An­dor­ra: la re­lle­vàn­cia de les ins­ti­tu­ci­ons

La Vanguardia (Català) - - ESPECIAL INFORMATIU QUINZENAL - Ama­deo Pe­tit­bò Ca­te­drà­tic d’Economia Apli­ca­da

L’any 2012 els pro­fes­sors Da­ron Ace­mo­glu i Ja­mes A. Ro­bin­son van pu­bli­car un lli­bre re­lle­vant que te­nia per ob­jec­tiu ana­lit­zar les di­fe­rèn­ci­es en in­gres­sos i ni­vell de vi­da que se­pa­ren els pa­ï­sos rics dels pa­ï­sos po­bres. El tí­tol i sub­tí­tol del lli­bre són es­ti­mu­lants: Per què fra­cas­sen els pa­ï­sos. Els orí­gens del po­der, la pros­pe­ri­tat i la po­bre­sa. El lli­bre co­men­ça amb un capí­tol re­ve­la­dor:

Tan a prop i, mal­grat tot, tan di­fe­rents. La se­va re­fe­rèn­cia im­me­di­a­ta és la ciu­tat de No­ga­les, di­vi­di­da en du­es per un fi­lat. Al nord, No­ga­les (Ari­zo­na, Es­tats Units), i al sud, No­ga­les (So­no­ra, Mè­xic). Mal­grat la se­va im­me­di­a­te­sa ge­o­grà­fi­ca, les con­di­ci­ons de vi­da de les du­es parts de No­ga­les són molt di­fe­rents En el mo­ment d’es­criu­re el lli­bre, la ren­da mit­ja­na anu­al per ha­bi­tat­ge a No­ga­les (Ari­zo­na) era de 30.000 dò­lars es­ta­tu­ni­dencs i les in­fra­es­truc­tu­res i les con­di­ci­ons edu­ca­ti­ves i sa­ni­tà­ri­es eren ac­cep­ta­bles. I, no menys im­por­tant, els ni­vells de se­gu­re­tat eren ele­vats i la de­mo­crà­cia fun­ci­o­na­va. A So­no­ra, la ren­da mit­ja­na de les llars era un terç de la dels seus ve­ïns del nord, la mor­ta­li­tat in­fan­til era ele­va­da, l’es­pe­ran­ça de vi­da era me­nor, les in­fra­es­truc­tu­res pit­jors, la se­gu­re­tat de­fi­ci­ent i la cor­rup­ció molt ele­va­da.

La cons­ta­ta­ció ci­ta­da con­du­ïa a pre­gun­tar-se per l’ori­gen re­al de les di­fe­rèn­ci­es en­tre les du­es parts de No­ga­les. D’acord amb els au­tors es­men­tats, s’han de bus­car en les ins­ti­tu­ci­ons, en les re­gu­la­ci­ons i en els di­fe­rents graus de lli­ber­tat a l’ho­ra de pren­dre de­ci­si­ons en els camps po­lí­tic i eco­nò­mic. És a dir, en les opor­tu­ni­tats i la capa­ci­tat per cre­ar con­di­ci­ons de crei­xe­ment eco­nò­mic i fo­men­tar la in­ver­sió i la in­no­va­ció.

La re­fe­rèn­cia a No­ga­les pot es­ten­dre’s a ca­sos com Co­rea del Nord/Co­rea del Sud, Hong Kong/Xi­na o, en el seu mo­ment, Ale­ma­nya Oc­ci­den­tal/Ale­ma­nya Ori­en­tal, per es­men­tar al­guns exem­ples. I, sal­vant les dis­tàn­ci­es, ser­vi­ria per ex­pli­car les di­fe­rèn­ci­es en el ni­vell de ren­da en­tre An­dor­ra, l’Alt Ur­gell i el de­par­ta­ment fran­cès de l’Ari­e­ja. En par­ti­cu­lar, si es pren com a re­fe­rèn­cia la si­tu­a­ció d’aquests ter­ri­to­ris al fi­nal de la Se­go­na Guerra Mun­di­al, quan molts an­dor­rans es van veu­re for­çats a emi­grar per les pre­cà­ri­es con­di­ci­ons eco­nò­mi­ques del Prin­ci­pat. Un terç de se­gle més tard, les con­di­ci­ons eco­nò­mi­ques s’ha­vi­en mo­di­fi­cat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment a cau­sa de les di­fe­rèn­ci­es en­tre ins­ti­tu­ci­ons, re­gu­la­ci­ons i in­cen­tius per desen­vo­lu­par ac­ti­vi­tat eco­nò­mi­ca. No hi ha dub­te que una de les di­fe­rèn­ci­es més no­ta­bles era la re­fe­ri­da a la pres­sió fis­cal, però ac­tu­al­ment no s’ha d’obli­dar el re­cent pro­cés de mo­der­nit­za­ció de les ins­ti­tu­ci­ons an­dor­ra­nes i dels seus sec­tors bà­sics, en par­ti­cu­lar la ban­ca. I, no menys re­lle­vant, l’apro­fun­di­ment de la de­mo­crà­cia, les mi­llo­res en els ni­vells de for­ma­ció i l’ober­tu­ra a la in­ver­sió es­tran­ge­ra. La lli­ber­tat de cir­cu­la­ció de per­so­nes, ca­pi­tals, ide­es i ini­ci­a­ti­ves, al cos­tat de la pro­gres­si­va eli­mi­na­ció de nor­mes ine­fi­ci­ents, han es­tat les claus de la com­pe­ti­ti­vi­tat més gran en les ac­ti­vi­tats eco­nò­mi­ques, del crei­xe­ment eco­nò­mic, del pro­grés i del benes­tar de la po­bla­ció an­dor­ra­na.

