La model catalana Judit Mascó celebra demà el 50è aniversari
Judit Mascó fa 50 anys satisfeta de la seva feina com a model i de la seva família
Judit Mascó pot presumir d’haver estat l’única espanyola i una de les poques models del món que han ocupat la portada de l’Sports Illustrated. D’haver treballat per a totes les grans firmes de moda i d’haver compartit passarel·la amb Naomi Campbell, Carla Bruni o Linda Evangelista. També d’ haver provat sort en cinema (El llarg hivern )ien televisió (Belles i bèsties i Supermodelo). D’haver escrit un llibre amb les seves experiències. I d’haver-se casat jove (el 1993, amb 23 anys, amb Eduardo Vicente) i ser mare de família nombrosa (Maria, Paula, Romitha i Clara). Demà la model catalana fa 50 anys. Continua igual de guapa, optimista i satisfeta amb la seva vida: “El meu èxit no ha estat el meu somni com a model fet realitat; ho vaig saber compaginar amb la família, que és el que tinc ara i el que tindré sempre. I no hi ha sensació més satisfactòria que poder dir que el que he viscut fins ara ha valgut la pena, i que el que em queda és el meu èxit més important”, explica Judit Mascó a La Vanguardia.
Afirma que li agrada fer anys: “Perquè continuo viva”. I afegeix: “Cada vegada dono més valor al temps que ha passat, fins on i com he arribat avui. I, per descomptat, dono valor al que em queda per viure”. Diu que no és de fer grans celebracions, malgrat que aquesta vegada, els 50, sí que s’ho mereixen: “Reuniré els amics i gent estimada, soparem i farem unes copes per celebrar-ho, d’una manera divertida, amb bona música dels vuitanta i els noranta, i a ballar!”, anuncia.
Mascó se sent bé amb ella mateixa: “Estic en una bona etapa de la vida, en què puc mirar enrere amb satisfacció i en què tinc un present que dona significat positiu i constructiu al que he viscut”. Per això no lamenta el pas del temps, malgrat que es dedica a una professió en què el físic és molt important. “Aquests últims anys, malgrat que continuo treballant com a model, he centrat l’energia en altres projectes que m’han fet créixer com a persona; he pogut donar la importància que vull al meu físic i he pogut anteposar altres interessos que em fan feliç i que em fan sentir útil cap als altres. Però no renuncio a res, perquè soc la que soc
gràcies a la meva trajectòria com a model”. Un d’aquests projectes és la Fundació Ared, dedicada a persones amb risc d’exclusió social, especialment dones. La model hi col·labora des de fa 22 anys i actualment n’és la presidenta, perquè “aquí els anys juguen a favor meu, em donen força i experiència, i em puc enfrontar als problemes amb una visió més segura i més resolutiva”.
A la pregunta de com s’imaginava de jove la seva vida als 50 anys respon: “No m’hauria imaginat mai que continuaria vivint de la feina com a model, que seria mare de família nombrosa i que presidiria una entitat social”.