kvitf­jell-Haf­jell.

El pro­cés per es­co­llir An­dor­ra ha es­tat molt emo­ci­o­nant en com­pe­tèn­cia amb els nòr­dics, que en una pri­me­ra ron­da van ob­te­nir sis vots, men­tre que An­dor­ra en va treu­re set i Su­ïs­sa no­més dos. Va fer fal­ta una se­go­na ron­da, en què la can­di­da­tu­ra d’An­dor­ra es va en­dur els 8 vots ne­ces­sa­ris.

La de­le­ga­ció an­dor­ra­na des­pla­ça­da a Zuric no po­dia dis­si­mu­lar la se­va sa­tis­fac­ció. Tots, el pre­si­dent de la Fe­de­ra­ció An­dor­ra­na d’Es­quí (FAE), Jo­sep Pin­tat; el ge­rent de la Fe­de­ra­ció, Car­les Vi­sa; el di­rec­tor ge­ne­ral de Grand­va­li­ra-En­si­sa i mà­xim res­pon­sa­ble del pro­jec­te de les Fi­nals de la Co­pa del Món 2023, Da­vid Hi­dal­go; el mem­bre del Con­sell d’En­si­sa Sol­deu-El Tar­ter, Con­rad Blanch; el se­cre­ta­ri ge­ne­ral de les Fi­nals de la Co­pa del Món, Marc Me­dia, i el cap de car­re­ra, San­ti Ló­pez, te­ni­en molt pre­sent quant ha­via cos­tat ar­ri­bar-hi i la dificultat, a so­bre, d’acon­se­guir-ho du­es ve­ga­des.

I és que en­ca­ra no ha­via tra­ves­sat la lí­nia d’ar­ri­ba­da l’úl­tim dels es­quia­dors el mes de març pas­sat, du­rant les fi­nals de la Co­pa del Món 2019 a Grand­va­li­ra Sol­deu-El Tar­ter, i ja hi ha­via qui fe­ia ba­lanç i re­co­llia les pri­me­res opi­ni­ons, en ca­lent. Eren va­lo­ra­ci­ons més que po­si­ti­ves i trans­ver­sals. Es­por­tis­tes, pú­blic, fe­de­ra­ci­ons, mit­jans i tot­hom que d’una ma­ne­ra o al­tra va gau­dir de la com­pe­ti­ció ex­pres­sa­ven ja una gran sa­tis­fac­ció so­bre la com­pe­ti­ció. I ja a la ce­ri­mò­nia de clau­su­ra es ve­ia que l’es­de­ve­ni­ment es­por­tiu més im­por­tant ce­le­brat fins ales­ho­res al Prin­ci­pat d’An­dor­ra no era, ni molt menys, el punt d’ar­ri­ba­da. Per­què en aquell mo­ment, com cons­ta­ten al­guns dels pro­ta­go­nis­tes de l’or­ga­nit­za­ció, te­ni­en molt clar que co­men­ça­va la se­güent eta­pa en el vi­at­ge que va co­men­çar el 2006 amb mo­tiu de l’or­ga­nit­za­ció de les pri­me­res co­pes d’Eu­ro­pa. Res no és im­pos­si­ble, però si ar­ri­bar a l’elit és molt com­pli­cat, te­nir no­ves op­ci­ons per man­te­nir i aug­men­tar la po­si­ció ob­tin­gu­da era una tas­ca en­ca­ra més exi­gent, al­ho­ra que molt il·lu­si­o­nant.

I és que, mal­grat els elo­gis re­buts per part de la Fe­de­ra­ció Internacio­nal d’Es­quí (FIS), les op­ci­ons de ser pre­sents als ca­len­da­ris de co­pa del món són molt po­ques, a cau­sa de la gran

