Turquia sacseja l’Orient Mitjà
Els bombardejos aeris i terrestres efectuats per l’exèrcit turc contra els kurds, amb el pretext d’establir una zona de seguretat d’uns 30 quilòmetres d’ample al nord de Síria fronterer amb el país otomà, obren un nou escenari geopolític i bèl·lic a la regió amb conseqüències a diversos fronts, que van des de la possibilitat que els kurds girin els ulls cap a Damasc per a la recerca d’una aliança amb la mediació russa, fins que l’ofensiva militar turca provoqui un nou drama humanitari i el ressorgiment de l’Estat Islàmic.
La decisió del president Trump d’abandonar els kurds a la seva sort –la seva última ocurrència ha estat dir que “no ens van ajudar a Normandia”– ha causat el rebuig de republicans i de demòcrates al Congrés nord-americà, fins al punt que estudien aprovar un paquet de sancions contra el règim d’Ankara. Ara Trump afirma que està d’acord amb les sancions “i fins i tot amb alguna mesura més dura si Erdogan actua de manera inhumana amb els kurds”.
La decisió de Trump de desentendre’s de Síria pot propiciar importants moviments al mapa de l’Orient Mitjà, tant pel resultat dels combats i de qui surti vencedor com per la influència cada vegada més gran que Rússia i l’Iran, els protectors del president sirià, Baixar al-Assad, estan adquirint a la zona.
Les Forces Democràtiques Sirianes, les milícies kurdes, no tenen efectius ni mitjans per mantenir dos fronts oberts alhora, un al nord contra els turcs i un altre al sud contra els gihadistes de l’Estat Islàmic. Per això estan disposades a reactivar la seva aliança de dècades amb el Govern sirià, cosa que Damasc veu de bon ull per considerar-ho el retorn a la cleda dels “fills esgarriats”. Al-Assad no pot tolerar que Turquia ocupi una franja de territori sirià i amenaci la integritat i la sobirania sirianes, i tenir al seu costat els kurds per impedir-ho li pot anar bé.
Per a aquesta possible aliança, Rússia tindrà un paper fonamental. Putin ha advertit Erdogan dels riscos de l’operació militar i li ha demanat contenció perquè si al president turc se li’n va la mà pot posar en perill el procés de pau que van iniciar junts. Garantir la seguretat de la frontera turco-siriana serà l’eix central de la mediació russa. L’altre aliat sirià, l’Iran, no veu en l’ofensiva turca un bon pla. “No creiem que sigui un camí beneficiós”, ha dit el president iranià, Hassan Rohani, el règim del qual també impulsa un compromís entre els kurds i al-Assad per impedir la invasió otomana.
Erdogan se sent fort –li donen suport la població turca i els partits de l’oposició– i es permet desafiar l’ONU, l’OTAN i fins i tot amenaça la Unió Europea, si aquesta persisteix a criticar la invasió, amb obrir les portes cap a Europa als 3,6 milions de refugiats sirians que actualment viuen a Turquia i pels quals la UE el compensa amb 5.800 milions d’euros. Un acord infame que Erdogan ha amenaçat de trencar diverses vegades des del 2016 i que no dubta a utilitzar com a arma llancívola.
L’ofensiva militar turca pot provocar també un altre drama humanitari en nombre de desplaçats i de víctimes civils. Ja són més de 60.000 els kurds que han fugit cap a zones de l’interior de Síria. Els més crítics amb la decisió d’Erdogan no dubten que el que pretén és una neteja ètnica per substituir la població kurda per sirians. I encara hi ha una altra peça d’aquest delicat tauler que pot moure’s a causa de l’atac turc, i no és menor. Es tracta de l’Estat Islàmic. Els kurds ja han anunciat que concentraran tots els seus milicians i els seus esforços en la lluita contra Turquia, cancel·lant totes les operacions contra l’Estat Islàmic i reduint al mínim la vigilància dels 12.000 gihadistes que mantenen a la presó i que ara es podrien escapar. Una cosa que preocupa enormement totes les cancelleries occidentals.
Erdogan ha entrat en un joc perillós que pot tenir greus conseqüències per a l’estabilitat regional i que, segons com evolucioni, podria acabar afectant la mateixa Turquia.
L’ofensiva d’Erdogan pot causar un altre drama humanitari, el ressorgiment de l’EI i noves aliances