Afavorim la generositat
Hi ha al voltant de 140.000 fundacions que despleguen la seva activitat a Europa amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament en diferents àrees de la societat, com ara l’educació, el medi ambient, la sanitat o la cultura. L’1 d’octubre va tenir lloc el dia europeu de les Fundacions. Per aquest motiu se celebrava un debat al Parlament Europeu per analitzar com la filantropia pot reforçar els valors europeus i com el sector es pot associar amb altres agents a fi de combatre la desigualtat creixent, crear espais per a la innovació, ajudar a superar les divisions socials i polítiques i connectar amb les persones i les seves necessitats reals.
La societat avança, però en alguns aspectes continua ancorada a vells clixés que hauríem d’erradicar, com ara que el fet de donar ha de ser per algun motiu fosc i inconfessable. En aquest sentit, ens hauríem d’assemblar més a les societats anglosaxones, en què la filantropia és percebuda amb bons ulls. Tornar a la societat una part del que ens ha aportat és una cosa que constitueix un principi d’actuació modern i solidari.
A Catalunya des del 2003 s’han doblat el nombre de donants particulars. Hem passat d’una mica més de 300.000 a superar els 650.000, una xifra que representa pràcticament un 20% de la població que paga impostos. Les donacions han estat molt per sobre del creixement econòmic. Durant el període 2003-2016, el PIB català va créixer un 41%, mentre que les donacions més d’un 300%.
Hauríem d’estar satisfets? Com a organització representativa del sector fundacional, les dades han de ser analitzades amb rigor i evitant l’auto complaença. I no és que no estiguem orgullosos, sinó que la lectura més profunda ens porta a la conclusió que queda molt camí per recórrer. Si és cert que un 20% és un percentatge més que considerable de la població que dona, conclourem que el 80% restant no ha considerat oportú ferho.
Des que es va crear, la CCF reivindica mesures legals que afavoreixin i incentivin el mecenatge. No debades, la reforma fiscal del 2014 va permetre que la donació mitjana es dupliqués, ja que dels primers 150 euros tenien deduccions importants, per bé que, com reconeixen tots els experts, a diferència de les organitzacions, les persones no pensen només en termes fiscals, sinó també emocionals, a l’hora de decidir les seves contribucions.
S’hauria d’erradicar el vell clixé que qui dona ho fa per algun motiu fosc o inconfessable
L’evolució de la filantropia respon a múltiples raons. Tot i això, les tendències ens indiquen que hi ha un retorn a les causes de proximitat, a allò que veiem cada dia. Les causes neixen d’una necessitat que té la societat, ja siguin científiques, culturals o socials.
Soc conscient que és una reivindicació recurrent, però hem de continuar insistint que les condicions fiscals són essencials per al desenvolupament de la filantropia al nostre país. Àmbits com la salut, la investigació, l’educació o la cultura serien difícils d’imaginar sense la col·laboració que ofereixen les fundacions. Els indicadors ens assenyalen que entrem en un període econòmic incert. Afavorim, doncs, les mesures que permetin un desenvolupament més gran de la filantropia. La societat ens ho agrairà.