Els sec­tors de Sol­deu i El Tar­ter de Grand­va­li­ra, en una vo­ta­ció emo­ci­o­nant, van gua­nyar les can­di­da­tu­res de Su­ïs­sa i No­ru­e­ga, dos pe­sos pe­sants del cir­cuit al­pí

com­pe­tèn­cia i al fet que hi ha una sè­rie d’or­ga­nit­za­dors clàs­sics que sem­pre sur­ten al ca­len­da­ri. Tots els afi­ci­o­nats a l’es­quí es­pe­ren ca­da hi­vern les cur­ses a Kitzbü­hel (Àus­tria), Wen­gen (Su­ïs­sa), Val d’Isè­re (Fran­ça), Val Gar­de­na (Ità­lia), Gar­misch-Par­tenkirc­hen (Ale­ma­nya)… Els es­pais que que­den per als or­ga­nit­za­dors amb menys tra­di­ció són es­cas­sos i molt dis­pu­tats. D’al­tra ban­da, a aquest fet s’hi su­ma la ir­rup­ció de nous pa­ï­sos de l’est d’Eu­ro­pa i d'Àsia. És a dir, que hi ha una enor­me com­pe­tèn­cia per un lloc a la Co­pa del Món.

Ar­ri­bats a aquest punt, qui ha par­lat de por? Ai­xí, la Fe­de­ra­ció An­dor­ra­na d’Es­quí i el co­mi­tè or­ga­nit­za­dor de les fi­nals de la Co­pa del Món de 2019 de Sol­deu-El Tar­ter van co­mu­ni­car a la FIS la se­va in­ten­ció de tor­nar a ser al ca­len­da­ri al més avi­at pos­si­ble. La pri­me­ra op­ció que va apa­rèi­xer va ser ni més ni menys la can­di­da­tu­ra a les fi­nals de la Co­pa del Món del 2023. La com­pe­tèn­cia era, però, molt for­ta. La su­ïs­sa Len­zer­hei­de té una llar­ga tra­jec­tò­ria en la Co­pa del Món, es­pe­ci­al­ment com a or­ga­nit­za­do­ra de fi­nals. I la se­go­na seu as­pi­rant, la no­ru­e­ga Kvitf­jell-Haf­jell, és una seu re­gu­lar de ve­lo­ci­tat mas­cu­li­na i va ser seu en els Jocs Olím­pics de Li­lle­ham­mer l’any 1994.

La ba­ta­lla es pre­sen­ta­va com­pli­ca­da per l’enor­me en­ti­tat dels ri­vals. La de­ci­sió s’ha­via de pren­dre a la reu­nió del sub­co­mi­tè de la Co­pa del Món a Zuric, du­rant les reu­ni­ons tèc­ni­ques de tar­dor.

La de­le­ga­ció an­dor­ra­na ar­ri­ba­va a la ciu­tat su­ïs­sa amb illu­sió però al­ho­ra molt de res­pec­te pels ri­vals. Amb la fei­na fe­ta fins aquell mo­ment, dis­po­sats a pre­sen­tar una can­di­da­tu­ra sò­li­da i ava­la­da per l’èxit del 2019, la fei­na s’ha­via de com­ple­tar con­ven­cent els 16 mem­bres del co­mi­tè que de­ter­mi­na­ri­en qui se­ria l’or­ga­nit­za­dor de les fi­nals del 2023.

El su­port de Fran­ça i Es­pa­nya era un dels ele­ments im­por­tants, ja que, quan es trac­ta de te­nir pes dins la FIS, el bloc del Pi­ri­neu tre­ba­llant ple­gats és re­lle­vant. Ca­lia, a més, con­vèn­cer molts al­tres pa­ï­sos, com ex­pli­ca el pre­si­dent de la FAE, Jo­sep Pin­tat: “Vam fer tot el pos­si­ble per do­nar-nos a conèi­xer i que va­lo­res­sin la nos­tra can­di­da­tu­ra po­si­ti­va­ment”.

La vo­ta­ció es du­ria a ter­me du­rant la reu­nió del sub­co­mi­tè, de ma­ne­ra se­cre­ta, i amb la ne­ces­si­tat d’ob­te­nir 8 vots per ser la can­di­da­tu­ra es­co­lli­da. La pri­me­ra vo­ta­ció afe­gia sus­pens a una jor­na­da ja per si ma­tei­xa emo­ci­o­nant, ja que An­dor­ra va ob­te­nir 7 vots, da­vant de 6 per a No­ru­e­ga i 2 per a Su­ïs­sa. Ca­lia, doncs, fer una se­go­na vol­ta, amb lec­tu­ra dels vots un per un.

