Nobel per a Tokarczuk i Handke
Olga Tokarczuk i Peter Handke van ser proclamats ahir guanyadors dels premis Nobel de Literatura corresponents als anys 2018 i 2019. La decisió de l’Acadèmia Sueca afavoreix una vegada més les lletres europees, malgrat que portaveus de la institució havien anunciat prèviament el seu desig d’ampliar la perspectiva i abandonar una visió eurocèntrica. Però tant l’obra de la polonesa com la de l’austríac enfonsen les seves arrels en la tradició continental, mentre expressen les inquietuds intel·lectuals de la contemporaneïtat.
Peter Handke és un autor ben conegut del públic espanyol, profusament traduït al castellà, també al català, amb una desena de títols a aquesta llengua. Novel·lista, assagista, dramaturg, guionista i director de cinema, s’ha destacat per una visió del món en la qual pesen els desastres del segle XX, també per una mirada sobre la conjuntura actual. Handke no ha estat aliè a la polèmica, atès que s’ha mostrat pròxim a la causa sèrbia i que no va dubtar d’assistir als funerals del criminal de guerra Slobodan Milosevic. Dit això, i segons l’opinió de l’Acadèmia Sueca, els mèrits de Handke són indiscutibles, atès que s’ha distingit “per un treball influent que, amb inventiva lingüística, ha explorat les perifèries i l’especificitat de l’experiència humana”.
Olga Tokarczuk és menys coneguda a Espanya, tot i que gaudeix al seu país de fama i vendes massives. En ella, que compagina la feina com a novel·lista amb les tasques d’activista, ha reconegut l’Acadèmia Sueca “una imaginació narrativa que representa, amb passió enciclopèdica, la cruïlla de fronteres com una forma de vida”. Tokarczuk té un perfil públic prou ben definit a Polònia, on des d’una posició progressista i feminista no ha dubtat a enfrontar-se a un poder d’acusat signe conservador. El Nobel de Literatura és enguany certament singular. Mai abans no s’havien concedit dos guardons alhora. Això ha tingut lloc ara perquè el 2018 l’acadèmia es va veure embolicada en un escàndol amb derivades sexuals i d’altres de relacionades amb la filtració d’informacions sobre el premi. Allò va generar una cascada de dimissions de membres vitalicis de l’acadèmia i va aconsellar als seus directius posposar el lliurament del guardó literari fins que les aigües llavors agitades tornessin a encalmar-se.
Ja han passat 118 anys des que el 1901 es va atorgar el primer Nobel de Literatura al francès Sully Prudhomme. Aquest premi manté, malgrat les seves apostes discutibles i les seves omissions (potser més clamoroses que les apostes), el paper de referent de la literatura planetària. És bo, després d’un any de turbulències, que recuperi la seva velocitat de creuer i que torni a unes rutines que no hauria d’haver tacat mai.
És bo, després d’un any de turbulències, que el premi torni a una rutina que no hauria d’haver tacat mai