La Llei 10/2012, d’in­ver­sió es­tran­ge­ra al Prin­ci­pat d’An­dor­ra, va sig­ni­fi­car un gran pas en­da­vant, per­què ma­ni­fes­ta­va una ine­quí­vo­ca vo­lun­tat li­be­ra­lit­za­do­ra. Els di­fe­rents go­verns han anat avan­çant pel ca­mí de les re­for­mes es­truc­tu­rals, en­tre les quals des­ta­ca la mo­der­nit­za­ció del sec­tor fi­nan­cer i del sis­te­ma tri­bu­ta­ri –ca­rac­te­rit­zat per la bai­xa pres­sió fis­cal–, la de­fen­sa de la com­pe­tèn­cia efec­ti­va i la pro­tec­ció del con­su­mi­dor. Sen­se obli­dar els es­for­ços per­què An­dor­ra dei­xi de ser con­si­de­ra­da com un pa­ra­dís fis­cal: des de 2018 el se­cret ban­ca­ri és no­més un re­cord. En de­fi­ni­ti­va, da­vant els rep­tes que com­por­ta l’ober­tu­ra dels mer­cats, s’es­tà desen­vo­lu­pant i ar­ti­cu­lant una mo­der­na pla­ta­for­ma ju­rí­di­ca ori­en­ta­da al crei­xe­ment eco­nò­mic, l’efi­ci­èn­cia de l’ac­ti­vi­tat eco­nò­mi­ca i la co­he­sió so­ci­al, sen­se bar­re­res in­ne­ces­sà­ri­es, en un con­text pro­gres­si­va­ment com­pe­ti­tiu en el qual el co­merç on­li­ne im­pac­ta so­bre el co­merç tra­di­ci­o­nal, la prin­ci­pal re­fe­rèn­cia de l’economia an­dor­ra­na, re­col­za­da en les com­pres de més de 8 mi­li­ons de vi­si­tants anu­als.

Els re­sul­tats eco­nò­mics re­flec­tei­xen el ri­gor en el ma­neig dels comp­tes pú­blics i la re­lle­vàn­cia de l’ac­ti­vi­tat eco­nò­mi­ca. El deu­te pú­blic va as­cen­dir al 37,6 per cent del PIB el 2017 i, el 2018, el dè­fi­cit de cai­xa era del 0,08 per cent. L’economia s’ha re­cu­pe­rat des­prés de la cri­si eco­nò­mi­ca: la ta­xa de crei­xe­ment del PIB cor­res­po­nent al 2018 s’es­ti­ma en el 2,5 per cent i la ta­xa d’atur es va si­tu­ar en l’1,5 per cent. El PIB per ca­pi­ta (ppp) el 2017 va as­cen­dir a 49.153,5 dò­lars, xi­fra que si­tua An­dor­ra en el lloc 27è en una llis­ta de 196 pa­ï­sos.

Tor­nant al prin­ci­pi: les es­pe­ci­fi­ci­tats de l’economia an­dor­ra­na i les di­fe­rèn­ci­es en el dis­seny ins­ti­tu­ci­o­nal ex­pli­quen el con­trast en­tre els re­sul­tats eco­nò­mics d’An­dor­ra i els dels ter­ri­to­ris ad­ja­cents. Al De­par­ta­ment de l’Ari­e­ja, la ta­xa d’atur era del 15 per cent el 2015 i el PIB per ca­pi­ta (ppp), el 2016, era de 34.252 dò­lars. A la co­mar­ca de l’Alt Ur­gell, el PIB per ha­bi­tant era, el 2017, de 23.100 dò­lars, i el mes d’abril del 2019 la ta­xa d’atur era del 9,7 per cent. Trac­tant-se de ter­ri­to­ris ad­ja­cents, s’ha de subrat­llar que els qui vi­si­ten An­dor­ra, des de Fran­ça o des d’Es­pa­nya, han de tra­ves­sar-los, sen­se que aquest fet ha­gi pro­pi­ci­at una ac­ti­vi­tat com­ple­men­tà­ria re­lle­vant, a cau­sa de les res­tric­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals.

Per con­ti­nu­ar pro­gres­sant en el marc de la mo­der­ni­tat, el fu­tur d’An­dor­ra ha de des­can­sar so­bre els pi­lars que de­fi­nei­xen el ca­pi­ta­lis­me de­mo­crà­tic: la lli­ber­tat eco­nò­mi­ca, les lli­ber­tats ci­vils i po­lí­ti­ques, la se­gu­re­tat ju­rí­di­ca i la lli­ber­tat de la so­ci­e­tat ci­vil per dur a ter­me els seus pro­jec­tes en un con­text in­ter­na­ci­o­na­lit­zat i dins dels lí­mits que mar­ca la llei. Qual­se­vol vi­o­la­ció d’aquests prin­ci­pis, que han de ser de­fen­sats amb to­tes les for­ces de l’Es­tat de dret, com­por­ta­ria uns ele­vats cos­tos ir­re­cu­pe­ra­bles que fre­na­ri­en el crei­xe­ment eco­nò­mic i la co­he­sió so­ci­al d’An­dor­ra.

Les es­pe­ci­fi­ci­tats de l’economia an­dor­ra­na i les di­fe­rèn­ci­es en el dis­seny ins­ti­tu­ci­o­nal ex­pli­quen el con­trast en­tre els re­sul­tats eco­nò­mics del Prin­ci­pat i els

dels ter­ri­to­ris ad­ja­cents

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.