El primer professional
Andrés Gimeno, campió de Roland Garros el 1972 i del Godó el 1960, mor als 82 anys
El meu pare, que era el meu professor i el meu entrenador, em prometia pastes de crema si passava 100 boles. El problema és que a la bola 98 em llançava una deixada”. Així s’expressava fa uns anys un dels pioners del tennis espanyol, el barceloní Andrés Gimeno, que va morir ahir amb 82 anys víctima d’una llarga malaltia. Se’n va el campió més veterà a l’era Open de Roland Garros, un trofeu que va aixecar el 1972 amb 34 anys i 10 mesos. Se’n va el primer professional d’aquest esport a Espanya, ja que va viure de ple la divisió que va tenir lloc entre els clàssics que eren al món amateur i els que es passaven al camp dels pros. Se’n va un gran mestre, un jugador notable i un personatge afable que va saber transmetre la seva saviesa tennística per mitjà dels seus molts anys com a comentarista a Televisió Espanyola o com a analista de La Vanguardia, diari en què va escriure sobre partits del Trofeu Godó durant 20 anys.
La vida de Gimeno va estar molt vinculada des de ben d’hora al Reial Club de Tennis Barcelona (RCTB) i al Trofeu Godó. De fet, la seva afició per l’esport de la raqueta prové de la entitat barcelonina. El seu pare Esteban vivia al costat de l’RCTB quan encara estava situat al carrer Ganduxer, i amb 9 anys va entrar a treballar a les seves instal·lacions com a aplegapilotes. Allà va exercir de cap de vestidors, d’entrenador i de professor. Després de classe l’Andrés anava al club a portar al seu pare la carmanyola amb el menjar que preparava la mare.
El noi no havia conegut el pare fins als 6 anys (fins al 1943) perquè havia estat a la guerra tres anys i tres més fent el servei militar a Madrid. Mentrestant, la mare es guanyava el jornal en una fàbrica de termòmetres. De mica en mica l’Andrés va començar a estimar el tennis en un club del qual després va ser soci. Allà, a les pistes del Tennis Barcelona, va triomfar al Trofeu Godó del 1960 imposant-se a l’italià Giuseppe Merlo. Gimeno, segons es va radiografiar ell mateix en una entrevista a La Vanguardia de la sèrie
Mano a Mano, de Manolo del Arco, era un jugador que tenia com a millor arma “el servei i la volea”. Tot i això, a la final d’aquell Godó no va jugar amb el seu estil habitual. “El pare em va aconsellar que només pugés a la xarxa per donar la mà al contrari”. Es convertia en el primer espanyol a guanyar el torneig. La seva victòria li va donar una gran alegria a Carlos Godó Valls, que va exercir com un dels seus mecenes.
Aquell any arribaria el seu primer resultat brillant en un Grand Slam, quan va arribar a la final de dobles del Roland Garros, un torneig en què va fer tàndem amb Lis Arilla, un dels seus grans amics amb Manolo Santana i Manolo Orantes. Van perdre contra els australians Roy Emerson i Neale Freaser.
Uns anys abans havien viscut una etapa que els va canviar la vida. A Arilla l’havien convidat a entrenar a Austràlia, però només tenia 17 anys. Li van deixar anar a condició que també hi anés Gimeno, de 19. El periple va durar unes 100 hores i van passar per París, Roma, el Caire, Karachi, Calcuta, Bangkok i Perth abans d’arribar a Sydney. Van estar cinc mesos treballant amb els tennistes australians i americans i aprenent anglès. El 1969 Gimeno seria el primer espanyol a jugar la final de l’Open d’Austràlia.
El seu títol de més rellevància arribaria el 1972, quan es va imposar a Roland Garros després de batre a la final el francès Patrick Proisy per 4-6, 6-3, 6-1 i 6-1. El 1973 va penjar la raqueta i el 1974 va fundar a Castelldefels el Club de Tennis Andrés Gimeno. Començava una nova etapa com a professor, entrenador i comentarista. Fa uns anys, el 2011, es va veure afectat per la crisi econòmica i es va organitzar un homenatge en la seva ajuda. “Només vull tenir per pagar la llum”, va declarar en una entrevista a aquest diari. L’esdeveniment es va celebrar al Palau Blaugrana i hi van assistir tennistes com Rafael Nadal.
Quan es va assabentar de la seva mort el balear va escriure: “Acaben de comunicar-me la trista notícia de la mort d’#AndresGimeno. Sens dubte, un dels pioners del tennis a Espanya i un gran esportista. Una forta abraçada a la família. D.E.P”.
EL VINCLE Gimeno va mantenir sempre una estreta relació amb el Tennis Barcelona i amb el Trofeu Godó