L’ar­ren­ca­da no era fa­vo­ra­ble. Mar­ca­va un 4 a 2 a fa­vor de No­ru­e­ga, però, a par­tir del se­tè vot, An­dor­ra va en­ca­de­nar 4 vots i es van as­so­lir els 8 ne­ces­sa­ris, per aca­bar fi­nal­ment 9 a 6.

Ale­gria des­fer­ma­da en­tre els mem­bres de la de­le­ga­ció an­dor­ra­na, que aca­ba­va de ba­tre du­es po­tèn­ci­es de l’es­quí mun­di­al i d’as­se­gu­rar-se les fi­nals del 2023. El di­rec­tor ge­ne­ral del co­mi­tè or­ga­nit­za­dor, Da­vid Hi­dal­go, es mos­tra­va molt or­gu­llós per les cir­cums­tàn­ci­es del tri­omf: “Hem pa­tit molt, i el fet de te­nir dos ri­vals de la mag­ni­tud de No­ru­e­ga i Su­ïs­sa do­na en­ca­ra més va­lor a la vic­tò­ria”.

Pas­sat el mo­ment d’eu­fò­ria, co­men­ça ara el ca­mí cap al 2023. Un ca­mí que por­ta­rà An­dor­ra a ser, de nou, el cen­tre d’aten­ció mun­di­al de l’es­quí al­pí. L’es­ce­na­ri d’ex­cep­ció on s’en­tre­ga­ran els Glo­bus de Cris­tall als mi­llors es­quia­dors i es­quia­do­res del mo­ment. L’or­ga­nit­za­ció ja tre­ba­lla, doncs, en la pre­pa­ra­ció de l’es­de­ve­ni­ment, per acon­se­guir que si­gui una set­ma­na me­mo­ra­ble per a tots els afi­ci­o­nats a l’es­port blanc.

La mag­ni­tud de les fi­nals

Però, què te­nen d’es­pe­ci­al unes fi­nals de la Co­pa del Món d’es­quí al­pí? Per què fan vi­brar tot un pa­ís? Doncs per­què cons­ti­tu­ei­xen l’es­de­ve­ni­ment més im­por­tant de l’es­port blanc, no­més per so­ta d’uns Cam­pi­o­nats del Món, te­nint en comp­te que els Jocs Olím­pics d’hi­vern in­clo­uen molts es­ports a més de l’es­quí. Per fer-se una idea de la mag­ni­tud d’aques­ta com­pe­ti­ció, res mi­llor que veu­re qui­nes es­ta­ci­ons i pa­ï­sos han or­ga­nit­zat unes fi­nals els dar­rers anys.

A la llis­ta hi apa­rei­xen es­ta­ci­ons del pres­ti­gi de Len­zer­hei­de i Saint-Mo­ritz a Su­ïs­sa, As­pen als Es­tats Units, Mé­ri­bel a Fran­ça, Gar­misch-Par­tenkirc­hen a Ale­ma­nya i Sch­lad­ming a Àus­tria, en­tre d’al­tres. Les fi­nals de la Co­pa del Món són l’úl­ti­ma pro­va de la com­pe­ti­ció anu­al que or­ga­nit­za la Fe­de­ra­ció Internacio­nal d’Es­quí.

Al llarg d’una set­ma­na els 25 mi­llors es­quia­dors i es­quia­do­res mun­di­als de ca­da una de les dis­ci­pli­nes (des­cens, su­per­ge­gant, es­là­lom ge­gant i es­là­lom), llui­ten per acon­se­guir la vic­tò­ria i en­dur-se el pre­uat Glo­bus de Cris­tall que pre­mia els gua­nya­dors. A més a més, es dis­pu­ta l’Al­pi­ne Te­am Event, un es­là­lom pa­ral·lel per equips que afe­geix mol­ta emo­ció a les pro­ves in­di­vi­du­als. En la dar­re­ra edi­ció de les fi­nals, el mes de març pas­sat d’aquest 2019, es van co­ro­nar com a gua­nya­dors ab­so­luts du­es fi­gu­res que es­tan mar­cant o han mar­cat ja l’es­quí mun­di­al: el re­cent­ment re­ti­rat cam­pió aus­trí­ac Mar­cel Hirsc­her, gua­nya­dor en­tre d’al­tres de vuit clas­si­fi­ca­ci­ons ge­ne­rals de co­pa del món, i l’es­tre­lla nord-ame­ri­ca­na Mika­e­la Shif­frin, que va pel ca­mí de con­ver­tir-se en una lle­gen­da vi­va de l’es­quí al­pí.

