“Johnson no aconseguirà un acord perquè no dona garanties”
Marco Aguiriano, secretari d’Estat per a la Unió Europea
Hi ha “plans de contingència, de la Unió Europea i del Govern d’Espanya per pal·liar les conseqüències d’un Brexit dur i els efectes col·laterals”, comenta Marco Aguiriano, secretari d’Estat per a la UE, de visita ahir a Barcelona convidat per Foment del Treball precisament per parlar als empresaris, en aquests dies de vertigen que semblen precipitar-se cap a un Brexit dur, dels esmentats plans, “encara que –assenyala– hi ha coses que no podem saber amb exactitud, com quant baixarà la cotització de la lliura esterlina i quins efectes tindrà”. És difícil ser més
europeu que Marco Aguiriano: va néixer, el 1963, va estudiar a Brussel·les i fa 32 anys que està vinculat d’una manera o una altra a les institucions comunitàries, en particular a l’Eurocambra, on va ser diputat pel PSOE. Una altra de les qüestions de què s’ha estat ocupant Aguiriano en reunions amb els britànics són les garanties per als espanyols al Regne Unit i els britànics a Espanya. Per això, hi ha altres mesures de contingència, recollides en un reial decret aprovat al març.
Hi haurà reciprocitat per part del Regne Unit per protegir els residents espanyols? El primer ministre Boris Johnson va garantir la reciprocitat al president del Govern en funcions durant la cimera del G-7 a Biarritz, ho va reiterar quan van coincidir a l’Assemblea de l’ONU. Ho tenen previst i ho estan fent. Tenen registrats uns 365.000 residents a Espanya, de fet 800.000 perquè mig milió passen bona part de l’any aquí però fins ara no necessitaven inscriure’s perquè tenien accés a la sanitat, etcètera. Els que decideixin inscriure’s d’aquests 500.000 augmentaran la xifra. El nostre reial decret preveu que si als dos mesos el Consell de Ministres considera que no hi ha reciprocitat prendrà les mesures oportunes per ajustar el que es concedirà o no als britànics a Espanya. Si fa falta que sigui un instrument de pressió política, caldrà utilitzar-lo. L’interès del Govern britànic és garantir els drets dels conciutadans i l’únic camí per fer-ho aquí és garantir els drets dels espanyols allà. A les reunions tècniques que hem tingut hem constatat que estan avançant, i molt.
Ningú no perd drets?
No. Està previst fins i tot en cas de Brexit dur. Però estava més que consolidat si el Regne Unit hagués acceptat l’acord de Retirada negociat i firmat per ells i pels 27 estats de la UE. Ho dic perquè el Govern ara diu que cal fer això i allò altre i que hi ha urgència... No, no. Donin el vistiplau al que van firmar i després tenim 21 mesos almenys per parlar de totes les altres coses. Aquell nacionalisme de campanar al qual va tornar el Regne Unit ha arribat a una situació en què Escòcia vol la independència perquè va votar en contra del Brexit; Gal·les, que hi va votar a favor, s’està preguntant per què ho va fer; Irlanda està tornant a parlar de reunificació de l’illa i estem tornant a veure els cadells de l’IRA dient som aquí i tenim potència de foc; els gibraltarenys, que van votar en un 95% en contra del Brexit, estan preocupadíssims pel que pot passar... Al referèndum hi ha una majoria a favor del Brexit que és incoherent
per ella mateixa; que va votar per nostàlgia de l’imperi britànic, d’altres perquè creuen que es convertiran en el Singapur europeu, d’altres perquè deien que hi havia una invasió d’estrangers... Això va conformar una majoria a favor del Brexit incoherent, causada per la falta de campanya a favor de la permanència a Europa per part dels qui no van creure mai que s’acabarien trobant amb aquest resultat.
En què acabarà això?
Jo crec que el senyor Johnson no aconseguirà un acord perquè no pot amb el que està proposant, perquè no està donant garanties jurídiques suficients. Hi ha una llei votada per Westminster que l’obliga a demanar una pròrroga i ell mateix ha dit que ni parlar-ne. Sabem que està buscant una disposició constitucional que podria intentar utilitzar per recórrer contra la llei que l’obliga a demanar una pròrroga. I mentre es jutja aquest recurs arribem al 31 d’octubre sense sentència i, per tant, sortida per força. Està buscant qualsevol manera de no prorrogar. El meu pronòstic és que si no ho aconsegueix, l’única manera de no aplicar la llei és dimitir i provocar eleccions. El que vol és guanyar les eleccions amb una majoria molt millor que la que no té ara mateix a Westminster. Intenta posar l’opinió pública en disposició de creure que ha fet tot el possible per arribar a un acord però aquests buròcrates tan dolents que es reuneixen a Brussel·les li han dit que no, per la qual cosa és culpa de la Unió Europea. També, el que vol dir és que el Parlament li ha impedit de complir amb la voluntat del poble. Així que vol que la ciutadania li doni la majoria suficient per construir un Regne Unit fora de la UE amb uns objectius que ja veurem quins són...
Com es resol la qüestió dels aranzels dels EUA als productes agrícoles espanyols, de manera bilateral o mitjançant la UE? Totes dues coses. La política comercial de la UE és una competència exclusiva i la UE ha de defensar tots i cadascun dels membres. Però hi ha un espai de diàleg fins al 18 d’octubre, una escletxa per a la negociació. La UE té prou instruments per prendre represàlies, però del que es tracta és de no haver de fer-ho.
“Si no hi ha reciprocitat cap als espanyols al Regne Unit, s’ajustarà el que se’ls concedeixi”
“Es parla de reunificar Irlanda, i Escòcia, que es va oposar al Brexit, vol la independència”