MESSI GUANYA SENSE SORTIR DE LA BANQUETA
La barreja de circ, futbol i energia de ‘Messi10’ enlluerna el públic barceloní
No va ser al Camp Nou, sinó en una gegantina carpa rectangular instal·lada al Fòrum, on 3.000 persones van assistir ahir al vespre a un nou èxit de Messi. Perquè l’última producció del Cirque du Soleil, anomenada Messi10, està basada en la figura del davanter argentí del Barça. El crac blaugrana va assistir a l’espectacle i al finalitzar va pujar a l’escenari a saludar els actors i el públic.
Nit d’estrena mundial. Però mundial de debò. I a Barcelona. Al Fòrum. L’estrena global d’una proposta que aconsegueix unir a l’escenari dos ingredients aparentment molt llunyans: d’una banda, el circ més popular del món, el que ha aconseguit les últimes dècades canviar la imatge d’un art en decadència per la d’un capaç d’arrossegar masses amb les seves acrobàcies i la seva poesia; de l’altra, un astre global del futbol. El Cirque du Soleil unit a Leo Messi com a elements imbatibles d’un espectacle titulat Messi10 que ha causat màxima expectació des de fa mesos. I que ahir al vespre va resoldre la incògnita amb un notable èxit gràcies a un debut que va ser bàsicament una enorme explosió d’energia al ritme de molta i eixordadora música èpica –a la segona part també llatina– i sota una impactant il·luminació que oscil·lava entre la discoteca i el videojoc, com quan a la segona part un dels artistes va pujar a un pal de vaixell mogut per un espectacular braç robòtic que controlaven uns joves amb una palanca de control.
Si el muntatge hagués estat una pel·lícula, de vegades semblava la ciència-ficció de Tron, plena de línies fosforescents, i d’altres una de gladiadors, perquè buscava una mica de l’èpica de la lluita i el combat, de la superació. De fet, les dues pantalles rectangulars gegantines que incorporaven els focus i que de tant en tant baixaven a l’escenari proclamaven missatges com “converteix la teva debilitat en la teva fortalesa més gran”, missatges cridant a la superació, a moure’s més de pressa, pensar més de pressa. Com Messi.
I sens dubte el muntatge del Cirque du Soleil va ser ràpid, veloç, i va deixar menys espais que altres vegades a la poesia, a mirar amb deteniment un número, en una aposta per un ritme accelerat i pels números, esclar, de grup, perquè per això és futbol.
Però per descomptat el futbol té les seves estrelles, com Messi, les imatges del qual es veien una vegada i una altra a les elefantíaques pantalles. Mostrant les seves mil cares abans de picar un penal, esbufegant, marcant gol i amb l’estadi enfonsant-se. I per això ahir al vespre també hi va haver sota la fabulosa carpa del Fòrum números senzillament fascinants que van deixar el públic bocabadat. Serà difícil oblidar el contorsionista que va protagonitzar en escena el número del lesionat, perquè tots els números fan una al·lusió o una altra al món del futbol, siguin els àrbitres –el pallasso arbitral no és el que més va brillar–, els locutors esportius, els vestidors, l’entrenament, els fans, els exhibicionistes o el joc al terreny. En definitiva, que el contorsionista va provocar la sorpresa del públic amb girs corporals que semblava que contínuament el trencarien. Per un moment va semblar que tenia les natges sobre l’esquena. Verídic. Brutal. Bogeria del públic.
També en va provocar el número de corda fluixa, en què l’equilibrista va aconseguir mantenirse en l’aire de cap per avall recolzada en una escala sobre el prim fil metàl·lic. Hi va haver molt de moviment futbolístic convertit en estilitzades danses urbanes i, per
Entre el nombrós públic hi havia Shakira, Jorge Drexler, Luis Suárez i Josep Maria Bartomeu
descomptat, molts números van evocar històries de Messi, com ara els dels acròbates que formaven torres humanes i el seu habitual gest cap al cel en memòria dels seus avis quan marca un gol.
Tot en un ambient carregat de famosos entre els 3.000 assistents de la gegantina carpa. Hi havia el fundador del Cirque du Soleil, Guy Laliberté; l’actual president de l’empresa, Jonathan Tétrault; i músics com Shakira, Carlos Vives, Jorge Drexler, Macaco, Dani Martín, Red May o l’exfutbolista Pinto. També hi havia Xavier Sardà, Arturo Valls, Queco Novell, Carlos Latre i el món del Futbol Club Barcelona encapçalat pel seu president, Josep Maria Bartomeu, amb la seva junta directiva. També hi va ser Luis Suárez.
Amb el públic dividit en dues grans grades enfrontades, l’espectacle va voler enardir contínuament el públic, l’afició, com en un bon partit, i fins i tot hi va haver himnes inicials, tot i que per sort en clau humorística. Al final, els nombrosos jugadors de l’espectacle es van reunir davant l‘afició per acomiadar-se i va ser el moment de la bogeria final amb Messi entrant a l’escenari amb ells per aplaudir-los i dir adeu a un públic que, en el fons, l’havia anat a veure a ell.