Un al­tre bon in­di­ca­dor de la im­por­tàn­cia d’aquest ti­pus de com­pe­ti­ci­ons és l’im­pac­te me­di­à­tic que te­nen. L’any 2019 les pro­ves ce­le­bra­des a Sol­deu-El Tar­ter van su­perar els 35 mi­li­ons de te­le­es­pec­ta­dors en di­rec­te, amb què es va con­ver­tir en la com­pe­ti­ció d’es­quí al­pí més se­gui­da de la tem­po­ra­da. A tra­vés de 38 te­le­vi­si­ons de 23 pa­ï­sos, es van as­so­lir 1.180 ho­res de trans­mis­sió i unes au­di­èn­ci­es en di­rec­te que van su­perar de llarg la pro­va rei­na de l’es­quí, la fa­mo­sa Hah­nenkamm a la pis­ta Streif de Kitzbü­hel.

El des­ple­ga­ment re­a­lit­zat du­rant la set­ma­na de l’11 al 17 de març va in­clou­re dos cen­tres de prem­sa, un de prin­ci­pal al Tar­ter i un de se­cun­da­ri a Sol­deu, per do­nar ser­vei als 437 pe­ri­o­dis­tes acre­di­tats. El des­ple­ga­ment va aco­llir 125 mit­jans, 73 fo­tò­grafs, 14 emis­so­res de rà­dio i 184 tèc­nics pre­sents a les seus de la com­pe­ti­ció.

El pres­su­post de l’or­ga­nit­za­ció su­pera­va els 4 mi­li­ons d’eu­ros, de ma­ne­ra que la va­lo­ra­ció del re­torn me­di­à­tic era re­lle­vant a l’ho­ra de va­lo­rar l’èxit de la com­pe­ti­ció.

Fer una va­lo­ra­ció eco­nò­mi­ca ex­haus­ti­va és pràc­ti­ca­ment im­pos­si­ble, de ma­ne­ra que cal cen­trar-se en aquells mer­cats on me­su­rar l’im­pac­te és més re­lle­vant. Pel que fa als mer­cats pro­pers, l’im­pac­te a Es­pa­nya valorat en va­lor pu­bli­ci­ta­ri equi­va­lent va su­perar els 8 mi­li­ons d’eu­ros. A Fran­ça, va acos

La de­le­ga­ció an­dor­ra­na ar­ri­ba­va a Zuric pre­sen­tant una can­di­da­tu­ra sò­li­da i ava­la­da per l’èxit de les fi­nals del març d’aquest 2019 Unes fi­nals de Co­pa del Món d’es­quí al­pí són l’es­de­ve­ni­ment d’aquest es­port de neu més im­por­tant des­prés d’uns Cam­pi­o­nats del Món

tar-se als 4 mi­li­ons d’eu­ros. El glo­bal de l’im­pac­te que s’ha po­gut me­su­rar s’apro­pa als 18 mi­li­ons, te­nint en comp­te que mer­cats molt im­por­tants com Ale­ma­nya no es­tan va­lo­rats eco­nò­mi­ca­ment.

L’ac­ti­vi­tat en prem­sa es­cri­ta va ser tam­bé fre­nè­ti­ca: 40 no­tes de prem­sa eme­ses du­rant la com­pe­ti­ció i l’ela­bo­ra­ció de 90 pro­duc­tes au­di­o­vi­su­als pro­pis, que sumen prop de 4.500 im­pac­tes en mit­jans d’ar­reu del món.

L’ac­ti­vi­tat a les xar­xes so­ci­als va ser igual­ment con­tí­nua, so­bre­tot en tot allò que la te­le­vi­sió no mos­tra. Es va pro­duir un pro­gra­ma es­pe­ci­al que va ser re­trans­mès du­rant les ho­res poste­ri­ors a les cur­ses als ca­nals on­li­ne amb històries al vol­tant de les pro­ves. Ai­xò va per­me­tre veu­re de prop la fei­na dels tèc­nics, les ru­ti­nes dels es­quia­dors i es­quia­do­res quan es­tan fo­ra del fo­cus de la te­le­vi­sió, la fei­na de l’equip de l’or­ga­nit­za­ció, els vo­lun­ta­ris… En re­sum, una re­a­lit­za­ció pa­ral·le­la a les cur­ses per trans­me­tre al món una vi­sió com­ple­ta de què re­pre­sen­ta or­ga­nit­zar unes fi­nals de la Co­pa del Món d’es­quí al­pí.

