Andorra: la rellevància de les institucions

L’any 2012 els professors Daron Acemoglu i James A. Robinson van publicar un llibre rellevant que tenia per objectiu analitzar les diferències en ingressos i nivell de vida que separen els països rics dels països pobres. El títol i subtítol del llibre són estimulants: Per què fracassen els països. Els orígens del poder, la prosperitat i la pobresa. El llibre comença amb un capítol revelador:

Tan a prop i, malgrat tot, tan diferents. La seva referència immediata és la ciutat de Nogales, dividida en dues per un filat. Al nord, Nogales (Arizona, Estats Units), i al sud, Nogales (Sonora, Mèxic). Malgrat la seva immediatesa geogràfica, les condicions de vida de les dues parts de Nogales són molt diferents En el moment d’escriure el llibre, la renda mitjana anual per habitatge a Nogales (Arizona) era de 30.000 dòlars estatunidencs i les infraestructures i les condicions educatives i sanitàries eren acceptables. I, no menys important, els nivells de seguretat eren elevats i la democràcia funcionava. A Sonora, la renda mitjana de les llars era un terç de la dels seus veïns del nord, la mortalitat infantil era elevada, l’esperança de vida era menor, les infraestructures pitjors, la seguretat deficient i la corrupció molt elevada.

La constatació citada conduïa a preguntar-se per l’origen real de les diferències entre les dues parts de Nogales. D’acord amb els autors esmentats, s’han de buscar en les institucions, en les regulacions i en els diferents graus de llibertat a l’hora de prendre decisions en els camps polític i econòmic. És a dir, en les oportunitats i la capacitat per crear condicions de creixement econòmic i fomentar la inversió i la innovació.

La referència a Nogales pot estendre’s a casos com Corea del Nord/Corea del Sud, Hong Kong/Xina o, en el seu moment, Alemanya Occidental/Alemanya Oriental, per esmentar alguns exemples. I, salvant les distàncies, serviria per explicar les diferències en el nivell de renda entre Andorra, l’Alt Urgell i el departament francès de l’Arieja. En particular, si es pren com a referència la situació d’aquests territoris al final de la Segona Guerra Mundial, quan molts andorrans es van veure forçats a emigrar per les precàries condicions econòmiques del Principat. Un terç de segle més tard, les condicions econòmiques s’havien modificat significativament a causa de les diferències entre institucions, regulacions i incentius per desenvolupar activitat econòmica. No hi ha dubte que una de les diferències més notables era la referida a la pressió fiscal, però actualment no s’ha d’oblidar el recent procés de modernització de les institucions andorranes i dels seus sectors bàsics, en particular la banca. I, no menys rellevant, l’aprofundiment de la democràcia, les millores en els nivells de formació i l’obertura a la inversió estrangera. La llibertat de circulació de persones, capitals, idees i iniciatives, al costat de la progressiva eliminació de normes ineficients, han estat les claus de la competitivitat més gran en les activitats econòmiques, del creixement econòmic, del progrés i del benestar de la població andorrana.

La Llei 10/2012, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, va significar un gran pas endavant, perquè manifestava una inequívoca voluntat liberalitzadora. Els diferents governs han anat avançant pel camí de les reformes estructurals, entre les quals destaca la modernització del sector financer i del sistema tributari –caracteritzat per la baixa pressió fiscal–, la defensa de la competència efectiva i la protecció del consumidor. Sense oblidar els esforços perquè Andorra deixi de ser considerada com un paradís fiscal: des de 2018 el secret bancari és només un record. En definitiva, davant els reptes que comporta l’obertura dels mercats, s’està desenvolupant i articulant una moderna plataforma jurídica orientada al creixement econòmic, l’eficiència de l’activitat econòmica i la cohesió social, sense barreres innecessàries, en un context progressivament competitiu en el qual el comerç online impacta sobre el comerç tradicional, la principal referència de l’economia andorrana, recolzada en les compres de més de 8 milions de visitants anuals.

Els resultats econòmics reflecteixen el rigor en el maneig dels comptes públics i la rellevància de l’activitat econòmica. El deute públic va ascendir al 37,6 per cent del PIB el 2017 i, el 2018, el dèficit de caixa era del 0,08 per cent. L’economia s’ha recuperat després de la crisi econòmica: la taxa de creixement del PIB corresponent al 2018 s’estima en el 2,5 per cent i la taxa d’atur es va situar en l’1,5 per cent. El PIB per capita (ppp) el 2017 va ascendir a 49.153,5 dòlars, xifra que situa Andorra en el lloc 27è en una llista de 196 països.

Tornant al principi: les especificitats de l’economia andorrana i les diferències en el disseny institucional expliquen el contrast entre els resultats econòmics d’Andorra i els dels territoris adjacents. Al Departament de l’Arieja, la taxa d’atur era del 15 per cent el 2015 i el PIB per capita (ppp), el 2016, era de 34.252 dòlars. A la comarca de l’Alt Urgell, el PIB per habitant era, el 2017, de 23.100 dòlars, i el mes d’abril del 2019 la taxa d’atur era del 9,7 per cent. Tractant-se de territoris adjacents, s’ha de subratllar que els qui visiten Andorra, des de França o des d’Espanya, han de travessar-los, sense que aquest fet hagi propiciat una activitat complementària rellevant, a causa de les restriccions institucionals.

Per continuar progressant en el marc de la modernitat, el futur d’Andorra ha de descansar sobre els pilars que defineixen el capitalisme democràtic: la llibertat econòmica, les llibertats civils i polítiques, la seguretat jurídica i la llibertat de la societat civil per dur a terme els seus projectes en un context internacionalitzat i dins dels límits que marca la llei. Qualsevol violació d’aquests principis, que han de ser defensats amb totes les forces de l’Estat de dret, comportaria uns elevats costos irrecuperables que frenarien el creixement econòmic i la cohesió social d’Andorra.

Les especificitats de l’economia andorrana i les diferències en el disseny institucional expliquen el contrast entre els resultats econòmics del Principat i els

dels territoris adjacents