El pri­mer pro­fes­si­o­nal

An­drés Gi­me­no, cam­pió de Ro­land Gar­ros el 1972 i del Go­dó el 1960, mor als 82 anys

La Vanguardia (Català) - - ESPORTS - JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ Bar­ce­lo­na

El meu pa­re, que era el meu pro­fes­sor i el meu en­tre­na­dor, em pro­me­tia pas­tes de cre­ma si pas­sa­va 100 bo­les. El pro­ble­ma és que a la bo­la 98 em llan­ça­va una dei­xa­da”. Ai­xí s’ex­pres­sa­va fa uns anys un dels pi­o­ners del ten­nis es­pa­nyol, el barceloní An­drés Gi­me­no, que va mo­rir ahir amb 82 anys víc­ti­ma d’una llar­ga malal­tia. Se’n va el cam­pió més ve­te­rà a l’era Open de Ro­land Gar­ros, un tro­feu que va ai­xe­car el 1972 amb 34 anys i 10 me­sos. Se’n va el pri­mer pro­fes­si­o­nal d’aquest es­port a Es­pa­nya, ja que va viu­re de ple la di­vi­sió que va te­nir lloc en­tre els clàs­sics que eren al món ama­teur i els que es pas­sa­ven al camp dels pros. Se’n va un gran mes­tre, un ju­ga­dor no­ta­ble i un per­so­nat­ge afa­ble que va sa­ber trans­me­tre la se­va sa­vi­e­sa ten­nís­ti­ca per mit­jà dels seus molts anys com a co­men­ta­ris­ta a Te­le­vi­sió Es­pa­nyo­la o com a ana­lis­ta de La Van­guar­dia, di­a­ri en què va es­criu­re so­bre par­tits del Tro­feu Go­dó du­rant 20 anys.

La vi­da de Gi­me­no va es­tar molt vin­cu­la­da des de ben d’ho­ra al Re­ial Club de Ten­nis Bar­ce­lo­na (RCTB) i al Tro­feu Go­dó. De fet, la se­va afi­ció per l’es­port de la ra­que­ta pro­vé de la en­ti­tat bar­ce­lo­ni­na. El seu pa­re Es­te­ban vi­via al cos­tat de l’RCTB quan en­ca­ra es­ta­va si­tu­at al car­rer Gan­du­xer, i amb 9 anys va en­trar a tre­ba­llar a les se­ves ins­tal·la­ci­ons com a aple­ga­pi­lo­tes. Allà va exer­cir de cap de ves­ti­dors, d’en­tre­na­dor i de pro­fes­sor. Des­prés de clas­se l’An­drés ana­va al club a por­tar al seu pa­re la car­ma­nyo­la amb el men­jar que pre­pa­ra­va la ma­re.

El noi no ha­via cone­gut el pa­re fins als 6 anys (fins al 1943) per­què ha­via es­tat a la guerra tres anys i tres més fent el ser­vei mi­li­tar a Ma­drid. Men­tres­tant, la ma­re es gua­nya­va el jor­nal en una fà­bri­ca de ter­mò­me­tres. De mi­ca en mi­ca l’An­drés va co­men­çar a es­ti­mar el ten­nis en un club del qual des­prés va ser so­ci. Allà, a les pis­tes del Ten­nis Bar­ce­lo­na, va tri­om­far al Tro­feu Go­dó del 1960 im­po­sant-se a l’ita­lià Giu­sep­pe Mer­lo. Gi­me­no, se­gons es va ra­di­o­gra­fi­ar ell ma­teix en una en­tre­vis­ta a La Van­guar­dia de la sè­rie

Ma­no a Ma­no, de Ma­no­lo del Ar­co, era un ju­ga­dor que te­nia com a mi­llor ar­ma “el ser­vei i la vo­lea”. Tot i ai­xò, a la fi­nal d’aquell Go­dó no va ju­gar amb el seu es­til ha­bi­tu­al. “El pa­re em va acon­se­llar que no­més pu­gés a la xar­xa per do­nar la mà al con­tra­ri”. Es con­ver­tia en el pri­mer es­pa­nyol a gua­nyar el tor­neig. La se­va vic­tò­ria li va do­nar una gran ale­gria a Carlos Go­dó Valls, que va exer­cir com un dels seus me­ce­nes.