Si l’im­pac­te me­di­à­tic és d’una mag­ni­tud enor­me, no ho és menys l’im­pac­te en l’es­ta­ció que l’or­ga­nit­za, en el cas d’An­dor­ra, Sol­deu-El Tar­ter. La mo­bi­lit­za­ció de re­cur­sos co­men­ça per la pre­pa­ra­ció de les pis­tes, que re­ben una pro­duc­ció de neu de cul­tiu molt es­pe­ci­al, amb un per­cen­tat­ge d’hu­mi­tat su­pe­ri­or a l’ha­bi­tu­al per­què el grau de du­re­sa de la neu re­sul­tant si­gui su­fi­ci­ent per su­por­tar el pas dels es­quia­dors i les enor­mes for­ces que exer­cei­xen so­bre la su­per­fí­cie. En cas que aques­ta du­re­sa no si­gui su­fi­ci­ent, cal pre­pa­rar la in­jec­ció d’ai­gua a la pis­ta, una ope­ra­ció ma­nu­al que pot allar­gar-se fins a 16 ho­res.

Al ma­teix temps, cal pre­pa­rar els ele­ments de se­gu­re­tat exi­gits per a ca­da dis­ci­pli­na, amb es­pe­ci­al aten­ció a les pro­ves de ve­lo­ci­tat, que re­que­rei­xen dis­po­sar de les ano­me­na­des xar­xes A (xar­xes fi­xes ins­tal·la­des en ten­sors i po­tèn­ci­es an­co­ra­des a ter­ra) i més de 15 qui­lò­me­tres de xar­xes B (xar­xes an­co­ra­des a pals de po­li­car­bo­nat que cal mun­tar un per un, ma­nu­al­ment).

Cal dis­po­sar tam­bé de les lí­ni­es de cro­no­me­trat­ge en per­fec­te es­tat, ja que les cur­ses es de­ci­dei­xen per cen­tè­si­mes, i un er­ror de temps és un risc in­ac­cep­ta­ble. La ve­ri­fi­ca­ció i re­pa­ra­ció d’aques­tes lí­ni­es és una tas­ca es­sen­ci­al abans de les pro­ves.

Al ma­teix temps, en co­or­di­na­ció amb la pro­duc­to­ra de te­le­vi­sió, cal es­ta­blir on es mun­ta­rà ca­da cà­me­ra de te­le­vi­sió, amb in­fra­es­truc­tu­res es­pe­ci­als se­gons l’in­dret. Es dis­tri­bu­ei­xen més de 50 qui­lò­me­tres de fi­bra òp­ti­ca per re­bre el se­nyal de les més de 12 cà­me­res ins­ta­lla­des al llarg del tra­çat.

Fi­nal­ment, just abans de ca­da cur­sa, s’ha de mun­tar la pu­bli­ci­tat es­tà­ti­ca al llarg de la pis­ta, que per a ca­da com­pe­ti­ció és di­fe­rent, i cal per tant dis­po­sar d’un equip rà­pid i efi­ci­ent per “ves­tir” de nou la pis­ta quan el dar­rer cor­re­dor ha tra­ves­sat la lí­nia de me­ta.

Les zo­nes d’ar­ri­ba­da són l’es­ta­di de com­pe­ti­ció. Allà s’hi mun­ten les gra­des del pú­blic i les cir­cu­la­ci­ons per as­sig­nar a ca­da col·lec­tiu els seus es­pais i es­ta­blir els punts de con­trol d’ac­cés i de se­gu­re­tat. És una fei­na que co­men­ça so­bre plà­nol i que cal re­pro­duir fi­del­ment so­bre la neu uns di­es abans que co­men­ci la com­pe­ti­ció. A les zo­nes d’ar­ri­ba­da s’han de pre­veu­re es­pais per a les cadenes de te­le­vi­sió que es des­pla­cen a l’es­ta­ció per co­brir el di­rec­te, lloc per als en­tre­na­dors, per als con­vi­dats, la zo­na mix­ta on es cap­ten les pri­me­res opi­ni­ons dels at­le­tes, els po­dis on es co­ro­na­ran els gua­nya­dors i una llar­ga llis­ta d’al­tres ne­ces­si­tats.

