Mosquits i falta d’aigua, reptes climàtics a la Mediterrània
Les temperatures a la regió superen un 20% la mitjana mundial
La crisi climàtica i ambiental facilitarà la invasió de mosquits capaços de transmetre malalties a la regió mediterrània i, alhora, provocarà un increment de l’escassetat d’aigua. Són dues de les múltiples alertes que recull l’informe Els riscos vinculats als canvis climàtics i ambientals a la regió mediterrània, que ahir es va presentar a Barcelona. El treball l’han elaborat 80 científics (xarxa Medecc) per encàrrec de la Unió per la Mediterrània.
L’informe assenyala que “el canvi climàtic afavoreix la potencial transmissió” de malalties inoculades per mosquits i que la invasió actual del mosquit tigre (Aedes albopictus) pot augmentar.
“Podem dir amb certesa que l’escalfament climàtic, i també l’augment de la freqüència dels fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, contribueixen al potencial de transmissió de les malalties a la regió”, assenyala l’estudi. Els últims anys hi ha hagut diversos casos de transmissió autòctona de dengue, almenys a Croàcia, França o Espanya (dos casos a Múrcia i a prop de Barcelona).
Durant el càlid estiu del 2017 es van registrar dos focus de chikungunya a França i Itàlia. De totes maneres, els experts veuen difícil calibrar tota la gravetat de les conseqüències del canvi climàtic i la distribució de malalties infeccioses (ja que les interaccions entre patògens i vectors de transmissió són complexes). Però recorden que tota la conca mediterrània presenta un fort potencial d’infecció pel virus del Nil occidental que es podria estendre “a la major part dels països mediterranis”. Les dinàmiques del cicle de vida de les espècies susceptibles de transmetre malalties i dels organismes patògens són sensibles a les condicions climàtiques, es detalla.
L’informe aborda l’abundant i complexa successió de fenòmens que desencadena el canvi climàtic. Per exemple, l’escalfament i les seves seqüeles (sequeres, menys disponibilitat d’aigua i més pressió sobre els recursos hídrics) amenacen d’aguditzar els conflictes i d’agreujar els riscos de migracions massives a la conca de la Mediterrània.
Per a tota la regió es pronostica una sensible disminució de la disponibilitat d’aigua dolça les pròximes dècades (entre un 2% i un 15%, per a una alça de 2ºC de temperatura). És una de les taxes de descens més fortes a escala mundial.
L’informe descriu com l’escalfament i l’evapotranspiració –fruit d’un clima més càlid– deixaran les plantes més seques i intensificaran la necessitat de reg agrícola, cosa que, unida a altres demandes addicionals (per cobrir augments demogràfics,
MENYS PRECIPITACIONS
Més de 250 milions de persones patiran la falta de recursos d’aquí 20 anys
urbanització...), agreujarà aquesta escassetat de recursos.
Més de 250 milions de persones integraran la població “pobra d’aigua” (menys de 1.000 metres cúbics d’aigua per habitant i any) que patirà aquesta escassetat d’aquí 20 anys. (El 2013 aquesta penúria la patien 180 milions de persones.)
La durada dels períodes de sequera i la seva intensitat augmentaran de manera significativa. L’informe ja detecta aquesta intensificació de les sequeres des del 1950, i destaca especialment la del període 2008-2011 a l’Orient Mitjà. La temperatura mitjana a l’Orient Mitjà ha augmentat 1ºC entre el 1931 i el 2008. Els experts consultats per la Unió per la Mediterrània alerten que es donen les condicions d’un efecte en cadena en l’agreujament de les condicions de vida, incloent-hi el potencial que sorgeixin nous conflictes,
ESCENARI A FINAL DE SEGLE
La demanda d’aigua per a reg creixerà fins a un 18% només per l’escalfament
com la intensificació de les migracions massives. Les poblacions de les regions semiàrides situades al sud i a l’est de la Mediterrània són les que estan especialment exposades a patir la penúria d’aigua, fins i tot si l’escalfament es limita a 2ºC. A Grècia i Turquia la disponibilitat d’aigua podria baixar per sota dels 1.000 metres cúbics per habitant i any d’aquí al 2030.
“La disponibilitat d’aigua insuficient per habitant al sud-est d’Espanya i a les costes del sud de la Mediterrània es podria situar per sota dels 500 metres cúbics per habitant i any, una situació de penúria d’aigua a què es podria arribar en un futur proper”, afegeix l’informe. Només l’escalfament farà pujar la demanda d’aigua per a regadiu entre un 4% i un 18% d’aquí a finals de segle (exclusivament per un escalfament de 2ºC i 5ºC respectivament). Però aquestes xifres es podrien ser d’entre un 22% i un 74% pel creixement demogràfic i de la demanda.
Tots aquests fenòmens a les zones costaneres de l’est i del sud de la Mediterrània, així com la urbanització creixent, comporten “no només una demanda d’aigua més elevada, sinó també una degradació de la qualitat de l’aigua”.
L’informe assenyala que “avui a la regió mediterrània les temperatures anuals mitjanes són aproximadament 1,5ºC més altes que les de l’època preindustrial (18801899). Això significa que l’escalfament és un 20% més ràpid que la mitjana mundial.
Si no hi ha mesures d’atenuació suplementàries, la temperatura regional augmentarà uns 2,2ºC (amb relació a la de l’època preindustrial) en aquesta regió d’aquí al 2040 i, fins i tot, fins als 3,8ºC en algunes subregions d’aquí al 2100. Tots aquests augments de temperatura es traduiran en “onades de calor més significatives i duradores”.
El nivell del mar s’ha accelerat els últims decennis fins a arribar als tres mil·límetres a l’any. Els escenaris futurs assenyalen una elevació del nivell del mar en l’escala mundial entre 52 i 190 centímetres en l’horitzó del 2100. Un 90% de les poblacions de peixos comercialitzades ja estan sobreexplotades a la Mediterrània, i es preveu que el pes corporal màxim mitjà dels peixos es reduirà fins a un 49% el 2050.