Aquell any ar­ri­ba­ria el seu pri­mer re­sul­tat bri­llant en un Grand Slam, quan va ar­ri­bar a la fi­nal de do­bles del Ro­land Gar­ros, un tor­neig en què va fer tàn­dem amb Lis Ari­lla, un dels seus grans amics amb Ma­no­lo San­ta­na i Ma­no­lo Oran­tes. Van per­dre con­tra els aus­tra­li­ans Roy Emer­son i Ne­a­le Fre­a­ser.

Uns anys abans ha­vi­en vis­cut una eta­pa que els va can­vi­ar la vi­da. A Ari­lla l’ha­vi­en con­vi­dat a en­tre­nar a Aus­trà­lia, però no­més te­nia 17 anys. Li van dei­xar anar a con­di­ció que tam­bé hi anés Gi­me­no, de 19. El pe­ri­ple va du­rar unes 100 ho­res i van pas­sar per Pa­rís, Ro­ma, el Cai­re, Ka­rac­hi, Cal­cu­ta, Bangkok i Perth abans d’ar­ri­bar a Syd­ney. Van es­tar cinc me­sos tre­ba­llant amb els ten­nis­tes aus­tra­li­ans i ame­ri­cans i apre­nent an­glès. El 1969 Gi­me­no se­ria el pri­mer es­pa­nyol a ju­gar la fi­nal de l’Open d’Aus­trà­lia.

El seu tí­tol de més re­lle­vàn­cia ar­ri­ba­ria el 1972, quan es va im­po­sar a Ro­land Gar­ros des­prés de ba­tre a la fi­nal el fran­cès Pa­trick Proisy per 4-6, 6-3, 6-1 i 6-1. El 1973 va pen­jar la ra­que­ta i el 1974 va fun­dar a Cas­tell­de­fels el Club de Ten­nis An­drés Gi­me­no. Co­men­ça­va una no­va eta­pa com a pro­fes­sor, en­tre­na­dor i co­men­ta­ris­ta. Fa uns anys, el 2011, es va veu­re afec­tat per la cri­si eco­nò­mi­ca i es va or­ga­nit­zar un ho­me­nat­ge en la se­va aju­da. “No­més vull te­nir per pa­gar la llum”, va de­cla­rar en una en­tre­vis­ta a aquest di­a­ri. L’es­de­ve­ni­ment es va ce­le­brar al Pa­lau Blau­gra­na i hi van as­sis­tir ten­nis­tes com Ra­fa­el Na­dal.

Quan es va as­sa­ben­tar de la se­va mort el ba­le­ar va es­criu­re: “Aca­ben de co­mu­ni­car-me la tris­ta no­tí­cia de la mort d’#An­dresGi­me­no. Sens dub­te, un dels pi­o­ners del ten­nis a Es­pa­nya i un gran es­por­tis­ta. Una for­ta abra­ça­da a la fa­mí­lia. D.E.P”.

EL VIN­CLE Gi­me­no va man­te­nir sem­pre una es­tre­ta re­la­ció amb el Ten­nis Bar­ce­lo­na i amb el Tro­feu Go­dó

CARLOS PEREZ DE ROZAS / EFE

EU­RO­PA PRESS / EP

Una fi­ta An­drés Gi­me­no es va con­ver­tir el 1960 en el pri­mer ten­nis­ta es­pa­nyol a te­nir a les vi­tri­nes el Tro­feu Go­dó (imat­ge de l’es­quer­ra). A la dre­ta, amb Ra­fa­el Na­dal du­rant l’ho­me­nat­ge que se li va fer a Gi­me­no l’any 2011

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.