Ad­di­ci­o­nal­ment, hi ha una sè­rie d’es­pais que es­ca­pen a l’ull de l’es­pec­ta­dor però que són es­sen­ci­als per al bon fun­ci­o­na­ment de la pro­va. Els es­pais ano­me­nats hos­pi­ta­lity són el lloc on els cor­re­dors es con­cen­tren i es­pe­ren el seu torn per di­ri­gir-se a la lí­nia de sor­ti­da. Cal ha­bi­li­tar es­pais que dis­po­sin de to­tes les co­mo­di­tats i per­me­tin als at­le­tes uns mo­ments d’aï­lla­ment i con­fort abans de di­ri­gir-se a la por­te­lla.

Els tèc­nics que pre­pa­ren els es­quís, ano­me­nats ski­man, ne­ces­si­ten tam­bé un es­pai in­di­vi­du­al de tre­ball per afi­nar els més de 12 pa­rells d’es­quís que ca­da cor­re­dor acos­tu­ma a por­tar per tro­bar l’op­ció que li per­me­ti es­gar­ra­par unes cen­tè­si­mes al cro­nò­me­tre. Són una part molt im­por­tant de la com­pe­ti­ció i al ma­teix temps molt anò­nims, en­ca­ra que no per ai­xò menys im­por­tants quan par­lem de de­ci­dir vic­tò­ri­es per cen­tè­si­mes de se­gon.

Més enllà dels es­pais de com­pe­ti­ció cal pre­veu­re to­ta la lo­gís­ti­ca que fa re­fe­rèn­cia al trans­port d’at­le­tes, pe­ri­o­dis­tes i es­pec­ta­dors. Pel que fa als at­le­tes, l’or­ga­nit­za­ció ha­bi­li­ta el trans­port des de l’ae­ro­port als di­fe­rents hotels col·la­bo­ra­dors que allot­gen els equips, i a la in­ver­sa al fi­nal de les com­pe­ti­ci­ons. És una ope­ra­ció com­ple­xa pels molts can­vis d’agen­da dels equips i que re­que­reix una capa­ci­tat de reacció im­me­di­a­ta per re­bre els at­le­tes a la ter­mi­nal de l’ae­ro­port i por­tar-los a des­ti­na­ció al més avi­at pos­si­ble. Un cop aca­ba­da la com­pe­ti­ció, cal te­nir a punt el tras­llat a l’ae­ro­port de tots i ca­da un dels es­quia­dors i tèc­nics.

Pel que fa als es­pec­ta­dors, en el cas de Sol­deu-El Tar­ter s’op­ta per es­ta­blir una sè­rie d’apar­ca­ments dis­su­a­sius lluny de les zo­nes d’ar­ri­ba­da, que es­tan ser­vits per lí­ni­es de bu­sos llan­ça­do­ra que en­lla­cen aquests apar­ca­ments i els es­pais de com­pe­ti­ció. Els apar­ca­ments més pro­pers es re­ser­ven per a la fa­mí­lia es­por­ti­va (cor­re­dors, tèc­nics, prem­sa, or­ga­nit­za­ció…), i ai­xí s’evi­ta el col·lapse que po­dria pro­duir-se si els es­pec­ta­dors ha­gues­sin d’ar­ri­bar en ve­hi­cle pri­vat. El col·lec­tiu de pro­fes­si­o­nals de la prem­sa dis­po­sa d’un ser­vei de trans­port es­pe­cí­fic en­tre els hotels on s’allot­gen i els dos cen­tres de prem­sa que s’ha­bi­li­ten a Sol­deu i El Tar­ter.

