El neonazi de Halle volia perpetrar una matança
Merkel anuncia “tolerància zero” davant l’odi i la violència
Un atemptat de caràcter neonazi i amb ciutadans jueus com a objectiu és el pitjor malson imaginable per a l’ànima germànica, pels dimonis històrics que agita. D’aquí la resposta rotunda de la classe política després de l’atac perpetrat abans-d’ahir per un individu a la ciutat de Halle, a l’est d’Alemanya, en què van morir dues persones i dues més van resultar greument ferides.
Per molt poc es va evitar una matança apocalíptica al cor del país responsable de la Xoà. I ni més ni menys que durant la festa del Yom Kippur, dia de l’Expiació. Hauria estat encara més devastador per a la imatge d’Alemanya al món. Ho va admetre ahir el fiscal general, Peter Frank. El neonazi Stephan Baillet, de 27 anys i sense antecedents penals, no hauria tingut pietat si hagués aconseguit franquejar les portes de la sinagoga al centre de Halle. La majoria dels entre 70 i 80 fidels que eren dins podrien haver mort per trets o bombes. Baillet, amb uniforme militar i casc, transportava al cotxe quatre quilos d’explosius de fabricació artesanal.
Al veure frustrat l’assalt a la mesquita, Baillet, que va gravar tot el periple criminal amb una videocàmera i ho va retransmetre en directe per internet, va buscar altres víctimes a l’atzar, no jueves. Va matar una dona que caminava per la vorera i després un home en un local de menjar turc.
Malgrat haver estat ferit al coll pels trets de la policia, l’atacant va aconseguir apoderar-se d’un taxi i ficar-se a l’autopista cap a Munic. Unes obres i la topada amb un camió van suposar el final de l’escapada i la seva detenció. Ahir el van traslladar en helicòpter fins a Karlsruhe –seu dels més alts tribunals alemanys– per comparèixer davant d’un jutge.
Baillet va actuar per mimetisme amb el supremacista que va atacar les mesquites a Christchurch (Nova Zelanda), el març passat. També el neonazi alemany va redactar un delirant manifest en què acusava els jueus dels mals del món i, al Govern alemany, de complicitat sionista. Baillet no havia tingut problemes amb la justícia ni estava fitxat com a militant d’extrema dreta potencialment perillós. Segons el pare, sempre va ser un jove problemàtic, inadaptat, amb odi al món, disposat a buscar culpables a tot arreu. Va cursar un any de Química, però va abandonar la universitat. Després va treballar com a tècnic de ràdio.
La cancellera Angela Merkel va aprofitar un discurs a Nuremberg, davant membres del sindicat metal·lúrgic, IG Metall, per condemnar en termes taxatius l’extremisme i anunciar “tolerància zero” davant els qui difonguin odi i incitin a la violència. El president de la República, Frank-Walter Steinmeyer, va anar a Halle i va dipositar unes flors davant la sinagoga. El cap d’Estat, que malgrat els escassos poders té molta influència moral a Alemanya, va parlar d’“un dia de vergonya i oprobi” a causa de l’atac. Va exhortar els alemanys a la solidaritat amb els seus conciutadans de religió hebrea i a adoptar una posició clara i determinada davant l’antisemitisme. “Hem de protegir”, va emfatitzar Steinmeyer.
A Alemanya viuen uns 225.000 jueus. Després d’haver gairebé desaparegut al final de la II Guerra Mundial, el nombre va créixer amb força al caure el mur de Berlín. Hi va haver molts jueus que van emigrar a Alemanya des de Rússia i des d’altres estats hereus de l’antiga Unió Soviètica. Alguns van fer després el salt a Israel o als EUA, però molts es van quedar.
El debat a Alemanya aquests dies està centrat en el caldo de cultiu que fa possible comportaments tan extrems com el de Baillet. “Poden actuar sense còmplices, però no per això estan sols”, va escriure un comentarista en l’edició digital del setmanari Der Spiegel.
El president de la comunitat jueva d’Alemanya, Josef Schuster, va criticar amb molta aspror el fet que la sinagoga de Halle no tingués protecció policial un dia tan delicat. Testimonis directes de l’atac van deplorar també la tardança de la policia a arribar al lloc dels fets.
El president federal, Frank-Walter Steinmeyer, parla d’“un dia de vergonya i oprobi”