L’allot­ja­ment és un al­tre dels punts clau en què An­dor­ra i Sol­deu-El Tar­ter des­ta­quen. L’àm­plia ofer­ta d’hotels de qua­li­tat a peu de pis­tes do­na com a re­sul­tat una seu com­pac­ta. En tres qui­lò­me­tres a la ro­do­na es pot allot­jar to­ta la fa­mí­lia es­por­ti­va que mou l’es­de­ve­ni­ment. El tre­ball con­junt en­tre el co­mi­tè or­ga­nit­za­dor i els hotels co­lla­bo­ra­dors és una de les claus de l’èxit de les com­pe­ti­ci­ons ce­le­bra­des fins avui.

Fi­nal­ment, però no per ai­xò menys im­por­tant, hi ha tot el que té a veu­re amb un col·lec­tiu que en pa­rau­les del di­rec­tor ge­ne­ral del co­mi­tè or­ga­nit­za­dor, Da­vid Hi­dal­go, “són l’àni­ma de l’es­de­ve­ni­ment”. Més de 350 vo­lun­ta­ris tre­ba­llen in­can­sa­ble­ment i de ma­ne­ra des­in­te­res­sa­da. Re­ben to­ta l’aten­ció pos­si­ble per fa­ci­li­tar-los for­ma­ció prè­via, ma­te­ri­al i uni­for­mes, i du­rant l’es­de­ve­ni­ment el ser­vei d’apar­ca­ment i ali­men­ta­ció. L’or­ga­nit­za­ció ha­bi­li­ta es­pais específics per a ells on, des de ben d’ho­ra, es reu­nei­xen, s’avi­tu­a­llen i es pre­pa­ren per dur a ter­me tas­ques que van des de “der­ra­par” les pis­tes fins a con­tro­lar els ac­ces­sos, pas­sant per tas­ques de su­port al pú­blic, als cor­re­dors, als pe­ri­o­dis­tes i a tot­hom que d’una ma­ne­ra o al­tra par­ti­ci­pa en les fi­nals de la Co­pa del Món. Són els he­rois anò­nims que res­po­nen de ma­ne­ra en­tu­si­as­ta a la cri­da de la neu i els que fan pos­si­ble que, sem­pre amb un som­riu­re als lla­vis, la com­pe­ti­ció i tot allò que l’en­vol­ta si­gui pos­si­ble.

És grà­ci­es a ells i a l’ex­pe­ri­èn­cia ad­qui­ri­da que l’or­ga­nit­za­ció de Sol­deu-El Tar­ter ha es­tat de nou es­co­lli­da com a seu de les fi­nals de la Co­pa del Món el 2023. El comp­te en­re­re per tor­nar a gau­dir dels mi­llors es­quia­dors i es­quia­do­res a les pis­tes de l’Àli­ga i l’Avet ha co­men­çat.

El re­torn me­di­à­tic d’unes fi­nals de la Co­pa del Món d’es­quí al­pí s’ha valorat en un mí­nim de 18 mi­li­ons d’eu­ros, apro­xi­ma­da­ment Els vo­lun­ta­ris són els he­rois anò­nims de l’or­ga­nit­za­ció d’un es­de­ve­ni­ment com aquest. A les fi­nals de 2019 hi van par­ti­ci­par 350 col·la­bo­ra­dors des­in­te­res­sats

Ori­ol Mo­las

Les pis­tes de l’Avet i de l’Àli­ga tor­na­ran a ser el 2023 l’es­ce­na­ri de les fi­nals de la Co­pa del Món d’es­quí al­pí

Na­tà­lia Mon­ta­né

El pre­si­dent de la Fe­de­ra­ció An­dor­ra­na d’Es­quí (FAE), Jo­sep Pin­tat (dre­ta), amb Da­vid Hi­dal­go, di­rec­tor ge­ne­ral de Grand­va­li­ra-En­si­sa i mà­xim res­pon­sa­ble del pro­jec­te de les Fi­nals de la Co­pa del Món 2023, ce­le­brant l’elec­ció de la se­va can­di­da­tu­ra en ro­da de prem­sa di­marts pas­sat

Pers­pec­ti­va de la pis­ta de l’Avet, a Sol­deu, on tin­dran lloc les fi­nals de la Co­pa del Món de 2023

Afi­ci­o­nats d’An­dor­ra i de la res­ta del món a la pis­ta de l’Àli­ga a El Tar­ter du­rant les fi­nals de la Co­pa del Món de 2019

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.